Poso Déu per testimoni que quan escric això només ell sap qui serà el pròxim papa. Quan ho llegeixin vostès, el cel ja haurà decidit, però jo li estic agraït per, cardenal Omella volent, haver-nos permès passar unes hores inoblidables –i a vostès amb mi: d’això va una entrevista– a l’arquebisbat de Barcelona amb dos dels papables que sortien a les travesses aquests dies.
.
He de començar per confessar-me legítimament orgullós de la nostra cultura catòlica; perquè sé, des de grec a 2n de BUP, que significa “universal”. Perquè el món avui, com saben, es desglobalitza i torna cap a una divisió en imperis que no reconeix ni l’ONU ni les lleis internacionals. El Vaticà, en canvi, continua donant testimoni que tots els humans som iguals en drets i obligacions, hàgim nascut on hàgim nascut o hàgim migrat.
El cardenal Luis Tagle és el nas catòlic d’Àsia que treu el cap a Occident, però el meu favorit era el cardenal Pizzaballa
I això bé val una missa o uns quants milions des que hi ha papa, gràcies a dues coses: la primera és que ser catòlic avui ja no és només una fe (a partir d’aquí, monsenyor Omella, m’haurà de perdonar) i molt menys imposada, sinó una cultura: una manera d’entendre el món, la vida i el que vingui o no vingui després: creguis o no. I és que he après de molts jueus entrevistant-los que ser-ho no és una fe obligada. És una cultura.
Lee tambiénNo em toquis els estalvis
Els catòlics han anat entenent també que ser-ho no consisteix només a creure, sinó a acceptar i estimar els qui no creuen com ells i compartir tots ritus i tradicions. I quin exemple meravellós de democràcia són els nostres conclaves! No he deixat de llegir anàlisis admirades de les seves regles aquests dies a la premsa anglosaxona, d’habitude més aviat despectiva amb el món llatí.
El cardenal Luis Tagle (La Contra, 9/III/2022) va ser el primer papable contrejat, president de Càritas Internacional (algú pot parlar malament de Càritas sense mentir?). És el nas catòlic d’Àsia, diguem-ne Filipines, que treu el cap a Occident per indicar-nos cap a on va el futur. Li vaig demanar per què el seu país no ha aconseguit ser un altre tigre asiàtic: “Els filipins –va respondre– conceben la feina com a obediència; no com a emprenedoria. Per això, creem emprenedors, petits empresaris i cooperatives dia a dia...”. Fantàstic, monsenyor! Visca Filipines lliure!
Però el meu favorit era el cardenal Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem (La Contra, 21/II/2024). Sagaç, culte i poliglot (parla hebreu i àrab)... I generós: es va oferir com a ostatge a Hamàs per evitar que ho fossin uns nens. Amb prou feines ho va voler comentar per a la premsa.
