El 66% de les 48 assassinades per violència masclista a Espanya convivien amb l’assassí

Més del 66% de les 48 dones que van ser assassinades per violència masclista el 2024 a Espanya convivien amb l’agressor, un percentatge superior al del 2023, que va ser del 60,3%, i al de la sèrie històrica des del 2003, que és del 62,2%. Són dades de l’ Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que destaca que l’assassinat de 48 dones suposa la xifra més baixa de víctimes mortals a mans de les parelles o exparelles des que es tenen dades, un 17,2% inferior a la que es va registrar el 2023. Nou nens van morir assassinats i 40 menors d’edat van quedar orfes. La meitat de les assassinades tenien entre 26 i 45 anys i quatre homes van ser assassinats per violència domèstica.

L’ Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l’àmbit de la parella i exparella dona dades que, tot i que més baixes, continuen sent vergonyoses: 48 assassinats –una mitjana d’una dona assassinada cada 7,6 dies– que continuen suposant una xifra “intolerable”, apunten a l’ Observatori, on insisteixen en la importància de “la consolidació i el perfeccionament dels mecanismes i les eines contra la violència de gènere”.

El perfil de l’agressor: home de 49 anys, de nacionalitat espanyola i més gran que la víctima

L’observació de la sèrie històrica de morts per violència masclista mostra una incidència més baixa la segona meitat del període, que va del 2014 al 2024. Així doncs, del 2003 al 2013 es va registrar una mitjana de 65,9 crims cada any, mentre que entre el 2014 i el 2024 la mitjana anual es va situar en 52,4.

L’informe evidencia que l’any passat va ser “especialment tràgic” en matèria de violència vicària, com va explicar la vocal de l’ Observatori i del CGPJ, Esther Rojo.

Sis homes van segar la vida a nou nens, la xifra més alta –juntament amb la del 2015– des que es van començar a registrar estadístiques d’assassinats vicaris el 2013. Cinc dels sis havien estat denunciats abans per la mare d’aquests menors, el 83%.

“Vull cridar l’atenció perquè és el percentatge més elevat de denúncies prèvies en la sèrie històrica des del 2013. Crida molt l’atenció perquè el 83% del 2024 és molt superior al 35,4% que llança la sèrie”, va precisar Rojo.

De les nou víctimes mortals, cinc eren nenes i quatre eren nens, cinc eren espanyols i quatre eren estrangers, l’edat mitjana era de 6,2 anys i quatre dels nens assassinats convivien amb l’agressor quan va passar el crim.

Set van ser assassinats pel pare, i dos, per la parella o l’exparella de la mare. Set dels nou crims es van perpetrar al domicili i dos dels sis victimaris es van llevar la vida després de matar els menors, de manera que no podran ser jutjats pels seus actes.

Segons les dades de l’ Observatori, del 2013 al 2024 van ser assassinats 62 de menors, una mitjana de 5,2 assassinats a l’any. En 20 dels 62 casos, l’agressor també va matar la mare; en un altre cas, els avis materns, i en un altre, l’àvia materna.

Respecte a les 48 dones assassinades, la mitjana d’edat era de 44,5 anys, tres anys més alta que la de la sèrie històrica. La víctima més jove tenia 15 anys, i la més gran, 76. La meitat de les assassinades tenien entre 26 i 45 anys. La meitat també eren estrangeres (en un 45% dels casos, americanes; en un 29,2%, europees, i en un 25%, africanes), i l’altra meitat, espanyoles. En el 76% de les ocasions l’assassinat va passar a la llar. La meitat de les dones tenien fills menors d’edat, de manera que cal comptabilitzar 40 orfes.

L’edat mitjana dels agressos se situa en els 49 anys, cosa que significa que, de mitjana, tenien 4,5 anys més que les víctimes (el més jove tenia 17 anys, i el més gran, 86). El 64,6% tenien nacionalitat espanyola i l’agressor era més gran que la víctima en el 70% dels casos. El 52% van ser detinguts després de cometre l’assassinat i només el 12% es van lliurar. Un de cada quatre es va suïcidar. Només 15 de les assassinades havien presentat denúncies prèvies (un 33,3%).