Salvador Illa va fer aquesta setmana en les jornades del Cercle d’Economia una declaració inequívoca en contra de l’opa del BBVA al Sabadell amb un eloqüent “preferiria que no tirés endavant per molts motius”. A aquest pronunciament el va seguir divendres la sortida en bloc de les principals entitats econòmiques i empresarials catalanes en contra de la fusió. Queda clar que l’objectiu és pressionar el Govern espanyol, que tindrà l’última paraula per decidir i també condicionar l’opa.
Pedro Sánchez ha estat més mesurat que Illa en les intervencions públiques, però sempre s’ha mostrat reticent a la iniciativa del BBVA, tant quan va demanar que es tingués en compte “la cohesió territorial” com aquesta setmana, quan es va treure de la màniga una consulta oberta per a la ciutadania sobre la conveniència de l’operació. És una mesura que es va interpretar com un salvavides per al Sabadell, després del dictamen de la CNMC que va deixar el camp obert per al BBVA.
En espera de saber el resultat de la consulta, seria un error donar per fet que l’Executiu escombrarà a favor del banc dirigit per Josep Oliu. Com informa avui Manel Pérez a la nostra secció d’Economia, fa temps que el Govern central espera algun moviment del Sabadell per ancorar-se amb algun accionista més fort i blindar-se no només davant l’opa del BBVA, sinó també d’altres bancs en el futur. Malgrat els bons resultats i el creixement de les accions, el Sabadell continua sent avui un banc opable i el Govern de Sánchez veuria bé que s’obrís a operacions de concentració amb altres bancs o que augmentés el seu nucli dur amb nous accionistes.
Si féssim una metàfora amb la campanya de comunicació posada en marxa pel Sabadell, en què es preguntava què calia fer amb el drac que l’assetjava, la resposta podria ser que hauria de buscar-se un bon príncep que l’ajudi a guanyar la batalla de l’opa i salvi la damisel·la, en aquest cas el Banc Sabadell. Perquè el Govern espanyol es pot mullar fins a cert punt, però no ho resoldrà pas tot.
