Roy Cohn, el mentor de Donald Trump, li va aconsellar quan començava en els negocis: no admetre res, negar-ho tot i no acceptar mai una derrota. L’imperi del Doctor No domina avui la Terra. I no fa falta anar als Estats Units de Trump, a Espanya sembla impossible que els dos grans partits, PSOE i PP, es posin d’acord en alguna cosa. Això no era així en el passat. De fet, Mariano Rajoy va poder ser president el 2016 gràcies a l’abstenció dels diputats del PSOE, encara que no tots van votar així.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, y el vicesecretari econòmic del PP, Juan Bravo (.
Aquesta mateixa setmana, els ajuts a les empreses exportadores pels aranzels dels Estats Units no van tenir el suport del PP, sense que se sàpiga gaire bé per què. Ni tan sols es van permetre l’abstenció, argumentant que augmentaven el deute. Això no ho ha entès el món empresarial, ni segurament molts dels seus militants. Els populars estan obsessionats a acumular derrotes del Govern central per intentar que Pedro Sánchez avanci les eleccions. Però el resultat és que estan demostrant tenir molt poc sentit d’ Estat. Tot i així, el decret va poder tirar endavant.
Els ciutadans tenen més sentit d’Estat que els dirigents polítics, segons el CIS
L’última enquesta del CIS demostra que la gent està cansada de la batussa política. Vuit de cada deu persones enquestades demanen a PSOE i PP que es posin d’acord en els temes principals de l’agenda política. La qüestió sobre la qual més ciutadans reclamen que les dues grans formacions arribin a un pacte és per una fiscalitat justa (89,7%), seguida de la gestió dels fons europeus (86,1%), la política exterior (84,9%), la lluita contra la violència de gènere (84,3%), la reforma de l’ Estatut dels Treballadors (83,6%) o el finançament autonòmic (80,1%).
Lee tambiénEl Papa de Chicago
El cas és que, en el tema dels aranzels, el PP va acceptar inicialment negociar i tant el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, com el vicesecretari econòmic del PP, Juan Bravo, semblaven entendre’s. Són més tècnics que polítics, més pragmàtics que radicals, però al final els populars se’n van desdir. Els ciutadans demostren tenir més sentit d’ Estat que els polítics. I així guanyen terreny els desafectes a la democràcia, que a Espanya ja s’acosten al 20%.