L’amistat “sense límits” entre Rússia i la Xina s’alimenta de la inestabilitat geopolítica actual i de la seva creixent dependència econòmica. La presència aquesta setmana a Moscou del líder xinès consolida aquesta relació especial. Xi Jinping és el principal convidat del president rus, Vladímir Putin, a les festes pel 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial.
“La confiança política mútua entre la Xina i Rússia s’està aprofundint i els llaços de cooperació pragmàtica s’estan enfortint”, va dir ahir dijous Xi al seu amfitrió abans d’una reunió al Gran Palau del Kremlin.
Kíiv diu que la presència de Xi i de militars xinesos a la plaça Roja qüestiona la seva neutralitat
Xi assisteix avui a la desfilada militar a la plaça Roja, el principal acte del di a de la Victòria. Putin va prometre que visitarà Pequín el 3 de setembre, amb motiu de les celebracions per la victòria de la Xina sobre el Japó.
Després de les converses que van mantenir al Kremlin les seves delegacions, Putin i Xi van firmar una declaració conjunta en què critiquen les aspiracions d’ Occident de mantenir la seva hegemonia. També s’oposen a la política de “doble contenció” dels Estats Units i l’expansió de blocs militars, en particular de l’OTAN.
A la Sala de Malaquita del Kremlin, van firmar dues declaracions sobre estabilitat estratègica global i enfortiment de les seves relacions bilaterals. Xi Jinping va assegurar que cal enfortir la seva cooperació estratègica i política, incloent-hi l’acció en organismes internacionals com l’ONU o el grup dels Brics. Moscou i Pequín han de defensar el multilateralisme com a resposta a les mesures unilaterals i el dictat de la força,
va dir, en clara al·lusió als EUA i Occident.
En el mateix sentit, Putin va assegurar que “els dos països condueixen una política exterior independent i autònoma interessada en la formació d’un ordre multipolar més just i democràtic”. Segons ell, les relacions russo-xineses “es troben en el millor moment de la seva història. Són autosuficients i no depenen de factors polítics interns o de l’actual conjuntura internacional”. Anteriorment, el Ministeri d’Exteriors de Rússia va descriure el viatge de Xi Jinping a Moscou com “un dels esdeveniments centrals de les
relacions russo-xineses d’aquest any”.
Des que els països occidentals van imposar sancions a Rússia per la guerra a Ucraïna, la Xina s’ha convertit en un important salvavides econòmic per a Moscou. Abans del conflicte, les exportacions de gas i petroli russos es concentraven en els seus clients europeus. Avui la Xina és la seva principal destinació.
Segons el servei de premsa de la presidència russa, “la Xina ocupa el primer lloc entre els nostres socis comercials, i Rússia ocupa el cinquè lloc” per a Pequín.
L’any passat, el comerç mutu va créixer un 7,5% (respecte al 2023), segons la mateixa font, i va assolir “un nou rècord de 244.900 milions de dòlars”, un 66% més que el 2021, un any abans que Putin enviés el seu exèrcit contra Ucraïna.
En les relacions bilaterals econòmiques, l’energia és prioritària. Rússia és “un dels principals proveïdors de recursos energètics de la Xina”, diu el Kremlin. Segons els resultats del 2024, “la Xina ocupa el primer lloc en exportacions [russes] de gas i petroli per canonades, el segon en subministraments de carbó i el tercer en gas natural liquat”.
Segons va revelar Aleksandr Nóvak, viceprimer ministre rus, Putin i Xi van acordar ahir accelerar el projecte del planejat gasoducte Poder de Sibèria 2, que podria afegir 50.000 milions de metres cúbics de gas rus per any als 38.000 màxims que pot enviar a la Xina la primera canonada, inaugurada el 2019.
Rússia i la Xina cooperen, així mateix, en projectes d’energia nuclear, indústria automobilística ( Moscou va ser el primer importador de cotxes xinesos l’any passat), construcció naval o d’avions, altes tecnologies i fins i tot en una estació lunar científica internacional. L’agència espacial russa Roscosmos i l’ Administració Nacional de l’ Espai ( CNSA) de la Xina van firmar ahir un memoràndum per a la construcció d’una central elèctrica com a part de l’estació lunar, “que està prevista per al 2036”.
Ucraïna ha deixat clar que s’oposa a la presència de Xi Jinping en les celebracions de Moscou. En un missatge que semblava dirigit a Pequín, el Ministeri d’Exteriors d’ Ucraïna va instar dimarts els països a no enviar militars per participar en la tradicional desfilada del 9 de maig. Va argumentar que aquesta participació va en contra de la declarada neutralitat d’alguns països en la guerra, com és el cas de la Xina. L’ exèrcit de Pequín ha enviat a Moscou una guàrdia d’honor de 102 homes. Serà el més important dels contingents estrangers que es podran veure avui desfilant a la plaça Roja de Moscou.