“El que és clar és que aquí hi ha interessos privats que juguen clarament en contra de l’interès públic, una vegada més”, adverteix a La Vanguardia un ministre socialista, en relació amb el debat energètic obert a l’escenari polític, com a conseqüència de la gran apagada que el 28 d’abril va deixar Espanya sense llum ni telecomunicacions durant hores i sense que encara se’n sàpiguen les causes.
Pedro Sánchez mateix, malgrat que no descarta cap hipòtesi sobre l’origen d’aquesta apagada insòlita i que marca distàncies amb Red Eléctrica –una “empresa privada”, segons destaquen a la Moncloa, tot i que l’accionista majoritari, amb el 20% del capital, és l’Executiu espanyol per mitjà de la SEPI–, ja va apuntar a aquesta confrontació entre els interessos públics i privats tot just 24 hores després de la crisi d’electricitat: “El Govern espanyol arribarà fins al fons i exigirem totes les responsabilitats pertinents als operadors privats”, va advertir.
“Cada empresa té els seus interessos propis, però el Govern espanyol ha de vetllar per l’interès públic”, al·leguen a la Moncloa. I apunten que, malgrat que l’ Executiu de Sánchez va situar l’exministra socialista Beatriz Corredor com a presidenta de l’operador del sistema elèctric el febrer del 2020, Red Eléctrica també és “part interessada”. Però en el pla polític, van advertir d’un rerefons clar i una intencionalitat evident en l’assenyalament immediat que va fer la dreta de les energies renovables com a culpables de l’apagada, per reactivar el debat sobre la prolongació de la vida útil de les centrals nuclears que queden operatives, el calendari de tancament del qual comença el 2027.
En plena controvèrsia política per aquesta crisi elèctrica, i després que el Partit Popular confirmés també el seu vot contrari al pla de resposta de l’ Executiu a la guerra aranzelària de Donald Trump, Sánchez ja va aprofitar la celebració del Primer de Maig per denunciar, en la carta que aquell dia va remetre a la militància del PSOE, “la total submissió del PP a l’interès de determinades grans empreses”, i “la seva submissió absoluta a interessos particulars dels de dalt davant l’interès de la majoria”.
“Hi ha interessos privats que juguen clarament en contra de l’interès públic”, alerta un ministre
En la seva conferència al Cercle d’Economia a Barcelona, dilluns, el president del Govern espanyol va insistir a abordar el debat energètic “atenent l’interès general, no cap agenda particular”. I així va arribar a la seva compareixença de dimecres al Congrés, en què va desafiar “els ultrarics” presidents de les grans corporacions energètiques a costejar la pròrroga de la vida útil de les seves centrals nuclears, si les volen mantenir obertes, en lloc de pretendre que ho paguin els ciutadans per mitjà de la factura de la llum.
A més, va acusar Alberto Núñez Feijóo d’actuar com a “portaveu d’interessos econòmics privats aliens a l’interès públic”, per defensar, a parer seu, “els interessos dels ultrarics i de les grans energètiques”, que va advertir que ja s’estan “folrant”, a causa que l’any passat van sumar beneficis de més d’11.000 milions d’euros. “ Espanya no necessita polítics al servei dels poderosos”, va concloure Sánchez en el seu retret al PP.
Res de nou, en tot cas, en el discurs polític i electoral de Sánchez contra els “poderosos” i en defensa dels interessos de la majoria social i de la classe mitjana i treballadora. “Si protesten, és que anem en la bona direcció”, va advertir el cap de l’ Executiu espanyol el juliol del 2022, citant expressament Ana Botín i Ignacio Sánchez Galán –presidents, respectivament, del Banco Santander i Iberdrola–, pel seu rebuig d’uns impostos extraordinaris a la banca i les corporacions energètiques que va justificar pels seus beneficis “obscens” en plena crisi. “Són els mateixos que van protestar”, va al·legar Sánchez, per la pujada del salari mínim interprofessional, la reforma laboral o, ara, per la reducció de la jornada laboral.
A la direcció del PSOE assumeixen que el discurs de Sánchez contra els “poderosos” impacta positivament en l’electorat progressista. “En totes les crisis, i quan no hi ha crisi, el Govern té una prioritat a millorar la vida de les classes treballadores del país. A l’altra banda, Feijóo només treu el cap per defensar aquests ultrarics, amb sous de milions d’euros”, justifiquen a Ferraz. “És el que veu el nostre electorat, i fins i tot fa mal a Feijóo pel centre. Semblar el lobbista de les nuclears no té sentit ni per a ell”, subratllen.
“Feijóo només treu el cap per defensar els ultrarics, és el que veu el nostre electorat”, destaquen al PSOE
Després de la convalidació dijous del decret antiaranzels
al Congrés, Patxi López va criticar que el PP, “una vegada més, defensa els interessos dels grans privilegiats”. I el ministre Félix Bolaños va concloure que Feijóo “va votar contra Espanya”.
