Girona s’engalana aquests dies. La ciutat de les mosques celebra el tradicional Temps de Flors. Des de l’escalinata de la catedral fins a la plaça del Vi, passant pel pont de les Peixateries Velles, els pètals de tots els colors adornen els carrers. Un esdeveniment multicromàtic en què no va faltar el blanc-i-vermell d’un Montilivi que al final es va tenyir, per a desgràcia dels gironins, d’amarg groc. L’equip de Míchel, ahir de Salva Fúnez per un problema de salut del de Vallecas, va voler acompanyar aquesta setmana tan assenyalada amb un triomf, o almenys un empat que acostés més la permanència, però el Vila-real va aigualir la festa amb un gol al minut 89 d’ Etta Eyong. Encara toca patir una mica més per assegurar la plaça a Primera.
El mosaic previ al partit, amb les cartolines creant un aspecte floral, va dibuixar un ambient festiu abans de la decepció final. La grada, més alegre des del reparador triomf de l’última jornada, també va recordar Míchel. “ T’esperem, míster”, deia una pancarta de grans dimensions. El tècnic no ha estat l’únic integrant de la plantilla hospitalitzat les últimes hores, ja que Van de Beek ha estat operat del taló esquerre a Barcelona. El neerlandès s’estarà entre quatre i cinc mesos de baixa.
Potser com un premi o simplement perquè s’ho van guanyar aconseguint tres punts crucials contra el Mallorca, els que van alleujar els cors dels gironins, més a prop des d’aleshores la salvació, van repetir els mateixos jugadors a l’onze català. El xiulet inicial va donar pas a un partit entre dos conjunts amb virtuts semblants, tots dos amb bon tracte de pilota, però també poc intensos en la recuperació. Un context favorable perquè la pilota arribés amb assiduïtat a prop de l’àrea contrària, tot i que amb més sensació de perill dels visitants. No és pas casualitat que els de Marcelino estiguin en posicions de la Champions.
El Girona va ser inofensiu en atac, sense xuts a porteria, i va fallar en defensa en la jugada del gol
Les ocasions, però, es van resistir fins que una gran pilota llarga de Logan Costa per a Yéremy va acabar amb una doble rematada a boca de canó d’ Ayoze que va resoldre Gazzaniga amb dues parades miraculoses, la primera amb la cara i l’altra amb una mà salvadora. A la tercera, el davanter va ficar la pilota a la xarxa amb la mà i va rebre una targeta groga. L’escomesa castellonenca va continuar amb una rematada de Foyth, aturada sense problemes pel porter argentí, i una internada a l’àrea de Pépé que va acabar amb un xut alt. El Girona, en canvi, va acabar sense inquietar Júnior, desassistit l’uruguaià Stuani.
Després de la represa, els locals van voler ser més incisius, però van topar amb un Vila-real organitzat que va amenaçar el contraatac, un altre dels seus punts forts. Baena va aprofitar una de les transicions per provocar, amb un xut des de fora de l’àrea, una altra bona parada de Gazzaniga. Els blanc-i-vermells no eren capaços d’espantar Júnior, amb guants immaculats, i Fúnez va canviar la davantera fent entrar Asprilla i Miovski, a més d’avançar Arnau, en substitució dels ídols Portu i Stuani.
El nou escenari no va dotar de ferocitat ofensiva els gironins en un tram final que semblava controlat, plausible el repartiment de punts. El matx era en terra de ningú, una mena d’armistici entre tots dos, fins que va aparèixer la pitjor versió del Girona, la dels onze partits sense guanyar. Pedraza va centrar sense oposició, molt tebi Arnau, i Etta Eyong, acabat d’ingressar, va rematar de cap al fons de la xarxa lliure de marca, entre David López i Krejci.
Els de Montilivi visitaran Valladolid a la recerca d’una victòria que certifiqui la permanència
Ja sense ordre ni embuts, els blanc-i-vermells se’n van anar a dalt i Herrera, en un córner en l’afegit, va poder marcar de cap, a prop del pal la seva rematada en l’única ocasió local d’un partit en què no van xutar a porteria. Va volar un punt que feia olor de permanència, a festa completa a la ciutat, per a un Girona que haurà de continuar bregant en les tres jornades finals a la recerca de certificar la continuïtat a la màxima categoria. Potser la tranquil·litat definitiva arribarà dimarts a Valladolid.