Sánchez no falla

El món econòmic barceloní va intuir ahir que una cosa important s’escenificaria al Palau de Congressos de la capital catalana durant la intervenció inaugural de la reunió del Cercle d’Economia a càrrec de Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol. I per això va omplir com mai abans l’enorme sala on se celebra l’acte. Fins a la bandera i una mica més.

I efectivament, Sánchez no va fallar, ho va tornar a fer, com amb els indults o l’amnistia. Després d’una llarga lletania de dades sobre com veu de bé l’economia espanyola, va llançar la bomba que l’auditori estava esperant: “l’opa hostil” del BBVA sobre el Sabadell, fa just un any, serà sotmesa a consulta pública. A la votació de l’assemblea, com en els vells temps.

En veritat, l’auditori pensava que s’hauria d’esperar que en el diàleg posterior a la seva intervenció, Jaume Guardiola, el president del Cercle, li arrenqués algun senyal o presagi de les seves intencions i el sentit de la seva decisió final respecte a l’abordatge del banc de Carlos Torres sobre el de Josep Oliu.

Sánchez es va avançar i l’audiència es va quedar amb l’ai al cor uns segons fins que va calibrar el sentit del que acabava de sentir de boca del president. Un espetec inopinat l’hauria espantat; un sol aplaudiment l’hauria posat dret. Aconseguit l’efecte dramàtic, el president del Govern espanyol s’havia blindat perquè Guardiola ja no li formulés cap pregunta més sobre aquell tema. Havia estat suficient.

El missatge va ser explícit, un nou obstacle s’interposa al camí a l’opa del BBVA. Amb crida a la mobilització als qui s’hi oposen perquè ho facin públicament i massivament. Patronals, sindicats, gremis, col·legis professionals...

La Comissió de la Competència ( CNMC) no els va deixar personar-se, les protestes continuen rebotant als tribunals, però ara podran dir tot el que vulguin, que el president del Govern espanyol s’ha compromès a tenir-los en compte, en aquest cas per mitjà del seu ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, “un tècnic solvent”. El resultat de la consulta sembla fàcil d’endevinar. I a més, en un punt transcendeix el límit del clàssic debat territorial. Serà difícil que els agents econòmics espanyols, més enllà de Catalunya, que donin la seva opinió defensin l’opa i la concentració bancària que comporta. El PP, que ahir mateix va ratificar el rebuig del moviment del banc d’origen basc, és un clar senyal de per on van les coses.

La sorprenent jugada executada per Sánchez té lloc quan encara no s’ha apagat l’incendi provocat pel vot favorable a l’opa de Pere Soler, el vocal de la CNMC proposat per Junts, el partit independentista que presideix Carles Puigdemont. Un anunci, el d’ahir, que sembla venir a dir, implícitament, de manera subliminar, no es preocupin, malgrat aquella inopinada llum verda unànime de la CNMC, soc aquí, els ofereixo una sortida. Sánchez no falla.

En veritat, la legislació preveu de manera explícita que la competència no és l’única eina que es pot fer servir a l’hora d’intervenir en una fusió, però Sánchez vol assegurar-se que la seva futura decisió sembli dictada per les mateixes demandes socials abans que pels seus càlculs polítics.

Poc va importar als presents en aquell moment que Sánchez els digués que avui s’aprovaria al Consell de Ministres la reducció de jornada. Una de les seves bèsties negres. El món econòmic català té clares les prioritats.

Entre la mort sobtada del centenari i acabat de recuperar Sabadell i la factura, a més llarg termini, del minvat horari laboral, prefereix evitar la primera, és la més urgent; ja veurà com fa front a la segona. A més, per quan Sánchez parlava de la jornada laboral, la seva audiència d’ahir ja sabia que Junts havia anunciat una esmena a la totalitat, que, si es manté, impedirà la ratificació parlamentària de la nova norma. Caldrà veure com avancen les negociacions. Els empresaris encara mantenen l’esperança que la cosa no s’aprovi, almenys en la seva versió inicial del Consell de Ministres d’avui.