Una dona va posar fi simbòlicament al pontificat de Francesc. L’anell del Papa argentí i els segells oficials van ser trencats ahir per una artesana romana, encarregada pel camarlenc, monsenyor Kevin Farrell. Així s’obre també, de manera formal, la nova etapa de l’ Església: l’elecció del nou pontífex.
Ahir va tenir lloc l’última congregació, les reunions preliminars que preparen els cardenals per votar el 267è papa en la història de l’ Església.
El ritu
El primer acte serà a les 10.30 h amb la missa pro eligendo Romano Pontifice , que serà presidida pel degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re. A la tarda, a partir de les 16.30 h, la processó portarà els 133 purpurats a la Capella Sixtina, on prestaran jurament i després es pronunciarà l’ extra omnes .
Ja a la nit hi haurà la primera i única fumata del dia. Si és negra, es continuarà amb quatre votacions diàries fins dissabte, jornada de pausa i reflexió.
La Capella Sixtina ha estat moblada amb cadires de cirerer, marcades amb el nom i cognom de cada cardenal, i taules de fusta sense tractar, cobertes amb una tela beix i setí bordeus, disposades a dues files a diferents nivells. Davant l’altar, sota el Judici Universal, una taula per a l’urna de fusta en què es dipositaran les paperetes amb els vots i un faristol amb l’ Evangeli sobre el qual els purpurats prestaran jurament.
L’aïllament
Alguns cardenals ja han ocupat la seva habitació a la residència de Santa Marta, on va viure el papa Francesc, i a l’edifici adjacent, conegut com Santa Marta vella, habilitat per a l’ocasió.
A l’última reunió,els cardenals van demanar de continuar amb les reformes de Bergoglio
“Ja he deixat la maleta, ara gaudeixo els últims moments de llibertat”, fa broma Jean-Paul Vesco, arquebisbe francès d’ Alger, fora de la columnata de Sant Pere. Després de la missa matutina, els purpurats hauran de lliurar el telèfon i tots els dispositius electrònics al personal de la gendarmeria, que els
tornarà només quan s’acabi el conclave.
No obstant això, desconfiant una mica, el Governatorato (l’ òrgan que gestiona l’ Estat vaticà) ha ordenat desconnectar els repetidors de les companyies telefòniques. Probablement també bloquejaran el senyal que arriba des de territori italià.
Les mateixes mesures s’apliquen al personal d’assistència als cardenals: encarregats del menjador, conductors, infermers, metges i tècnics d’ascensors, tots ells compromesos sota jurament de secret.
Les últimes reunions
La congregació, última abans del conclave, ha estat potser la que va donar les orientacions més clares sobre les expectatives dels cardenals cap al pròxim papa.
Els temes abordats mostren que la majoria dels purpurats van demanar una continuïtat substancial amb el pontificat de Francesc, relegant a un segon pla les crítiques sorgides els primers dies d’aquestes reunions.
Moltes de les reformes impulsades per Jorge Mario Bergoglio “necessiten ser continuades”: des de la lluita contra els abusos fins a la transparència econòmica, la sinodalitat i el compromís amb la pau i el medi ambient.
La congregació va concloure amb la lectura d’una declaració oficial: una crida a les parts involucrades en diversos conflictes internacionals. Els cardenals van demanar un alto el foc permanent i l’inici de negociacions que condueixin a una pau justa i duradora, amb respecte a la dignitat humana i el bé comú.
Després de la missa ‘pro eligendo’ a Sant Pere, es requisaran els telèfons dels electors
Els favorits
S’entra al conclave amb dos noms que sobresurten: Pietro Parolin i Luis Antonio Tagle.
El secretari d’Estat comptaria amb un bloc d’almenys 40 vots, una bona xifra però encara lluny dels 89 necessaris per ser elegit. Segons algunes fonts, el cardenal italià hauria aconseguit també el suport de la majoria dels electors africans, no necessàriament progressistes, però fonamentals per inclinar els equilibris.
L’opció asiàtica, en canvi, continua present en molts cardenals, que mantenen viva la candidatura de Tagle malgrat els continus atacs provinents de sectors conservadors.
Els ‘outsiders’
Si els dos favorits no aconsegueixen augmentar el suport en la segona votació (demà al matí), podrien entrar en joc altres noms.
Les congregacions indiquen la recerca d’un perfil que no es limiti a representar un continent o país, sinó que pugui tenir una visió transversal.
Entre els noms més forts aquestes hores figura Robert Francis Prevost, prefecte del Dicasteri per als Bisbes, nascut a Chicago però molt vinculat a l’Amèrica Llatina.
Parolin i Tagle es mantenen al capdavant, però guanyen terreny Prevost, Grech, Artime i López Romero
Pierbattista Pizzaballa, patriarca hispà de Jerusalem, amb dècades d’experiència al Pròxim Orient, i Cristóbal López Romero, salesià de Vélez Rubio ( Almeria), amb estudis a Barcelona i arquebisbe de Rabat.
Ángel Fernández Artime, asturià, rector gran dels Salesians, amb àmplia experiència a l’ Amèrica Llatina i ben considerat a Roma.
A la llista també hi ha Matteo Zuppi, president dels bisbes italians, i Mario Grech, cardenal maltès elegit pel papa Francesc per avançar en el procés de sinodalitat.
Els ‘ kingmakers’
També són decisius aquests dies els cardenals més experimentats que participaran en el conclave, els noms dels quals no figuren entre els favorits, però el seu paper és fonamental per inclinar els equilibris.
Entre ells: Jean-Claude Hollerich, jesuïta luxemburguès i relator del sínode. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i membre de l’anomenat C9, creat per Bergoglio el 2013 per assistir-lo en el govern de l’ Església i en la reforma de la cúria romana. En el camp conservador, tindran pes Robert Sarah, Raymond Leo Burke i Gerhard Ludwig Müller, que ha criticat obertament el pontificat de Francesc, especialment per l’acord amb la Xina sobre el nomenament de bisbes.
Malgrat que no participarà en la Capella Sixtina, ha exercit un paper important aquests dies el degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re.
Els primers dies de les congregacions va cridar molt l’atenció la intervenció d’un altre històric representant del clergat italià, Camillo Ruini, que va demanar una discontinuïtat amb Francesc.
Omella i Hollerich, entre els cardenals veterans que poden decantar la balançaa les votacions
Una altra veu escoltada ha estat la d’Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, arquebisbe emèrit de Tegucigalpa, que va ser clau en l’elecció de Bergoglio el 2013.