Barcelona. Segona jornada de la reunió anual del Cercle d’Economia. El plat fort és la intervenció del president del PP, Alberto Núñez Feijóo. El públic especula amb interès sobre per on anirà la rèplica del polític gallec al míssil, en forma de consulta inopinada, que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va llançar contra l’“opa hostil” del BBVA sobre el Sabadell. Un tema que des de fa un any manté alterat el teixit econòmic i polític català i altres territoris espanyols afectats per la concentració bancària que suposa.
Feijóo és el líder del primer partit de l’oposició a Espanya i la seva opinió sobre el cas es considera molt rellevant. Tant pel seu paper actual –és el primer grup al Congrés– com per les possibilitats certes que té d’arribar a governar en un futur més llunyà o menys.
L’any anterior, en aquest mateix fòrum, fa pràcticament un any, quan se li va preguntar per la qüestió, va declarar: “Jo dic el que diu el meu partit a Catalunya: no ens agrada” i que per llançar una opa sobre un banc que treballa amb milers d’empreses i va bé, l’ opant ha “de tenir raons molt poderoses”.
Lògicament, Feijóo va arrencar criticant amb duresa Sánchez per treure’s de la màniga una consulta que mai abans no s’havia plantejat per a un procés d’aquelles característiques. Malgrat que certament molts dels presents veien aquella consulta com un nyap problemàtic i des d’aquella perspectiva comprenien la posició del líder popular, la majoria ho van considerar un problema secundari respecte a la qüestió principal i urgent, assegurar l’existència independent del Sabadell.
Feijóo va semblar que no s’adonava que era el líder de l’oposició
Fins aquí, tot segons el guió. Però a l’hora de definir-se sobre l’operació en si mateixa, Feijóo va ser encara més auster que en l’anterior reunió del Cercle: “M’agrada la competència bancària”, en abstracte. Però ahir la discussió era concreta, sobre una opa en marxa del banc que presideix Carlos Torres sobre el que encapçala Josep Oliu. Un d’origen basc i un altre amb seu, acabada de reestrenar, a Sabadell.
Conscient havia de ser el líder popular que, amb tal subtil compromís, no n’hi hauria prou per deixar una empremta acceptable, ja que va afegir que en aquest tema que té mobilitzats empresaris, associacions, sindicats i gremis professionals la seva “opinió personal és irrellevant”.
Feijóo, tornem-ho a recordar, és el líder de l’oposició i ocupava el faristol de l’auditori del Palau de Congressos, en aquesta condició, no com el simple ciutadà que pot respondre que no ho sap o no contesta a un enquestador. Per què és irrellevant? Per què no mereix que ell se n’ocupi? Per què és massa complex? Simplement, que és contrari a l’opa, però com que aquesta sembla que és també la posició de l’il·legítim president del Govern espanyol, no vol coincidir-hi en cap punt de vista?
La decepció de l’auditori va ser palpable. No entenia res. El president del Cercle, Jaume Guardiola, no va tenir més remei que repreguntar: però això què vol dir?, creus que provoca greus problemes de competència? No va aconseguir res més concret. I el públic present s’havia de consolar amb les seves pròpies especulacions per intentar aclarir quina és la posició real dels populars
en aquesta batalla econòmica amb a penes antecedents en la història econòmica
espanyola.
L’auditori havia d’elucubrar pel seu compte per deduir l’opinió del polític
El galleguisme, entès com la capacitat d’ocultar si està pujant o baixant per l’escala, va arribar ahir a cotes excepcionals. Possiblement només superades pel diàleg entre dos consumats mestres del gènere, com l’expresident Mariano Rajoy i el del Cercle Antón Costas, a les jornades del maig del 2014, en ple volcà del procés.
