Des de fa dues setmanes, Roma compta amb un nou centre de peregrinació. Amb el permís de la basílica de Sant Pere, punt neuràlgic del catolicisme, hi ha un temple que ha vist com ha augmentat considerablement el seu nombre de visitants. Santa Maria Major s’ha convertit en una parada obligatòria per als milers de viatgers que rep la capital italiana cada dia. Per a molts, ja era una de les basíliques més boniques de Roma amb fins a set papes enterrats, obres d’art de Bernini, Fontana i Della Porta, i una imponent porta santa que es va obrir aquest 2025 coincidint amb l’any del jubileu. Tot i això, una cosa ha fet que el seu nombre de turistes s’hagi disparat.
El 26 d’abril, el papa Francesc va ser enterrat en una senzilla tomba situada en un dels laterals del temple, complint amb la seva última voluntat. Per a l’argentí, Santa Maria Major era un refugi: aquí es dirigia a resar abans de cada viatge, després de les seves hospitalitzacions, i també aquí va fer una de les seves primeres sortides del protocol: després de ser elegit pontífex, va fer una ofrena floral a la imatge de Nostra Senyora de les Neus, la mateixa que va presidir el seu funeral, celebrat a la plaça de Sant Pere. Aquell mateix dia, el seu fèretre va ser sepultat entre les capelles Paulina i Sforza. Així es va donar per acabat un intens pontificat de 12 anys i l’endemà la tomba ja va poder ser visitada per tothom que va voler.
La cua per entrar és llarguíssima i arriba a fer la volta a tot l’edifici durant bona part del dia
Com es preveia, Santa Maria Major va ser des de primera hora d’aquell últim diumenge d’abril un punt de trobada de fidels i curiosos. Centenars d’ells ja van fer cua fins i tot abans que la basílica obrís, i al llarg de la jornada unes 30.000 persones es van acomiadar d’un papa que, malgrat els seus enemics dins de la cúria, va ser molt estimat. El pas dels dies confirma que la multitud congregada la primera jornada no va ser anecdòtica, sinó que s’ha mantingut els dies posteriors, deixant imatges per al record.
Una d’aquestes imatges, les motxilles i fins i tot maletes que es deixen veure tant a la cua com a l’interior de la basílica. I de fet, Santa Maria Major està situada a un carrer de Termini, la principal estació de Roma, cosa que provoca que molts, quan arriben a la ciutat eterna, decideixin que la seva primera parada sigui visitar la tomba de Francesc.
Això també fa que la cua per entrar sigui llarguíssima i arribi a fer la volta a tot l’edifici bona part del dia. De fet, un ha de vigilar quin carrer pren per dirigir-se al temple, perquè, si s’equivoca, acabarà a la façana principal i haurà de fer tota la volta per trobar el principi de la fila. Aquí, són diversos els membres de seguretat que guien els visitants, que també poden seguir un ordre gràcies a les tanques situades al camí cap a l’interior de l’església. De vegades, la cua s’interromp per evitar l’aglomeracions. Però avança a bona velocitat.
Estant a la fila, un s’adona de l’empremta que va deixar Francesc, ja que són molts els idiomes que se senten abans d’entrar a la basílica. L’últim obstacle? Un control de seguretat per als que porten motxilla o maleta. Malgrat que, a l’hora de la veritat, tampoc no és gaire estricte.
Una vegada a dins, els visitants no tenen opció; entren per la porta santa, que molts toquen senyant-se, i es dirigeixen de manera lenta però ordenada cap a un lloc invisible des de l’entrada: la tomba de Francesc. Com ell mateix va demanar, la sepultura destaca per la senzillesa, amb unes lletres que no tenen la mateixa separació entre si, cosa que es va fer viral a les xarxes, un sol focus il·luminant-la i una rosa sobre la làpida.
També és el lloc on es viuen més anècdotes a la basílica. El dia d’aquesta visita, un guàrdia va apressar els visitants i va intentar que no s’excedissin tant en les fotos com en el temps davant de la tomba. I tampoc no va dubtar a alçar la veu quan una monja es va fer una selfie amb la sepultura de Francesc al darrere. “Da vero, sorella? Da vero?”, li va etzibar. El que segurament no esperava era la contestació de la religiosa. Afortunadament, la irrupció d’un nen amb una corona de flors grogues va rebaixar la tensió. I de fet, el petit es va adreçar al mateix guàrdia i li va demanar si les podia deixar als peus de la tomba, a què l’altre va accedir. I segur que no va ser la primera vegada que ho va fer, ja que eren diverses les que eren al costat del lloc del descans etern del pontífex argentí. Moltes, de grogues, com les que va deixar a la seva primera visita a Santa Maria Major com a papa, i també les que li va portar una feligresa quan va sortir de l’hospital, a qui va donar les gràcies públicament.
Una vegada superada aquesta primera parada, els visitants es dispersen i avancen al seu aire per l’interior del temple, però la imatge de Nostra Senyora de les Neus també és molt freqüentada. L’entrada al temple és gratuïta i tanca a les 18.30 h. Però amb la seguretat que, l’endemà, seran diversos els que esperaran amb emoció la seva obertura i milers els que tornaran a protagonitzar anècdotes al seu interior.