És molt difícil que un gran aficionat al futbol no caigui en la temptació de pensar o parlar sobre Lamine Yamal. Reconec que hi va haver un marge de temps curt en què a mi em costava pensar que podria anar molt més enllà. Als meus fills, que es van convertir ràpidament al yamalisme , els ho argumentava amb una comparació amb Cubarsí. El central blaugrana va evolucionar els tres primers mesos moltíssim. En canvi, l’extrem va mostrar coses meravelloses, però en aquell termini amb prou feines va evolucionar. Una mostra: acabant la temporada la seva capacitat de connectar amb Lewandowski va ser nul·la. I això em va fer dubtar que pogués fer evolucionar el seu futbol gaire més enllà, tot i que la seva joventut feia presagiar el contrari.
A l’Eurocopa és on el nano es va adonar que tenia moltíssim més recorregut. Va ser llavors que es va activar de manera superlativa. Lamine Yamal tenia a favor haver desenvolupat molts aspectes que són necessaris per tenir una gran capacitat d’aprenentatge autònom. Tal com indica el filòsof Jose Antonio Marina.
Els objectius establerts en la seva ment són motivacions que afavoreixen el seu aprenentatge
1r Desenvolupament dels hàbits mentals. Són els hàbits que es desenvolupen en la pràctica constant tenint uns objectius clars. Això és una cosa que tots els esportistes fan i són fonamentals per a l’eficiència cognitiva. No podem pensar que el que fa és simplement per inspiració constant.
2n Intel·ligència executiva. És ser capaç de dirigir els teus propis processos mentals per poder tenir una planificació, una correcta presa de decisions i una autoregulació emocional. Així, en la seva pràctica ell sap cap a on dirigir-la i quan prendre la decisió d’aplicar-la, i aconsegueix allunyar-se de les emocions negatives davant la frustració de no assolir l’objectiu.
3r Motivació intrínseca. Els objectius establerts en la seva ment, quan reivindica que, si fa falta, marcarà un gol més o que la temporada que ve tornaran a buscar la Champions. Són motivacions que li afavoreixen la recerca de l’aprenentatge autònom fins i tot quan esmorza.
4t Aprendre a aprendre. Quan algú observa que la pràctica diària el condueix a l’èxit, és molt fàcil que cada vegada sàpiga aprendre amb més facilitat. Això demostra que els seus límits avui dia són difícils de delimitar.
5è Entorn estimulant. L’entorn actual de Lamine Yamal, en un club que pot aspirar a tot, amb un entrenador com Flick i amb un equip on se sent en una família que sap que és responsable dels seus èxits, fa que el seu pensament crític i la seva creativitat facilitin el desenvolupament de l’autonomia en l’aprenentatge.
Una vegada més jo estava equivocat i els meus fills tenien raó.