Pont estret respecte a diàleg digital, aquest el que va venir després de la gran apagada i precedeix el gran conclave. No han sigut dies de grans temes ni de grans converses, malgrat que només fa una setmana Espanya vivia una crisi amb caires apocalíptics que avui sembla, per a alguns, més una anècdota o una nova font de baralla política. Ni un trist TT ni dissabte ni diumenge. Semblaria que l'apagada va tenir lloc fa dos mesos. (Aquest parèntesi és perquè el lector pari i reflexioni el que vulgui respecto nostre zeitgeist, és a dir, quina època que ens ha tocat viure, oi?). Ah, i per cert, algú ha preguntat com estan a Portugal? A veure si no tenen llum i no ens n'hem assabentat. Sempre, els nostres veïns de península són els més oblidats.
Davant tanta escassetat de particulars, el que anima la festa és el de sempre. Donald Trump, el Rei de les xarxes —per ell sabem què és Truth Social— i primer en la seva dinastia en enervar el personal amb muntatges d'IA, es penjava a si mateix engalanat com Papa de Roma. I ho feia quan falten pocs dies perquè arrenqui el conclave per elegir el successor de Francesc. Valgui recordar que oficialment el president dels EUA és cristià, però ara no pertany a cap branca en concret. Ell mateix va explicar en una entrevista del 2020, durant el seu primer mandat, que, encara que havia estat presbiterià tota la vida, ara preferia identificar-se com a cristià no denominacional, que és una mica així com no mullar-se gaire. Potser això és el que li permet ser tan irreverent.
Les reaccions són variades. En algunes parts triomfa la paraulota Trumpapa —o Trumpope, en anglès—, però la cosa no passa de joc de paraules més aviat fluixet. A l'Amèrica del Nord, els anti Trump s'hi miren una altra vegada davant la nova oportunitat que els dona el president. El compte Canada Hates Trump opta per vestir el president d'Adolf Hitler, una alternativa de disfressa que veuen més adequada: “Trump va publicar una imatge de si mateix com el Papa, feta amb intel·ligència artificial. Però aquí serem més realistes”. Entre acusacions de narcisista, infantil —el “man-child”, li diuen— i recordatoris dels seus antecedents amb la justícia, el que més ressona és l'ofensa cap als catòlics de tot el món. “No hi ha res de graciós i intel·ligent en aquesta imatge, Sr. President”, li recorden els bisbes de Nova York. Això inclouria la seva catòlica i apostòlica esposa que, de nou, ha preferit riure-li la gràcia al seu multimilionari marit, malgrat els que encara s'entossudeixen a veure-la com a una pobra víctima.
La IA va fer-ne de les seves a l'hora de projectar el Trumpapa
I tenim, per descomptat, el que redobla l'aposta i ens presenta el Sant Pare que seria Trump si els cardenals, en un món paral·lel que no voldríem viure, l'elegissin: ulleres de sol, pistola daurada que dispara aigua beneita als fidels, hamburgueses del McDonalds com a eucaristia i exorcismes MAGA per acabar amb els LGTBI. Un d'aquells vídeos d'intel·ligència artificial que, encara que són una paròdia significativa, poden fer-li farinetes el cervell en uns segons. Crec que els xavals ho anomenen brainrot.
Espanya vivia fa una setmana una crisi amb caires apocalíptics, però en aquest pont semblava ser només una anècdota: ni un trist TT ni dissabte ni diumenge
A Espanya i Itàlia, dos dels grans bastions catòlics d'Europa, les reaccions emfatitzen molt la doble moral mediterrània. Els italians lamenten que la seva presidenta Meloni, normalment sempre atempta a defensar a l'Església, ara estigui callada. Per aquí recorden la famosa estampeta de Lalachús a les passades campanades de la Porta del Sol. Llavors Vox, Hazte Oír o Abogados Cristianos es van enfurismar, recorden. Avui, res de res. “Encara bo que només és el Compte Oficial de la Casa Blanca retuitejant al president dels EUA. Si arriba a ser una humorista amb una estampeta de la vaqueta del Grand Prix, estaríem parlant de blasfèmia”, apunta @Midietacojea.
Lee tambiénDe Burgos va ser TT
Un que se'n va deixant encàrrecs a Trump és el nonagenari Warren Buffett. El magnat inversor ha anunciat, diuen que per sorpresa —ni que fos un jovenet—, que renunciarà al càrrec de conseller delegat de Berkshire Hathaway a finals d'any. Amb indissimulada reverència (“llegenda”, “mestre”...) Dels molts aspirants a la millor inversió, les xarxes reprodueixen com lloros que l'adeu de Buffet, crític amb els aranzels trumpistes, representa “el final d'una era”. Com si amb ell i les guerres comercials a les que ataca, s'acabés una manera de veure el capitalisme global. Sempre exagerats aquests de Twitter. O no.
I diumenge? Doncs que X va arribar a un d'aquells rars consensos als quals només arriba de tant en tant. Ai, les mares… Feministes, moderats, lliurepensadors i reaccionaris es donen la mà amb el Dia de la Mare —amb matisos, esclar— i la cascada d'esbossos de mal gust és aclaparadora. Fins i tot els dissenyadors dels tàper les feliciten. El dit, un pont sense més ni més.
