Internet està tornant a canviar
.
Internet era un espai de continguts públics i correus privats que amb les xarxes socials es va convertir també en un espai de converses públiques i continguts ciutadans. Tota mena de converses igual que abans també hi havia tota mena de continguts. Les eines principals havien estat el correu electrònic i els cercadors per trobar webs, i s’hi varen afegir un reguitzell de plataformes socials que oferien espais relacionals. Internet deixava de ser només un banc de recursos per esdevenir també
un espai d’activitat. Tota mena de recursos i tota mena d’activitats, unes millors que d’altres, algunes de meravelloses i d’altres d’insuportables, com a la vida real.
La internet de les converses i les opinions va trobar el seu model de negoci en la publicitat i això demanava grans audiències. Meta és la propietària de serveis com Facebook amb 3.000 milions d’usuaris al món, WhatsApp amb 2.800 milions i Instagram amb 2.500 milions. Alphabet és la propietària de YouTube amb 2.500 milions d’usuaris, Gmail amb 1.800 milions, Google Maps amb 1.000 milions i sobretot el cercador Google amb 4.000 milions d’usuaris i una quota de mercat propera al 90%. La publicitat digital generarà aquest 2025 uns 700.000 milions de dòlars, i el 50% es concentrarà només a Meta i Alphabet. Una internet massiva i gratuïta on la manera de guanyar diners voreja el monopoli.
Davant tanta quantitat de serveis gratuïts, la ciutadania ha estat molt temps esquivant les propostes de pagament. Serveis com ara la premsa s’han dessagnat intentant oferir de franc els seus continguts a internet i a la vegada quadrar els números amb publicitat, però la cosa no ha funcionat mai en part per l’abús de Meta i Alphabet, que han pressionat tant que han obligat aquest sector i la resta a buscar alternatives.
Davant tanta quantitat de serveis gratuïts, la ciutadania ha estat molt temps esquivant les propostes de pagament
Internet està tornant a canviar. S’accentua la tendència cap a la personalització, ja no a partir del que diem sinó del que fem, ja no d’acord amb les nostres opinions sinó segons el munt de dades que generem de manera inevitable. Augmenta, i molt, la simplicitat en l’ús: li pots dir a Spotify que et recomani cançons, generar una imatge només explicant a viva veu el que voldries, i tenir una conversa amb ChatGPT per preparar la ruta de les vacances. Però, sobretot, internet està deixant de ser gratuïta. El model de negoci es mou descaradament cap a les quotes de subscripció. Estem en un punt d’inflexió, de Google a ChatGPT. D’una cerca gratuïta que et dona una relació d’enllaços poc personalitzada a una conversa personal que t’acompanya, però de pagament.
Internet va camí de ser més intuïtiva i personalitzada, però no gratuïta: 23 euros al mes per fer servir ChatGPT, 12,99 euros per Netflix (5,99 amb anuncis), 10,99 euros per Spotify, 99 euros a l’any per llegir en línia Guyana Guardian. I entre 30 i 40 euros al mes perquè alguna operadora et doni accés a la xarxa. Internet torna a canviar, i serà de pagament.