Davant els estira-i-arronsa dels Estats Units, la pregunta clau és què busca realment Trump: fer Amèrica gran una altra vegada, o vol fer-la més gran que la Xina? La distinció és important. Si la prioritat de Trump és la reactivació de la indústria nord-americana, tard o d’hora haurà de fer marxa enrere amb els aranzels. Si l’objectiu és aprofitar la debilitat xinesa per intentar donar-li un cop definitiu, les restriccions a la tecnologia, els controls a les exportacions i l’intent de crear blocs comercials per excloure la Xina podrien intensificar-se.
La Xina està en un moment delicat: el final de la bombolla immobiliària, la caiguda de la demanda interna, l’elevat atur juvenil i l’envelliment accelerat de la població. L’equació que afronta és crítica: ha de fer-se prou rica abans de fer-se vella. La finestra de temps per aconseguir-ho s’està tancant ràpidament i qualsevol pressió externa, com els aranzels de Trump, pot tenir un efecte desestabilitzador. En aquest context Trump pot veure una oportunitat per pressionar el seu rival estratègic.
La Xina està en un moment delicat, una oportunitat per a Trump per pressionar el rival
Per altra banda, els EUA depenen de moltes importacions xineses i, en particular, de les terres rares, essencials per a la defensa i la tecnologia i de les quals Xina controla el 92%. En resposta als aranzels, Pequín ha començat a restringir-ne l’exportació. La borsa ha reaccionat amb caigudes, el dòlar ha perdut força, i la indústria domèstica es veu afectada. Davant d’aquest escenari, Trump ha insinuat que podria reduir alguns aranzels i reobrir converses amb la Xina.
I Europa? Escalar una guerra comercial transatlàntica no resoldrà el seu veritable problema: la baixa productivitat persistent. Mentre que els EUA se situen com a líders en la majoria de sectors que definiran el futur –intel·ligència artificial, computació, biotecnologia–, Europa segueix ancorada en sectors tradicionals i una inversió en R+D insuficient. Però ara hi ha una oportunitat única. La pròxima revolució tecnològica vindrà de l’aplicació massiva de la IA a l’empresa i cap país no ha assolit encara una posició de domini clar en aquest camp. La cursa està oberta i Europa pot recuperar terreny.
Per aconseguir-ho, la UE podria llançar una iniciativa, ReScience: un programa d’inversió paneuropeu per atreure talent global de primer nivell, catalitzar la col·laboració publicoprivada en R+D, i construir els fonaments científics i tecnològics del proper model de creixement europeu. Seria bo que, a part del programa ReArm, Europa invertís de veritat també en ciència, aprofitant fons europeus encara no utilitzats i convertint-se en la destinació natural de científics de primer nivell que es plantegen abandonar els EUA.
I les empreses europees, què poden fer? La millor estratègia és reforçar allò en què ja són bones, apostant pel talent i la innovació. Els nous aranzels i els tancs no asseguraran el futur d’Europa. L’R+D, les patents i la ciència sí.