Continuïtat al Vaticà. El conclave que durant dos dies ha reunit a la Capella Sixtina 133 cardenals de tot el món va elegir ahir, després de quatre votacions, el nord-americà Robert Prevost (de 69 anys) nou Papa. El 267è Pontífex, que ha adoptat el nom de Lleó XIV, era un home molt pròxim al papa Francesc, s’inscriu en la seva línia i ahir va expressar dues vegades el seu reconeixement per ell en el missatge als milers de fidels congregats a la plaça de Sant Pere. La seva vocació missionera i la preocupació pels pobres l’acosten al magisteri del seu predecessor. I el mateix nom elegit per al seu pontificat és molt significatiu perquè traça una línia de continuïtat amb el llegat de Lleó XIII (1878-1903), la històrica encíclica del qual Rerum novarum en defensa dels drets de les classes treballadores, va posar les bases de la doctrina social de l’ Església.
Robert Prevost, primer papa dels Estats Units i el primer agustí, va néixer a Chicago el 1955 al si d’una família d’ascendència francoitaliana i espanyola. Doctor en Dret Canònic, a més de llicenciat en Matemàtiques i Filosofia i posseïdor d’un Mestratge en Divinitat (teologia), és un poliglot que parla cinc idiomes: anglès, espanyol, italià, francès i portuguès. Durant el seu discurs d’ahir, en italià, va introduir un curt passatge en espanyol per saludar els fidels de la seva antiga diòcesi peruana de Chiclayo, en la qual va exercir com a bisbe entre el 2015 i el 2023. La major part de la seva carrera eclesiàstica està, de fet, vinculada al Perú, país del qual també té la nacionalitat.
Lleó XIV va ingressar a l’ Orde de Sant Agustí el 1977 i, després de ser ordenat sacerdot, va ser enviat a la missió peruana de Chulucanas. Al Perú hi va ser, en successives etapes, més de quaranta anys, com a missioner, rector i professor, fins que el 2015 el papa Francesc el va nomenar bisbe de Chiclayo. El 2023, finalment, el Pontífex se’l va emportar a Roma, nomenant-lo prefecte del Dicasteri per als Bisbes, un càrrec d’extrema confiança i de notable influència, ja que és la instància responsable del procediment de selecció i nomenament dels bisbes.
Sense ser un dels noms que sonaven com a principals favorits, la seva proximitat a Francesc i la responsabilitat al Vaticà hauran tingut un pes decisiu en el vot dels cardenals, que, procedents de 70 països dels cinc continents, disposaven d’escassa informació sobre els seus parells i els possibles candidats.
De vocació missionera, el nou Papa s’inscriu en el llegat de Lleó XIII i la doctrina social de l’Església
Home discret, amb fama de dialogant i moderat, el gran
repte de Lleó XIV serà a partir d’ara mirar de suturar les
divisions que travessen l’ Església entre progressistes i conservadors. El moviment contrari a Francesc i les seves reformes ha tingut justament al seu país, els Estats Units, el seu focus més bel·ligerant, amb el cardenal Raymond Burke, patró emèrit del Sobirà Orde Militar de Malta, al capdavant dels
tradicionalistes.
El resultat del conclave no ha estat per a aquests precisament favorable. En el seu primer missatge a la plaça de Sant Pere, Robert Prevost va cridar, en tot cas, a “construir ponts amb el diàleg, amb la trobada” i va proposar “de caminar junts com una Església unida, buscant sempre la pau i la justícia”.
Un altre dels afers difícils que Lleó XIV haurà d’abordar en el seu papat és
el dels abusos sexuals al si de l’ Església, una qüestió en que podrà anar consolidant i avançant en el camí marcat pel
seu predecessor no sense problemes, perquè tampoc ha aconseguit dissipar els dubtes.
El president dels EUA, Donald Trump –de qui el nou Papa no pot estar ideològicament més distant–, va celebrar formalment l’elecció de Prevost com un “honor” per al seu país i es va dir “impacient” de poder reunir-se amb el nou cap de l’ Església catòlica. I el seu vicepresident, J.D. Vance, convertit al catolicisme el 2019 i exponent de l’ala més ultraconservadora, va fer el mateix: “Felicitats a Lleó XIV, el primer Papa dels Estats Units, per la seva elecció! Estic segur que milions de catòlics dels EUA i altres cristians pregaran per l’èxit de la seva tasca al capdavant de l’ Església. Que Déu el beneeixi!”, va escriure.
El Pontífex té el repte de suturar les divisions entre progressistes i conservadors
Més enllà d’aquesta cortesia formal, el cas és que l’elecció de Prevost és una galleda d’aigua freda per a l’actual Casa Blanca, que afavoria un gir conservador al Vaticà i les ingerències de la qual (algunes de caricaturesques, com la imatge feta amb IA de Donald Trump vestit de Papa) s’hauran demostrat contraproduents. El nou Papa, en tot cas, ja ha donat el to en el passat, criticant la política de l’Administració Trump contra els immigrants.