Què sabem sobre la vida a la presó? Com és ser dona dins del sistema penitenciari? Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania, la Fundació Setba duu a terme una activitat dirigida a empreses, destinada a generar empatia i informar sobre la realitat que viuen les dones privades de llibertat. “T’adones
que no en tens ni idea, que desconeixes quantes presons hi ha i que no estan fetes per a les dones”, diu Glòria Pladellorens, una participant recent del Parc Científic de Barcelona.
L’activitat s’inspira en el projecte fotogràfic de transformació social Traspassant l’objectiu , que l’entitat fa amb dones preses dels diferents centres penitenciaris de Catalunya des del 2020. La Fundació Setba treballa per contribuir a transformar la societat a través de la cultura, impulsant projectes que empoderin col·lectius que estan en risc d’exclusió.
Davant la falta d’oferta cultural a les presons de dones, Cristina
Sampere, directora de la Fundació Setba, va decidir posar fil a l’agulla i parlar amb la fotògrafa Marta Fàbregas, que s’acabaria convertint en la directora artística d’un projecte que aspira a “empoderar, millorar l’autoestima i generar vincles”.
Al llarg de deu sessions – dues per setmana–, “ provem d’empoderar-les, d’una banda, a través de l’aprenentatge de coneixements fotogràfics, i de l’altra, mitjançant el treball amb la seva pròpia imatge. Treballem la fotografia de retrat en parelles, i cada participant té l’oportunitat de ser fotògrafa durant un temps i model durant un altre”, assegura Fàbregas.
L’activitat s’inspira en un projecte fotogràfic dirigit a dones de presons catalanes
El gran repte és evitar que es desvinculin del taller i hi deixin d’anar. Per això, cada dia afegeixen una cosa nova que desperti el seu interès, ja siguin elements d’attrezzo, vestuari o les fotos impreses que s’han disparat durant la setmana anterior.
Naty Sanjurjo va participar en el projecte el 2022, quan encara era interna a Brians 1. Actualment, continua vinculada a l’entitat assistint a les activitats de sensibilització per a empreses, dins del mateix projecte fotogràfic en què va participar i del qual només té paraules boniques. “Vaig aprendre molt, el temps em passava volant. No hi havia cap funcionari, ningú vigilava què fèiem o deixàvem de fer, només ens preocupàvem d’aprendre i connectar amb les nostres companyes. Es van crear vincles molt sans”, reconeix.
La Fundació Setba continua apostant per aquest taller fotogràfic, que s’ha dut a terme no només en el mòdul de dones de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, sinó també a Wad-Ras (Barcelona) i al centre Ponent (Lleida), organitzat per fotògrafes professionals. Un total de 12 edicions en què han participat desenes de dones: “És molt bonic que pugueu transmetre, fora, que som dones supernormals”, diu una de les participants del taller. El pròxim objectiu de la fundació és oferir el projecte a la presó de Mas d’Enric, a Tarragona, i a Puig de les Basses, a Figueres.
Les internes no disposen de miralls. S’han de conformar amb una espècie d’“objectes de plàstic, ratllats i desenfocats”. “Tornar a ser davant d’una càmera i poder dir-te ‘tampoc no estic tan malament’ és brutal”, diu la Naty mentre somriu. I afegeix: “El dia que ens vam maquillar va anar molt més enllà; va ser una manera de recordar-nos que tot allò era transitori i que mereixíem una segona oportunitat”.
“Vaig aprendre molt i es van crear vincles molt sans”, diu Naty Santurjo, participant a Brians 1
Cristina Sampere creu que “si aconseguim que les dones internes reforcin els seus vincles, millorin la convivència i disminueixin els conflictes, també podem aconseguir un impacte semblant en grups d’empreses on de vegades hi ha problemes de comunicació o falta de cohesió”. Alhora, la intenció és trencar certs esquemes preconcebuts i, sobretot, generar empatia. “Qualsevol pot acabar a la presó, cometre un error... La societat n’ha de ser conscient”.
