La comissió d’investigació del Congrés per l’anomenada operació Catalunya, davant la qual avui compareixeran l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i l’expresident de la Generalitat Artur Mas fa més d’un any que està en funcionament.
Després de sis mesos de compareixences, no sembla que hagi d’arribar a cap conclusió pròximament. De fet, fonts parlamentàries creuen que podria allargar-se el que queda de legislatura.
Les raons són múltiples. D’una banda, Junts –impulsor de la comissió després de l’acord d’investidura amb el PSOE– continua ampliant les peticions de compareixença i de nova documentació, avalat per altres formacions. I els socialistes, que inicialment van acceptar la comissió com a moneda de canvi a la investidura de Pedro Sánchez, saben que és una bona eina per atiar el Partit Popular.
La comissió és a la pràctica un altre camp de batalla de la política del moment. Els populars fan servir els seus torns de preguntes per acusar els socialistes en casos de corrupció, mentre que Podem la fa servir per preguntar sobre investigacions il·legals a la formació de Pablo Iglesias.
Malgrat això, algunes fonts parlamentàries afirmen que, malgrat el soroll, a la comissió està quedant negre sobre blanc que sí que hi va haver una ordre política per investigar dirigents catalans.
Els representants de Junts van voler incloure a l’inici d’aquestes sessions a les llistes de compareixents jutges i fiscals per provar de demostrar el famós lawfare –la guerra bruta judicial–, però el PSOE i el Govern central van tancar amb pany i clau aquesta via.
El cert és que, respecte a la justícia, la comissió no està tenint cap influència ni per bé ni per malament. Les causes obertes, per exemple contra la família Pujol o pel cas 3%, continuen el seu curs al marge del que passa al Congrés, on alguns diputats s’escarrassen més a colar un pregunta que encaixi en la brevetat de les xarxes socials o en els segons que li dedica la televisió que a arribar al fons de la qüestió.
Fonts de la comissió expliquen que per a aquest curs no hi haurà temps a acabar les compareixences que ja estan acordades. Una vegada que acabin les que ara estan programades, es començaran amb les relacionades amb l’ús del software espia Pegasus, després que s’hagi decidit incloure a la comissió la investigació sobre aquest afer. I quan acabin es podran sol·licitar noves compareixences.
Formalment, l’objectiu de la comissió és esbrinar si durant el govern presidit per Mariano Rajoy, i concretament des del Ministeri de l’Interior que dirigia Jorge Fernández-Díaz, es van orquestrar operacions parapolicials contra dirigents independentistes catalans a partir del 2012.
Fonts parlamentàries creuen que la inclusió de l’espionatge amb Pegasus allargarà la comissió
Per la comissió han desfilat els principals membres d’aquell govern, entre ells el mateix Rajoy; la llavors secretària general del partit, María Dolores de Cospedal; Fernández Díaz; el seu lloctinent al ministeri, Francisco Martínez; l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, o l’expresidenta del PP català Alicia Sánchez Camacho.
Tots ells, sense excepció, han negat que hi hagués cap ordre política d’investigar i perjudicar polítics o empresaris catalans i pressionar-los perquè frenessin l’independentisme.
Segons els seus testimonis, tot és una invenció. De qui? Hi ha un nom propi per a tots ells, l’excomissari José Manuel Villarejo, que ha reconegut que l’operació Catalunya es va dissenyar a les entranyes del govern de Rajoy. Fins i tot ha assegurat que n’ha parlat amb el llavors president. Rajoy nega l’evidència.
Fonts parlamentàries expliquen que el problema del que va dir Villarejo és que ha perdut tota credibilitat perquè ell és el “seu propi enemic”, per explicar veritats, mentides, mitges veritats i mitges mentides, el que fa impossible discernir quan diu alguna cosa certa i quan menteix.
Villarejo ha servit a algun dels seus interlocutors per fins i tot negar els enregistraments existents amb el comissari que han sortit a la llum pública.
L’últim exemple ha estat María Dolores de Cospedal, que a la comissió es va limitar a dir que no reconeix uns àudios en què surt ella parlant amb Villarejo i que deixava entreveure l’existència d’operacions contra dirigents catalans.
Un altre comissari jubilat, Marcelino Martín Blas, va reconèixer que hi va haver un operatiu policial a Catalunya, tot i que ell se’n va voler desentendre assenyalant Villarejo i la cúpula policial dirigida llavors per Eugenio Pino.
Així i tot, fonts jurídiques adverteixen que aquest comandament policial està processat per una altra operació parapolicial, l’anomenada operació Kitchen, per la qual cosa algunes de les seves afirmacions han de ser preses amb summa prudència.
Malgrat tot, aquesta versió dels fets relatada per Martín Blas ha servit perquè les formacions més interessades en aquesta comissió reclamin nova documentació i més compareixences.
Per la investigació ja han desfilat Rajoy, Cospedal, Fernández Díaz, Montoro i Sánchez Camacho
Avui serà el torn de Soraya Sáenz de Santamaría i d’ Artur Mas.
