L'oficialitat de la llengua catalana a Europa torna a escena. Un dia després de què el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, exhibís optimisme al veure aquest assumpte en el seu “tram final”, el Govern ha mogut fitxa i va sol·licitar ahir que el debat per poder fer oficial el català, el basc i el gallec s'incorpori en l'ordre del dia de la reunió del Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea dimarts vinent 27 de maig, segons va avançar l'ACN. La presidència de torn del club comunitari, que aquest semestre la té Polònia, s'ha mostrat receptiva amb aquest tema.
D'aquesta manera, l'esmentada petició es reactiva a l'òrgan que lideren els ministres d'Afers Exteriors dels 27 estats membres de la UE després de més d'un any sense tractar-se en aquestes reunions amb caràcter mensual. L'última vegada es remunta al 19 de març del 2024, quan amb prou feines es va tractar el punt uns 10 minuts.
Des que el ministre José Manuel Albares formalitzés aquesta sol·licitud sobre les tres llengües per elevar el seu rang a idiomes oficials de la Unió Europea el 17 d'agost del 2023, alguns països –entre ells, els nòrdics– han mostrat les seves reticències a l'entendre que fer aquest pas podia obrir la porta a què diferents sensibilitats lingüístiques dels seus territoris plantegessin el mateix amb les seves llengües. És alguna cosa que no és fútil, ja que és condició sine qua non que hi hagi unanimitat entre els 27 països perquè les tres llengües cooficials de l'Estat adquireixin l'oficialitat a Europa, ja que implica reformar el reglament del règim lingüístic europeu i la seva inclusió afectaria l'article 1.
Per convèncer-los, el Govern es va comprometre des del principi a assumir els costos econòmics que comportés aquest assumpte. Aquestes dificultats es van constatar en les reunions que hi va haver del Consell d'Assumptes Generals del segon semestre del 2023, quan es va registrar la petició i era el període en què la presidència de torn la tenia Espanya. Per això es va haver de posposar la votació en algunes d'aquestes trobades.
En aquest primer semestre del 2025, la presidència recau en Polònia. La seva ambaixadora a la UE, Agnieszka Bartol, es va comprometre a incloure el debat “si hi havia voluntat” entre els estats membres. El ministre Albares va remetre el desembre del 2024 una carta al seu homòleg polonès, Radosław Sikorski, que continués impulsant l'oficialitat del català, el basc i el gallec.
La reobertura d'aquest debat arriba en un moment en què Junts ha tornat a exigir al PSOE “resultats” després de la “pròrroga” que consideren que van donar a la relació al retirar el debat sobre la qüestió de confiança. Entre les seves demandes, estava la delegació de competències en immigració –la proposició de la qual ja ha estat pactada, però que té com a obstacle que ara no prosperaria per la negativa de Podemos–, avenços en l'amnistia i l'oficialitat del català.
Aquest últim punt preocupa JxCat, perquè és el primer dels compromisos que van assolir amb els socialistes i es remunta a l'acord que van segellar per a la Taula del Congrés. Dijous, Turull es va mostrar optimista i va situar el debat en el “tram final”. Tant és així que va lliscar que esperava “notícies positives” de la reunió que el Consell de la Unió Europea celebrarà el 27 de maig. En qualsevol cas, també va receptar prudència perquè “hi ha gent que treballa perquè vagi malament” i va insistir a reclamar “la màxima implicació” de La Moncloa –això és, que Pedro Sánchez elevi aquesta qüestió als seus homòlegs–.
Més enllà de l'oficialitat, hi ha hagut dos passos del català en les institucions europees donis de l'estiu del 2023: es pot parlar en el Comitè Econòmic i Social Europeu i, recentment, també es va aconseguir que la llengua es pugui donar a partir del pròxim curs a les Escoles Europees com una d'optativa, a la qual tindran accés els fills de funcionaris comunitaris, diplomàtics o personal de l'OTAN que porten als seus descendents a aquesta xarxa educativa.