Un dia més a l’oficina. O a l’hemicicle. No passa mai res, i quan passa, tampoc no passa res. No hi ha millor refugi que la ideologia. Han passat onze dies des de l’apagada. Però continuem a les fosques respecte a l’explicació que mereixem sobre el que va passar i la necessària assumpció de responsabilitats.
Pedro Sánchez va comparèixer ahir al Congrés per explicar-se pel tall del subministrament elèctric i també sobre la nova política de seguretat i defensa. I el president del Govern espanyol no va defraudar. Va fer el que sap fer més bé: deixar-nos cecs amb les fogonades de la ideologia. Una ideologia que en la mínima expressió i la màxima aparença
–frases per publicar a les xarxes
socials– redueix a l’absurd qualsevol discussió que es pretengui seriosa, a més d’imprescindible.
Cal allunyar l’execució en el temps perquè no sembli que s’assumeix una culpa
Onze dies després que Espanya
tornés al segle XIX, continuem als llimbs. Però Sánchez té el partit on
volia. Que si tiris, que si troians, que si cal analitzar milions de dades abans d’explicar-nos què va passar. Guanyem temps! Fins que de l’apagada només
en quedi el simpàtic record d’una aventura col·lectiva. I, mentrestant, amb l’ajuda del PP i la seva inoportuna moció sobre l’allargament de vida de les centrals nuclears que es votarà avui
al Congrés, desviem el focus de la
qüestió principal: qui cal rellevar o qui hauria de dimitir pel que va passar?
A la segona fila del socialisme governamental es dona per feta la liquidació per a Beatriz Corredor, la presidenta del hòlding Redeia, el paraigua sota el qual opera Red Eléctrica. Però cal allunyar l’execució en el temps perquè sembli un accident i no l’assumpció de culpa, encara que sigui indirecta, de l’ Executiu.
Beatriz Corredor
Redeia, per més que Sánchez insisteixi que és una empresa privada, només en té l’aparença formal. N’hi ha prou que la SEPI, accionista majoritari, rebi l’ordre de la Moncloa perquè vegem la senyora Corredor sortir per la porta de l’empresa amb l’única companyia d’una capsa de cartró per als estris personals.
Només que aquest adeu, perquè sigui efectiu i per protegir el Govern central, convé ajornar-lo. Un cap tallat ja no té valor d’ús. I un cop enterrada Corredor, els vius demanarien llavors, com ja va demanar ahir Feijóo, l’execució de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen.
Amortitzar la mort d’un peó en política, i la presidenta de Redeia ho és, passa per eliminar-lo quan la seva aniquilació garanteix el punt final al problema, sense que altres noms continuïn contaminats per la crisi viscuda. Per tant, com més dies passin des de l’apagada, abans que el Govern espanyol comparteixi amb els ciutadans oficialment que la principal culpabilitat és a Redeia, cosa que, d’altra banda, ja sap, menys risc perquè escalin les responsabilitats cap a la vicepresidenta tercera i, en conseqüència, fins que el mateix Sánchez acabi amb la camisa tacada. Aquest és el motiu, i no pas un altre, pel qual continuen als llimbs: gestió de temps.
I ara un canvi de tema una mica brusc. Però és que l’escena és tan destacable que justifica trencar la unitat temàtica de l’article. Artur Mas compareixia dilluns a la comissió del Congrés sobre l’ operació Catalunya. El mateix dia que l’expresident anunciava una querella per haver estat víctima d’espionatge telefònic amb el programa Pegasus durant el període 2015-2020. Doncs bé, Gabriel Rufián, lluny d’empatitzar amb el paper de víctima d’ Artur Mas, va decidir tractar-lo més malament, tot i que amb somriures pel mig, que a qualsevol altre compareixent.
La comissió, en el torn del republicà, es va convertir en un consell de guerra al masisme més que no pas en un intent d’aclarir l’ús de recursos de l’ Estat per arruïnar carreres polítiques per motius ideològics. El cap d’ERC a Madrid practica un independentisme d’allò més personal, cada vegada més lila i menys groc. Més podemita que no pas republicà, per dir-ho sense embuts.