El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar
per mitjà de la seva xarxa social que ordenarà al seu Govern restaurar la presó d’ Alcatraz per convertir-la en una presó de màxima seguretat. En l’últim exemple del seu populisme punitiu, va assegurar que reobrirà la mítica presó, que actualment és un museu, en un lloc on “allotjar els delinqüents més despietats i violents dels Estats Units”.
“Durant massa temps Amèrica ha estat farcida de delinqüents despietats, violents i reincidents, l’escòria de la societat, que no aportaran mai res més que misèria i patiment. Quan érem una nació més seriosa, en temps passats, no dubtàvem a tancar els criminals més perillosos, i mantenir-los lluny de qualsevol a qui poguessin fer mal. Així és com ha de ser. Ja no tolerarem aquests delinqüents en sèrie que sembren la brutícia, el vessament de sang i el caos als nostres carrers. Per això, avui ordenaré a l’Oficina de Presons, juntament amb el Departament de Justícia, l’FBI i Seguretat Nacional, reobrir un ALCATRAZ substancialment ampliat i reconstruït, per allotjar els delinqüents més despietats i violents dels Estats Units”, va anunciar per mitjà de Truth Social.
La presó federal d’ Alcatraz, construïda a un turó d’una illa a San Francisco ( Califòrnia), va allotjar el segle passat (entre el 1934 i el 1963) gàngsters de renom com ara Machine Gun Kelly o Al Capone, i actualment és un museu on es recorda la famosa fugida de tres homes el 1962, un any abans del tancament definitiu. No es van arribar a trobar mai els cossos dels tres fugitius, que possiblement van morir al mar quan s’escapaven de l’illa.
La presó va ser concebuda com un penal del qual fos impossible escapar-se i avui dia forma part de la cultura popular gràcies a pel·lícules com La fuga de Alcatraz (1979) o Harry l’Executor (1976). Potser és aquest simbolisme el que ha fet que el president Trump hagi pres la decisió de reobrir el fortí, tot i que es va tancar en part pels elevats costos de mantenir-lo obert.
La idea arriba després del fracàs d’enviar immigrants a la presó militar de Guantánamo
El senador de Califòrnia Scott Wiener va qualificar la idea de Trump d’“absurda a primera vista” i l’últim exemple del que assenyala com un “continu comportament trasbalsat” del president. Un portaveu de Gavin Newsom, el governador de Califòrnia, l’ estat on hi ha la presó, es va burlar de la idea de Trump: “Sembla que ha tornat el dia de la Distracció a Washington”, va afirmar Izzy Gardon, director de comunicacions de Newsom.
Reconvertir Alcatraz en una presó, sis dècades després, implicarà una enorme despesa pública de milions de dòlars, en un moment en què l’ Administració assegura que està retallant la despesa inútil del Govern. El president és enmig d’una croada contra els immigrants, que ha deportat a El Salvador i altres països assegurant sense proves que són membres de bandes criminals com ara el Tren d’ Aragua o l’MS-13. El seu argument és que són “monstres” i no mereixen ser al país, però el cost de deportar-los és tan elevat que considera oportú enviar-los a una presó deserta.
De fet, la presó es va tancar el 1963 a causa, en part, del deteriorament de les infraestructures i dels elevats costos de reparació i subministrament de les instal·lacions de l’illa. Qualsevol transport de material cap a Alcatraz s’ha de fer amb vaixell, fet que eleva les dificultats logístiques del pla de Trump.
El president no només hi vol tancar els que el seu Govern consideri “criminals”, també els “jutges que tenen por de fer la seva feina”, en una referència evident a la jutgessa de Wisconsin que va ser arrestada la setmana passada per, presumptament, ajudar un immigrant a escapar-se de la detenció en seu judicial, una pràctica habitual al Govern de Trump.
El mandatari també pretén tancar-hi els “jutges que tenen por de fer la seva feina”
La idea del mandatari arriba després del fracàs d’enviar immigrants, cosa que ell considera “el pitjor del pitjor”, a la presó militar de Guantánamo, on s’ha trobat amb les crítiques dels seus habitants per la impossibilitat logística de dur-ho a terme.
Després de fer marxa enrere respecte a aquest pla, el republicà va invocar la llei d’ Enemics Estrangers, del 1798, per deportar sense el procés degut presumptes membres de bandes criminals. A l’avió de tornada a la Casa Blanca des de Florida, Trump va defensar diumenge a la nit la reobertura d’ Alcatraz com un “símbol de la llei i l’ordre” i va carregar contra “els jutges radicals que volen tenir judicis per a cada una de les persones que viu al nostre país il·legalment”, de manera que donava a entendre que no té cap intenció d’oferir garanties processals per als reclusos a Alcatraz.