En aquests temps de literalitat que vivim, basar-se en símbols és arriscat. Especialment quan has perdut la potestat única sobre el que signifiquen, i les interpretacions de qualsevol heretge o beat esdevenen ocurrències, teories conspiranoiques, il·luminacions o acudits. Ho pensava mentre mig món estava pendent de la xemeneia de la plaça Sant Pere a la Ciutat del Vaticà, i es fixava a les gavines que hi havia al costat, tot d’una protagonistes d’una infinitat de mems i creences sobre un senyal diví.
Allà continuaven les gavines amb la fumata blanca, i també després, quan ja ningú els feia cas perquè s’anunciava qui seria el nou pontífex. Allà eren minuts més tard, amb totes les mirades posades ja al Papa Lleó XIV, que cridava a la pau “desarmada i desarmant, humil i perseverant”. I supòs que hi seran fins que el pollet aprengui a volar.
Allà continuaven les gavines amb la fumata blanca, i després, quan ja ningú els feia cas
La pau es representa amb un colom perquè, a la Bíblia, durant el Diluvi Universal, Noè n’envia un des de l’arca a comprovar si les aigües han baixat, i el colom torna amb una branca d’olivera. Per això encarna l’esperança després d’una catàstrofe o conflicte, perquè porta la prova del renaixement. A més, s’associa a l’Esperit Sant en qualitat de missatger.
Això, dins l’espai de la metàfora. Perquè a l’altre –al tangible, el físic–, les àrees urbanes tenen un problema seriós amb la superpoblació de coloms. A Barcelona, quintupliquen els estàndards recomanats. Les gavines també s’han reproduït a tota velocitat des que arribaren a la ciutat fa mig segle. Són agressives en períodes de cria si tenen el niu al terrat on vols estendre la roba, i es recomana anar amb paraigües al cementiri de Montjuïc com a protecció. D’altra banda, les gavines són un tòtem mariner perquè la seva presència significa que hi ha terra a prop, i inspiren els esperits lliures que relacionen la felicitat amb la mar.
Lee tambiénCom treballar menys?
Quan vivia davant del mercat de la Llibertat, era freqüent veure com les gavines esbudellaven els coloms a la teulada per cruspir-se’ls. Era un espectacle sagnant que avui es pot presenciar al carrer de tant en tant. Si recapitulam des d’una perspectiva simbòlica, podem llegir que: esperits feliços que atalaien la casa del representant de Déu esbocinen la pau i l’Esperit Sant on es mercadeja amb la llibertat. Interpretau-ho vosaltres mateixos.