En les habituals llistes que apunten els cent llibres que un ha de llegir abans de passar a millor vida, és estrany que no aparegui El gran Gatsby, l'obra mestra de F. Scott Fitzgerald, que acaba de complir cent anys. Batejada per crítics i lectors com la gran novel·la dels Estats Units, la història s'ambienta a la ciutat fictícia de West Egg, en la pròspera Long Island, a l'estiu del 1922. Allà viu el jove i misteriós milionari Jay Gatsby, que està obsessionat per la jove Daisy Buchanan, casada amb Tom, un altre magnat. L'obsessió del protagonista és tal, que malgasta els seus diners amb tal de donar les millors festes que mai ningú no hagi conegut. Tot amb tal de cridar l'atenció de la seva estimada.
El que podria semblar una simple trama d'amor i fulletó, va molt més enllà, ja que explora temes que continuen ressonant en la societat, com la classe social, el somni americà, la desigualtat i la recerca de la felicitat. Això ha permès que la novel·la continuï vigent i que els experts busquin sovint en la societat actual qui seria el millor representant de Jay Gatsby. Sense anar més lluny, aquesta va ser una de les preguntes que es va llançar fa uns dies en el congrés de l'Associació Espanyola d'Estudis Americans (SAAS, per les seves sigles en anglès), que es va celebrar a Alacant baix el lema ‘Somnis, malsons i fantasies americanes’.
Per a mi, el del president dels Estats Units tindria un paper, sí, però no el de Jay Gatsby, sinó el de Tom Buchanan”
El professor Juan Ignacio Guijarro va ser allà i explica a La Vanguardia que un dels noms que més es va repetir va ser el de Donald Trump. “No podria estar més en desacord. Per a mi, el del president dels Estats Units tindria un paper, sí, però no el de Jay Gatsby, sinó el de Tom Buchanan, antagonista i marit de Daisy, el gran amor de Gatsby”. A més de professor a la Universitat de Sevilla, Guijarro és doctor en filologia espanyola i autor de Los papers del Gran Gatsby (Athenaica), un volum que recull el procés de composició, publicació i recepció de la novel·la. “No va ser l'esperat. Fitzgerald va morir pensant que va ser un fracàs”. Tot i això, va experimentar un renaixement poc després, durant la Segona Guerra Mundial, ja que va començar a formar part del pla d'estudis de l'escola secundària dels Estats Units.
Fotograma de la pel·lícula 'El gran Gatsby' (2013)
En una trucada, l'expert resumeix les característiques que hauria de complir el protagonista: “Ha de tenir una combinació d'idealista i de grandesa i, a més, ser un heroi romàntic que estigui disposat a donar la seva vida per la dona que estima”. Això si, adverteix: “Encara que a la novel·la no es comenti, la seva riquesa prové d'activitats criminals. I això és el que, en realitat, fa difícil que qualsevol s'atreveixi a dir un nom. És un personatge ric i fascinant precisament perquè és contradictori. Per a mi, deixant de banda els negocis il·legítims, seria John Lennon, si fos viu, fent el que sigui per la dona que estimes”.
El proper mes de juny, del 22 al 28, tindrà lloc a Nova York la 17a conferència internacional de la Fitzgerald Society, en la que Guijarro està convençut que la pregunta tornarà a formular-se. Si tornés a sortir Trump com a resposta final, l'editor Diego Moreno, a càrrec de la nova edició de Nòrdica Llibres pel centenari de la novel·la, podria arribar a entendre-ho, ja que també va ser la seva primera resposta davant aquest interrogant, justificant que el magnat representa “el poder absolut dels diners”. Però, després de meditar-ho millor, va arribar a la conclusió que no era un bon candidat, ja que “no té la classe del protagonista del llibre, ni tampoc va sortir del no-res”. I aquest és un altre dels requisits: que la seva fortuna no sigui fruit de l'herència.
Trump no té la classe del protagonista del llibre, ni tampoc va sortir del no-res”
El poeta argentí Roberto Alifano va conèixer qui se suposa que va inspirar el gran Gatsby o, com a mínim, un dels homes amb qui sovint se'l compara: Martín Màxim Pablo de Álzaga Unzué, l'incomparable Macoco. Va ser pilot automobilístic i, també, se'l va batejar com el primer playboy d'Amèrica, tal com descriu al llibre que va publicar el 2022 amb l'editorial Renaixement en el qual rescata la seva figura. Va negociar amb mafiosos i presidents i per la seva fastuosa mansió de Beverly Hills van passar nombroses estrelles de Hollywood.
Lee tambiénEl Gran Gatsby existió y se llamaba Macoco
“Tothom coneixia les seves festes”, explica Alifano a La Vanguardia, que va tenir el plaer d'acudir a alguna d'elles quan era un jove periodista. També passava sovint per allà Fitzgerald, ja que “eren bons amics”. Tant, que Macoco li va pagar el tractament de salut mental de la seva esposa Zelda. Alifano, que va ser partícip aquell ambient, posa un altre nom sobre la taula, el del novel·lista i filantrop argentí Alejandro Roemmers. “La seva feina va ser lloada per Vargas Llosa. Quan penso en ell com a protagonista, ho dic per l'opulència en la qual viu. Com tot milionari, en realitat, però és el primer nom que em passa pel cap mínimament conegut que podria encaixar”.
Macoco, el veritable Gran Gatsbyc
El seu compatriota, Rodrigo Fresán, en canvi, prefereix no facilitar cap identitat. “Se m'ocorren moltes, però prefereixo mantenir-lo net i aliè a la realitat tant més mal escrita. Gatsby és Gatsby i sempre va ser i sempre serà Gatsby”. L'escriptor argentí ha explicat en nombroses ocasions que l'obra mestra de Fitzgerald, que va llegir amb onze anys, va ser una de les lectures que el van convertir en l'autor que és avui. Aquesta va ser una de les motivacions per escriure El petit Gatsby (Debat), un manual d'instruccions per redescobrir aquest clàssic que acaba d'arribar a les llibreries. “Des del primer moment em va cridar l'atenció que el narrador fos algú poc confiable”, diu de Nick Carraway, un nadiu graduat de Yale i veterà de la Primera Guerra Mundial que explica al lector tot el que veuen els seus ulls.
Tampoc no s'atreveix a concretar un nom el compositor Artur Pàmies, que el 2022 va projectar com a feina de final de grau del Taller de Músics el primer musical d'El gran Gatsby en català, que es va estrenar al teatre L'Atlàntida de Vic després d'una campanya de micromecenatge. “Pensar en algú així no és fàcil perquè és molt personal. Jay Gatsby és una persona humil que prospera de la nit al dia i que conserva l'enamorament de quan era un ningú”.
Escena d'una de les festes de 'El gran Gatsby', il·lustrada per Ignasi Blanch
L'escriptor i guionista Ted Adams, que va publicar al costat del dibuixant Jorge Coelho una de les adaptacions a còmic més recents d'El gran Gatsby, reflexiona també sobre l'assumpte: “Desconec la vida personal dels superrics, així que no sé si existeix un exemple contemporani. Suposo que la comparació òbvia seria Elon Musk, però pel que he llegit, a ell no l'impulsa l'amor, sinó el desig de tenir humans a Mart”.
Ramon Buenaventura, responsable de la traducció d'El gran Gatsby per a Aliança Editorial, va en la mateixa línia: “Avui hauríem d'escriure El gran Elon Musk, o alguna cosa semblant”, encara que, opina: “No hi pot haver un Gatsby de cap altre temps, només del seu. Gatsby és un personatge impossible incrustat en una realitat social molt ben descrita. Un dels principals mèrits de la novel·la està en fer-nos creïble aquell personatge tan misteriós, tan obstinadament enamorat, tan matusser fins i tot en l'èxit, fins al punt d'aconseguir que ens encaterinem amb ell. És el mateix que ocorre amb Don Quixot: un personatge impossible col·locat en un entorn social totalment realista.
