El cardenal Robert Francis Prevost, nascut a Chicago fa 69 anys, s’ha convertit en el primer papa dels Estats Units en la història de l’ Església catòlica. Sota el nom de Lleó XIV, succeirà el papa Francesc i continuarà el seu llegat al servei dels pobres i els immigrants, i marcarà el rumb de l’ Església en un moment de profunds canvis marcats per la revolució de Donald Trump a l’Amèrica del Nord.
El president dels Estats Units no va trigar a felicitar-lo a través de les xarxes socials assegurant que és un “honor” per al seu país, on el 20% dels adults s’identifiquen com a catòlics, i va dir que està desitjant coneixe’l. Però tot fa pensar que la seva relació no serà tan idíl·lica com voldria, almenys tenint en compte l’última publicació del nou Papa a la xarxa social X, en què va criticar el menyspreu de la justícia nord-americà exhibit per Trump i el president salvadorenc Nayib Bukele al despatx oval, quan aquest últim va visitar Washington durant el mes passat, entorn de les deportacions amb destinació al país centreamericà.
El seu perfil discret l’aparta de l’estil extravertit del papa Francesc i apareix menys progressista
L’elecció de Lleó XIV com a 267è papa desafia la norma no escrita de no elegir un cardenal del país més poderós del món. Però Robert Francis Prevost ha passat la major part de la vida fora dels Estats Units. Nascut a Chicago, la seva mare, Mildred Martínez, era d’ascendència espanyola, i el seu pare, Louis Marius Prevost, era d’origen francès i també italià.
Prevost va ser ordenat el 1982, als 27 anys, i es va doctorar en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino, a Roma. Va viure més de 40 anys al Perú, on va ser missioner, rector, professor i bisbe, i es va implicar amb la seva comunitat. Aquesta experiència li va donar un gran domini de la llengua espanyola. Parla, a més del seu anglès natal, l’italià, el francès i el portuguès.
Se’l considera un Pontífex continuista amb el papa Francesc, però també ha rebut crítiques
L'any 2015 va adquirir la nacionalitat peruana, i ahir va aprofitar des del balcó de la basílica de Sant Pere per dedicar al seu poble les seves primeres paraules en espanyol un cop ja elegit com a pontífex: “I si em permeten també una paraula, una salutació... a tots aquells, particularment, a la meva estimada diòcesi de Chiclayo al Perú”.
El seu perfil discret, que juntament amb la seva edat li donaven poques opcions a les travesses del conclave, l’aparta de l’estil extravertit del papa Francesc. Comparteix amb ell la voluntat aperturista i transformadora de l’ Església, com exemplifica el seu paper actiu en una de les seves reformes més significatives: la incorporació de tres dones al bloc de votació que decideix quines candidatures de bisbes es remeten al papa.
La mare, Mildred Martínez, era d’ascendència espanyola, i el pare, d’origen francès i italià
Tot i això, Prevost és menys progressista que el seu predecessor. En un discurs el 2012 va lamentar que els mitjans de comunicació occidentals i la cultura popular fomentessin “la simpatia per les creences i pràctiques en desacord amb l’ Evangeli”, amb referència a la comunitat LGTBI. Llavors, va denunciar l’“estil de vida homosexual” i les “famílies alternatives compostes per parelles del mateix sexe i els seus fills adoptats”.
Tot i això, pel seu perfil reformador i obert, també amb les comunitats laiques, es va guanyar la simpatia del difunt papa Francesc, que va ordenar a Prevost dirigir la diòcesi de Chiclayo, al Perú, el 2014. Va mantenir aquesta funció fins al 2023, quan Francesc el va portar a Roma per dirigir el poderós Dicasteri per als Bisbes del Vaticà, un dels càrrecs més influents de l’ Església catòlica. En aquest lloc s’ha encarregat d’examinar les nominacions per a l’alt clergat a tot el món. A més a més, Prevost també va ser president de la Pontifícia Comissió per a l’ Amèrica Llatina, feina en què va mantenir un contacte regular amb la jerarquia catòlica a la regió del món amb el nombre més alt de catòlics.
Prevost va criticar el menyspreu a la justícia per part de Trump a propòsit de les deportacions
Se’l considera un pontífex continuista amb el papa Francesc, però també ha rebut crítiques per un dels afers contra el qual el seu predecessor va provar, sense èxit, de combatre: els abusos sexuals al si de l’ Església. L’any 2000 va permetre que un sacerdot que havia abusat sexualment de menors visqués en una rectoria de Chicago, i el 2022 va ser acusat d’encobrir acusacions d’abús contra dos sacerdots.
L’elecció del papa Lleó XIV ha estat rebuda amb alegria a la seva ciutat natal, Chicago, i per descomptat al si de la comunitat catòlica dels Estats Units, que està en auge i que el 20 de gener va veure la presa de possessió d’un vicepresident, J.D. Vance, que es va convertir recentment al catolicisme, i, fa quatre anys, la investidura del segon president catòlic dels Estats Units, Joe Biden, després de John F. Kennedy.