“Si vols donar oportunitats als pobres, exigeix ‘mates’ a tothom”
Tinc 68 anys: ja sé que no hi ha genis, sinó treball, intuïció i sort. Vaig néixer a Grasse, perfum francès amb toc italià, com jo. Sense millorar la formació matemàtica no hi ha progrés i anem cap a la decadència europea. No crec en la fe, però tinc conviccions. Disserto a CosmoCaixa en col·laboració amb la UPC. (Foto: Llibert Teixidó)
Decadència matemàtica
Les matemàtiques s’aprenen per capes: una sobre l’altra. Sense dominar la primera no podràs aprendre la segona per entendre la tercera... I a qui l’hi van ensenyar bé des de petit pot ensenyar avui aquest llenguatge abstracte que defineix l’univers i pot avui relacionar-se amb la intel·ligència artificial que redefineix el món. Mentrestant, els nostres estudiants treuen males notes especialment de matemàtiques a les proves PISA. I la solució que proposa Lions és refer el sistema educatiu amb exigència, dedicació i esforç perquè els qui ensenyen matemàtiques als nens les estimin i les dominin i sobre aquests fonaments reedificar-ne la formació. Els països que les han ensenyat bé –mirem l’Àsia i els seus resultats escolars– estan avui avançant-nos en els sectors on antigament manaven els nostres matemàtics i enginyers.
Per què Europa té problemes amb les mates mentre que Àsia progressa amb elles?
És un desastre. Els resultats de les proves PISA de matemàtiques a França són lamentables...
I a Espanya i Catalunya, també.
El problema és que les matemàtiques són un llenguatge i cal començar a aprendre’l de nen: als 14 anys ja és tard.
Per què ara no l’aprenen ni l’ensenyen abans?
Als mestres a qui els haurien d’haver ensenyat mates de petits ja els hi van ensenyar malament quan anaven a l’escola...
I la ignorància s’acumula?
Les matemàtiques són acumulatives, un llenguatge que aprens capa sobre capa. Si no t’ensenyen bé les primeres capes, és difícil que de gran sàpigues ensenyar-les, i així la pilota de la ignorància matemàtica va creixent aquí generació rere generació...
Per què creix més aquí?
Perquè el més fàcil és ser cada cop menys exigent. Caldria plantar-se i exigir resultats, però es va aprovant a tothom amb el mínim just i com que cada cop són més els que temen i eludeixen les matemàtiques, acaben ensenyant-les llicenciats en pedagogia, sociologia... I aquesta ignorància matemàtica es transforma en desigualtat social.
Com?
Els nens no n’aprenen a l’escola i per tant depenen que els seus pares els ajudin a casa, i els més pobres ho són, entre altres coses, perquè no sabien matemàtiques i els seus fills continuaran tenint pitjors salaris per no saber-ne. Així es deteriora el poder de les nostres classes mitjanes.
Què proposa?
Si vols donar igualtat d’oportunitats als pobres, exigeix a tothom més esforç a l’aula i més bons resultats.
No li sembla que ja exigim molt?
No estem exigint el nivell de matemàtiques que asseguraria la prosperitat dels nostres fills. I en especial hauríem d’exigir més matemàtiques, perquè són la clau per als millors sous. I és la manera que Europa no perdi el tren de la tecnologia. Sense mates no hi ha productivitat.
Per què encara hi ha més nois que noies en les carreres científiques i tècniques?
Per tot el que li explicava abans. La bretxa de gènere durarà el que duri aquest avantatge masculí absolutament injustificat en aquelles carreres amb exigència matemàtica més ben retribuïdes, com les enginyeries o les finances. I al món ja és impossible progressar sense una avançada comprensió matemàtica.
Progressar cap a on?
Avui hi ha 300 milions de persones que parlen matemàtiques amb fluïdesa i són els que entendran millor les noves tecnologies. És el final de la indústria clàssica...
Un cotxe és un processador amb rodes.
Soc un admirador de Von Neumann, que ja als anys cinquanta anticipava que les màquines aprendran cada vegada més, però només els qui saben parlar-hi es beneficiaran d’aquesta intel·ligència que avança.
Descarta una regressió a les factories dels seixanta com preconitza Trump?
És justament el que estem parlant. El nucli dels qui el voten són els que s’han quedat aïllats sense educació o amb una escolarització precària i sense capacitat de progressar intel·lectualment en ciutats fantasma sense indústries.
Les seves feines fàcils i ben pagades no existeixen o les fan països molt barats.
I ells s’aferren a populismes simplistes, com creure que faran retrocedir la història de l’ economia.
Què es pot fer?
Afavorir l’accés de tots a la creació i innovació tecnològica. Educar millor més ciutadans s’aconsegueix, com li deia, exigint més a tothom i no resignant-se a anar tirant. I sap per què és important i urgent?
Quedar-se despenjat de les noves tecnologies cada vegada serà pitjor?
Aquesta és la gran contradicció del progrés tecnològic. Si el deixem que avanci per si sol en la seva pròpia dinàmica, sense conduir-lo, arribarem a la singularitat...
La màquina ens dominarà?
I pel camí anirà deixant moltes persones marginades: l’ús intensiu dels smartphones és fatal per a la vista.
I per a les cervicals: les meves arriben a la nit fetes pols.
Però també la intel·ligència artificial està millorant la investigació mèdica. Una mateixa tecnologia divideix els humans. Uns la pateixen i d’altres la dominen. Es tracta de no ser dels que les pateixen per no saber mates . Fixi’s en les criptomonedes.
Una altra vegada les matemàtiques.
Una altra vegada la tecnologia que només fa progressar uns quants i que empobrirà moltes persones que no l’entenen.