La Generalitat es personarà com a acusació particular en la causa penal que hi ha oberta contra els tres marmessors testamentaris investigats per presumptament haver-se apropiat de manera indeguda del llegat de l’empresari i filantrop Pere Mir, que va morir el 2017. El Govern ha pres aquesta decisió després que el Protectorat de Fundacions de la Conselleria de Justícia intervingués les fundacions Cellex i Mir Puig i quatre empreses vinculades d’acord amb el que havia ordenat el jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona, que dirigeix la causa judicial.
La jutgessa va decidir obrir una investigació contra els tres administradors del llegat de Mir, Josep Maria Tabernero (director de l’ Institut d’ Oncologia Vall d’Hebron), Jordi Segarra (president de les dues fundacions) i l’advocat Joan Francesc Capellas, pels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial després de detectar desviacions de diners sospitoses i considerar que van descapitalitzar el llegat de Mir. Tots tres van ser destinguts mentre els Mossos d’Esquadra feien un escorcoll als seus domicilis a la recerca de documentació delicada.
La denúncia inicial la va interposar Àngel Surroca, que va ser conseller delegat i administrador únic de Derivats Forestals, empresa que es va guanyar la fortuna Mir, i que va posar en alerta l’administració d’una possible desviació de fons des de les fundacions. Unes sospites que van quedar reflectides en un informe del detectiu Paco Marco, que Surroca va lliurar al Protectorat de Fundacions.
El Govern pren la decisió després de fer-se càrrec de la gestió de les fundacions del filantrop Pere Mir
Els Mossos van obrir una investigació d’ofici arran de les informacions publicades sobre la denúncia de Surroca y, després de dos anys d’investigació, van entregar a la jutgessa un atestat que indicava que els marmessors, en especial Jordi Segarra Pijuan, no van complir amb el seu deure de destinar el patrimoni llegat per Mir i la seva dona a les fundacions Cellex y Mir Puig.
Pere Mir va morir el 2017 i la seva herència va passar a la dona, Núria Pàmias, amb la condició que després de morir el patrimoni fos transferit a Cellex. Abans de morir, l’empresari va confiar l’administració de les seves empreses i patrimoni a Jordi Segarra Pijuan, “a qui va conferir poders amplis” i sobre qui se centren les sospites. Els diners que van rebre les fundacions després de la mort del matrimoni van ser tot just 15 milions d’euros, una quantitat considerada irrisòria pel denunciant. De fet, el patrimoni de l’empresari va arribar a ser d’uns 120 milions d’euros el 2014, segons els càlculs de l’Agència Tributària.
Els Mossos van reconstruir l’entramat societari sota el qual s’assentava la fortuna de Mir. Després de vendre l’empresa Derivats Forestals i Formo entre el 2002 i el 2006 per 146 milions d’euros, la seva fortuna es va gestionar a través de diverses societats de Luxemburg, Panamà i Espanya. A partir de la gestió d’aquestes societats, Mir va impulsar la seva activitat filantròpica amb donacions a organitzacions científiques que li van valer el reconeixement públic i que el van erigir en el gran mecenes de la ciència a Catalunya.
La jutgessa investiga els tres marmessors encarregats d’administrar el llegat de l’empresari químic
Els Mossos assenyalen que els marmessors “han ocultat intencionadament una part molt important del patrimoni del matrimoni Mir-Pàmias per al seu propi benefici, de manera que es queda fora dels béns que la fundació Cellex va rebre”. Els investigadors adverteixen que Cellex va rebre els diners dels comptes de les altres dues fundacions, però no hi va incorporar els actius de les altres societats que controlava. Una de les societats amb el patrimoni buidat va ser Pinar SA. El 2010 la societat disposava de 75.167.669,21 euros en actius mentre que el 2019 s’havien reduït a 15.810.807,90.
El naixement de Cellex va suposar un enlairament per a la investigació científica a Catalunya. Les seves donacions van servir per crear centres d’investigació biomèdica amb el seu nom a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’ Oncologia Vall d’Hebron.
