És una situació que es repeteix any rere any i que es resisteix a canviar per molt que les autoritats provin d’atreure els metges amb incentius econòmics, laborals i socials. Després dels quatre primers dies d’elecció, en què s’han adjudicat 2.800 places de formació sanitària especialitzada en Medicina del total de les 9.007 que s’ofereixen, set províncies, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, amb prou feines han aconseguit que algun metge optés pel més de centenar de places que ofereixen. Es tracta de Sòria, Àvila, Palència, Segòvia, Osca i Conca, que tot just havien cobert un lloc a cada província ahir a la tarda. A Terol, ningú no havia sol·licitat cap de les 17 vacants que hi ha.
De les sis províncies que quedaven dimecres sense cap aspirant que les hagués elegit, Osca n’ha captat un en Medicina Familiar, i Segòvia, Àvila, Conca i Palència un aspirant cadascuna perquè oferien les últimes places de formació en Oftalmologia que quedaven lliures. L’especialitat ha tancat amb 224 adjudicacions de mir.
Totes tenen en comú que formen part d’aquella Espanya buidada, de què es parla molt en termes d’oportunitats, qualitat de vida i de nostàlgia, però a la qual els metges (i ja també altres professions, com els docents) no volen anar.
És la història de cada any. Els metges joves són, en general, refractaris a les zones rurals i a l’especialitat que ofereix més places, la de Medicina Familiar i Comunitària (2.508), precisament la més deficitària.
Semergen exigeix que s’asseguri la igualtat en l’accés a proves, tractaments i medicaments
Un dels motius de rebuig és fonamentalment la càrrega de feina i la falta de reconeixement social de la medicina de família. I un altre detall: els nous metges comencen a la sanitat pública, però si pensen a haver de dedicar-se a la privada en un futur, una altra especialitat els ofereix més alternatives laborals.
Després de quatre dies i adjudicades 2.800 de les 9.007 places, s’han exhaurit les de Dermatologia (131), Cirurgia Plàstica (55) i Oftalmologia (224). Cardiologia i Cirurgia Oral hi estan a punt.
A aquesta realitat s’hi afegeix el fenomen de la despoblació. Espanya no deixa de guanyar població, però limitat a les grans ciutats. Segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el fenomen de la despoblació s’aprecia sobretot a escala municipal: dels 8.131 termes que hi ha a Espanya, 5.102 perden població des del 2001. I la darrera dècada en són 6.232. Tres de cada quatre municipis a Espanya perden població.
La despoblació és eminentment rural i afecta, sobretot, els petits municipis (en els de menys de 1.000 habitants, la despoblació arriba al 86% dels gairebé 5.000 que hi ha. Vuit de cada deu municipis de menys de 5.000 habitants perden habitants aquesta dècada).
La despoblació és eminentment rural i afecta, sobretot, els petits municipis, i ara, les ciutats
Però la despoblació també arriba a les petites ciutats i capitals de l’interior, fet que s’ha anomenat la segona onada de despoblació.
Castella i Lleó és una de les comunitats més afectades per la despoblació tant rural com d’algunes capitals de província. En aquest context, el conseller d’ Economia i Hisenda i portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Carlos Fernández Carriedo, no va dubtar ahir a posar en relleu que metges amb possibilitats de triar centre hagin seleccionat petits hospitals d’aquesta comunitat. “És veritat que moltes vegades els joves metges trien hospitals molt grans, de grans ciutats, però també hi ha dades en què es reflecteix la posició de la nostra comunitat i que fins i tot en hospitals de mida més petita som capaços de ser molt atractius”, va assenyalar amb satisfacció. En aquest punt, ha posat com a exemple la petició del metge número 1.010, que ha sol·licitat un lloc de Medicina Familiar a l’hospital de
Sòria, o que la segona de les places assignades de Psiquiatria a tot Espanya hagi estat a Zamora.
Dels 217 llocs de formació que van quedar deserts l’any passat, en un total de quatre especialitats, 200 van correspondre a la titulació de família (8,6% de vacants). A Extremadura van quedar descobertes quatre de cada deu places d’aquesta modalitat, i a Castella i Lleó, 45, gairebé una tercera part.
La Societat Espanyola de Metges d’ Atenció Primària ( Semergen) presenta avui en el marc del 5è Congrés de Medicina Rural, que se celebra a Tudela (Navarra) la Declaració d’ Úbeda, un document de consens que denuncia la crítica situació que travessa l’atenció sanitària al medi rural –manca de professionals mèdics, escassetat de recursos, condicions laborals adverses i absència de reconeixement professional– i proposa solucions que impulsin la millora de l’exercici professional en aquest entorn.
Facultatius nous, que comencen a la sanitat pública, no descarten anar ala privada en el futur
Entre les demandes recollides al document destaquen l’augment “real” de la inversió. La Semergen demana una assignació pressupostària proporcional a la importància d’aquest nivell assistencial, tant a les zones urbanes com rurals.
També, incentius per a metges rurals, tant econòmics com laborals i de desenvolupament professional. I que els recursos i serveis sanitaris estiguin disponibles per a tots els ciutadans, independentment del seu lloc de residència. Això inclou assegurar la igualtat en l’accés a tractaments, proves diagnòstiques i medicaments.
