Des dels seus primers dies com a Papa, Lleó XIV ha deixat clar cap a on vol portar l’ Església. Tant en el pla teològic com en la seva proximitat amb els fidels –un tret característic del pontificat anterior–, ha mostrat la intenció de mantenir una Església accessible i compromesa.
El vincle amb Bergoglio no està només en les paraules: ahir es va fer visible amb el seu pas per la basílica de Santa Maria Major, on va pregar davant de la seva tomba, hi va deixar una rosa blanca i també va resar davant de la icona de la marededeu Salus Populi Romani, molt venerada pel pontífex argentí.
Va triar dir-se així per l’encíclica ‘Rerum novarum’: “Està en joc la dignitat humana”
Amb una trajectòria missionera, el nou líder de l’ Església no sembla disposat a tancar-se entre els murs del Vaticà. El seu segon dia va expressar el desig d’anar al santuari de la marededeu del Bon Consell, a Genazzano, un petit poble a 80 quilòmetres de Roma confiat als agustins des del segle XIII, ordre a què ell mateix pertany. Un gest no programat però molt significatiu: “He volgut venir aquí aquests primers dies del nou ministeri que l’ Església m’ha confiat, per portar endavant aquesta missió com a successor de Pere”, va dir als fidels, abans de tornar al Vaticà en una furgoneta negra de Volkswagen.
Hi ha una revolució que exigeix resposta: la de la intel·ligència artificial. Robert Francis Prevost va triar el nom de Lleó XIV per deixar clara aquesta prioritat. La seva decisió remet a Lleó XIII, qui, amb l’encíclica Rerum novarum (De les coses noves) del 1891, va establir les bases de l’anomenada doctrina social de l’ Església. Llavors era la revolució industrial la que sacsejava segles d’equilibri social; avui és la IA la que interpel·la els principis fonamentals.
El nou Pontífex vol una Església plenament involucrada en el món contemporani, amb l’ésser humà en el centre. Aquest compromís va ser expressat durant una reunió a porta tancada amb els cardenals, celebrada al mateix lloc que va acollir les trobades prèvies al conclave. Un gest que subratlla el seu desig de comptar amb l’ajuda dels seus “col·legues” per afrontar “una tasca clarament per sobre de les meves forces, com de les de qualsevol altre”.
“Avui l’ Església –ha dit el Papa– està cridada a respondre a una nova revolució industrial i als avenços de la intel·ligència artificial, que plantegen nous desafiaments per a la dignitat humana, la justícia i el treball”.
Temes que, tot i que en forma preliminar, ja havien estat plantejats durant el pontificat anterior, com quan Francesc va participar en una sessió del G-7 a la Pulla, convidada per Giorgia Meloni, precisament sobre aquests afers. Després va desenvolupar aquestes idees al document Antiqua et nova , en què s’afirmava que la IA s’ha de fer servir “només com a instrument complementari a la intel·ligència humana”.
També en aquesta ocasió, Lleó XIV va retre homenatge al seu antecessor amb paraules de gratitud: “El Papa, des de Sant Pere fins a mi, el seu indigne successor, és un humil servidor de Déu i dels germans, res més que això. Ho han demostrat molts dels meus predecessors, i en especial Francesc, amb el seu lliurament en el servei, la seva sobrietat de vida, el seu abandonament en Déu durant la missió i la seva serena confiança tornant a la Casa del Pare. Recollim aquesta herència preciosa i reprenem el camí animats per la mateixa esperança que neix de la fe”.
Les comparacions amb Francesc acompanyaran inevitablement Lleó XIV. Avui el Papa tornarà a sortir a la plaça de Sant Pere per al regina coeli, la benedicció dominical que substitueix l’àngelus durant el temps pasqual. És, tradicionalment, el moment en què el seu predecessor adreçava oracions a les regions més castigades del planeta, alternant crides a la pau amb commemoracions religioses. Caldrà veure si Prevost adopta una línia semblant, enumerant governs i responsables dels conflictes actuals.
Encara queda molt per descobrir. El cert és que Lleó XIV impressiona per la seva serenitat. Ho va expressar també Pietro Parolin, secretari d’Estat i preferit al conclave, tot i que no
va aconseguir els 89 vots necessaris per ser elegit. “Em va impressionar sobretot la serenitat que es reflectia a la seva cara en moments tan intensos i, en cert sentit, dramàtics , perquè canvien totalment la vida d’un home”, va escriure en una carta enviada al diari Il Giornale di Vicenza , província del nord-est d’ Itàlia a què pertany Schiavon, el seu municipi natal. Parolin va voler agrair i consolar els seus paisans: “Amb referència a l’ afició dels vicentins a favor meu (humanament comprensible, crec), al final s’ha de superar segons una lògica diferent, de fe i d’ Església”, va afegir.
Però potser no feia falta un papa italià per sentir-se a casa. Sortint de Santa Maria Major, alguns veïns del barri de l’ Esquilí el van saludar amb samarretes de futbol. El Papa, des del cotxe amb la finestreta baixada, els va donar la mà i va respondre en italià amb un “ Forza Roma!” en suport a l’equip de la capital. El pastor “tímid” ja està perfectament integrat a la seva diòcesi.