Francisco Giménez Salinas és mediador professional i fa dotze anys que està immers en la resolució de conflictes per mig món. Abogado, ha treballat per a Nacions Unides, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament, i considera que amb la introducció d'un facilitador imparcial els conflictes durarien menys i les parts resultarien més beneficiades. L'objectiu: reduir la judicialització de les reclamacions.
-Com mediador internacional de conflictes socials i econòmics, què li sembla la gran apagada que ha patit Espanya?
-És un incident del qual encara no se saben les causes oficials, però el que està clar és que generarà una allau de reclamacions. Gestionar aquells milers de reclamacions serà un repte especialment quan hi ha diferents pagadors que potser poden estar utilitzant diferents criteris. És una situació que corre el risc de complicar-se. A priori no sembla una situació severa com les reclamacions de la Dana però el que està clar és que per a la gent que ha tingut pèrdues en negocis o inconvenients com la interrupció d'una intervenció quirúrgica dispara una emocionalitat molt intensa que el que intenta és buscar un culpable. En aquell procés es corre el risc que apareguin oportunistes, advocats, líders de comunitat…
-Com influeix la mediació per arreglar aquelles causes?
-El que cal provar d'aconseguir en aquestes situacions és evitar la judicialització tant sí com no. S'ha demostrat en aquest tipus de casos que la negociació directa entre pagador i víctima acaba amb el 60% dels casos en judici. Els judicis el que provoquen és revictimitzar les víctimes, les col·loca en un procés que dura anys i que només fa que allarguin el seu cost emocional i financer. En aquests casos és important el sistema de governança, que garanteix una sèrie de principis com la transparència i la igualtat de tracte. Per exemple, quan en un contratemps hi ha diversos pagadors és normal que no es produeixi igualtat de tracte. Fins i tot quan només hi ha un pagador és difícil garantir una absoluta igualtat de tracte a causa de la quantitat de reclamacions.
-La mediació pot garantir resultats en la intermediació amb l'administració o amb una companyia?
-Al final es tracta que en tots els processos de pagament, sigui el pagador l'Estat, el fons de compensació o les companyies d'assegurances, la introducció d'un facilitador imparcial genera un espai d'escolta, un espai segur perquè la víctima pugui expressar les seves necessitats, que no són sempre i únicament financeres. A causa de l'altíssima emocionalitat i a la dificultat d'analitzar la informació de forma objectiva, agreujat per l'aparició d'aquells actors oportunistes, la figura del facilitador, la de l'actor imparcial, no representa els interessos de cap de les parts. D'aquesta manera, al ser imparcial la informació que el facilitador ajuda a processar i a entendre és molt millor rebuda per la víctima, garanteix l'objectivitat del procés i s'eliminen falses percepcions i desconfiances que podrien portar el conflicte a un litigi.
-Parlava abans del 60% dels processos que acaben en els tribunals. Amb la mediació fins on pot reduir-se aquell percentatge?
-Amb la mediació, o més ben dit amb la facilitació imparcial i els altres principis de transparència i legitimitat que s'utilitzen, el volum de conflictes que acaba en els tribunals és del 5%. Podem passar el 60% al 5%. Aquests sistemes, per descomptat, han de ser opcionals. La idea és establir un sistema en paral·lel opcional on d'alguna forma reforces tots aquests principis d'igualtat, de tracte, de transparència i d'humanització del procés a través de la figura del facilitador.
-Pot concretar els beneficis per a les parts per comptar amb el facilitador imparcial?
La companyia sobretot el que gana és que els perceptors dels diners no tindran la sensació que la quantitat pagada s'ha decidit a la baixa. Aquesta desconfiança queda minimitzada per la intervenció del facilitador, amb la qual cosa la conseqüència final és molta menor litigiosidad, molt més èxit de les negociacions.
-Un pagament més just
-Un pagament més just i percebut com just. La percepció és molt important. Un altre benefici important és la protecció de la reputació empresarial que és clau si són en borsa i, per descomptat, el descens de costos per reduir la conflictivitat en litigis judicials. En el cas que el pagador sigui públic la figura de la mediació també és valorada. Per exemple, a Espanya hi ha la figura del Consorci General de Segurs que ve a ordenar molts d'aquests factors de distorsió. El Consorci pot facilitar la unificació de criteris, elimina la desconfiança, diguem, del pagador privat, perquè és un pagador públic. Però el consorci encara té un recorregut per millorar en la introducció de la humanització i l'empatia del procés.
-Més avantatges per als damnificats?
-Hi ha també avantatges immaterials, psicològics, emocionals, com disposar d'un espai on ser escoltat en la resolució de conflictes. Moltes vegades s'oblida, però la resolució del conflicte si està ben feta no es completa només pagant una xifra. La resolució de conflictes passa necessàriament per oferir un espai d'escolta a les víctimes, que pateixen una tragèdia emocional molt important. Òbviament no es tracta de procedir a una teràpia psicològica ni gens semblant però sí en oferir un espai d'escolta, perquè cada persona és diferent i cada persona percep i viu el conflicte de forma diferent. Aquest és el salt qualitatiu en la gestió dels processos.
-Com és el modus operandi en la feina dels facilitadors?
-El modus operandi que s'ha vist en casos d'accident d'avió al Brasil, en els incendis de Los Angeles, etcètera és que davant un conflicte important es contracta centenars de facilitadors i se'ls ofereix un entrenament específic per a l'escolta activa i per aplicar criteris objectius que són prèviament acordats per totes les parts. Hi ha un altre aspecte important: se'ls entrena també com facilitar el pagament. Un dels grans problemes és la disponibilitat de la prova, la dificultat per accedir a la prova que et demana el pagador quan has patit un incendi, una inundació. Aquí el sistema de governança, pactat entre les parts, es posa d'acord per acceptar proves alternatives.
-Però no s'aconsegueix gràcies a la funció del facilitador?
-El facilitador és un element de l'engranatge, però el que cal fer és organitzar tot el sistema, on reuneixes tots els pagadors privats o públics, per unificar criteris. Un altre aspecte necessari és incorporar a ens públics i a les comunitats afectades perquè el sistema sigui vist amb més legitimitat. En altres països s'ha incorporat, per exemple, al Defensor del Poble i la seva funció és la de verificar que el sistema funciona correctament i ofereix una garantia de solvència al sistema convencional.
-Espanya necessita una distensió de la conflictivitat social que existeix?
-Espanya té la capacitat per introduir noves formes de resolució de conflictes, perquè durant molts anys milers de professionals s'han educat i format en tot el que és la facilitació d'acords i mediació de conflictes. Amb la qual cosa tenim una capacitat infrautilitzada, que aportaria enormes avantatges al conjunt de la societat. Reducció de la crispació i de la judicialització.
-Es guanyaria més diners i millor humor.
-Els pagaments es farien més eficients i se n'aniria a adormir tot el món més relaxat i tranquil.
-Vostè ha participat internacionalment en aquell tipus de mediacions. Quina és la seva experiència?
-He desenvolupat aquesta activitat a Mèxic, els Estats Units i Corea del Sud. Tinc a més al meu partner internacional en difondre aquelles millors pràctiques en sistemes de compensació de desastres que és el doctor Diego Faleck, màster a Harvard. Faleck es va especialitzar a estudiar el mecanisme que es va aplicar per al pagament de les compensacions per l'enfonsament de les Torres Bessones. En aquell moment es va prendre la iniciativa d'establir un mecanisme específic el principal objectiu del qual era evitar la judicialització dels casos. Diego Faleck va millorar posteriorment aquell sistema amb la humanització del mateix i la incorporació de l'escolta activa i una de les companyies que va patir un contratemps greu, Air France, el vol de les quals entre Rio de Janeiro i París es va precipitar a l'Atlàntic, va demostrar ser molt innovadora, va aplicar aquest sistema i van quedar molt satisfets. A partir d'allà, els grans despatxos d'advocats que representen a importants companyies al Brasil veient el resultat van començar a recomanar aquell mètode. Al Brasil s'ha aplicat en cinc casos de gran envergadura, entre ells el lliscament de terres massiu que es va produir a Brumadinho, amb 17.000 víctimes, i el trencament d'una presa a Mariana que va provocar 50.000 víctimes.
-I es va ratificar la tendència d'acabar amb un 5% de judicialització?
-Absolutament. De fet, l'origen d'aquella reducció de la judicialització prové del resultat d'aquella resolució de conflictes al Brasil. Hi ha molts testimonis de premsa amb l'opinió de les víctimes i la seva total satisfacció per la implementació d'aquest sistema de resolució de conflictes.
-Aquest sistema no s'ha implementat mai a Espanya. Vostè i el seu partner estan preparats?
-Sí, sí, absolutament. Estem preparats. La capacitat en termes de coneixement, de mediació, la tenim a Espanya. Simplement el que cal fer és organitzar-la d'acord amb un sistema estructurat i amb un entrenament ràpid d'un parell de setmanes. Però està a punt per ser implementat.
-Serviria per a desastres com l'apagada o la Dana?
-Sens dubte. El cas de la Dana és especial per l'acció del Consorci de Compensació d'Assegurances i m'agradaria deixar-lo en molt bon lloc a les bones pràctiques de governança que apliquen. Tot i això, el Consorci encara podria millorar la seva prestació. Malgrat que la litigiosidad no és tan elevada amb el Consorci com quan es presenten operadors privats per a cada gran cas registren centenars de reclamacions que acaben en els tribunals. El consorci introduint la part d'humanització del procés, la part de la imparcialitat, podria fins i tot rebaixar aquests pocs centenars, que ja són significatius, a una xifra molt més baixa. I a més, el que podria aconseguir és aconseguir que el procés fos més amigable i humà. Això és un valor intangible però que després millora el vincle Estat-societat.