2027, la mare de totes les batalles

El país s'està preparant per al 2027, l'any en què, previsiblement, se celebrarà la mare de totes les batalles. La política i el món dels diners ja mira a dos anys vista com el moment en què Espanya decidirà el seu destí a les urnes, si Pedro Sánchez no prem abans el botó vermell. A les xarxes socials ja es comença a posar la mirada en aquest exercici que es preveu intens i la conclusió generalitzada és que “el partit està obert”. Aquest és l'ambient que s'observa a les xarxes socials més polititzades, que són X i Bluesky. La resta de plataformes continua parlant de viatges, balls i, per descomptat, gatets.

Al Govern espanyol fa temps que miren al 2027 per intentar crear les condicions propícies i tornar a sumar una majoria en una sessió d'investidura posterior. La publicació recent d'uns watsaps enviats per Pedro Sánchez a qui havia estat seva mà dreta, José Luis Ábalos, serveix a alguns perfils abocats a l'esquerra per anticipar que el PSOE  fins i tot podria sortir beneficiat de la revelació de converses privades. No és descartable. El Govern central considera que s'està vulnerant el dret a la intimitat i que la publicació acabarà als tribunals. “Qui pugui fer, que faci”, va dir Aznar fa un any i mig. Però, compte, no sigui que al final se'n beneficiar qui volem vèncer.

La tropa a l'esquerra dels socialistes està desmobilitzada i un dels objectius que ja es comença a observar en les estratègies digital és l'intent d'animar-la a votar. En aquest punt és ressenyable esmentar Vox, partit que previsiblement serà imprescindible si el PSOE i els seus avui socis d'investidura i d'algunes votacions no tornen a sumar. 

Vox és dopamina i també oli en una làmina d'aigua. Dopamina perquè Trump, Abascal, Milei i companyia poden tornar a mobilitzar l'elector d'esquerres desmobilitzat. Ja es comença a observar a X que la tropa es caldeja amb ells. I Vox és oli en una làmina d'aigua perquè cap dels actuals socis d'investidura de Sánchez no vol formar part d'una suma on hi hagi Abascal. Caldrà tenir-ho present el 2027.

Val la pena aturar-se i observar com han vist les xarxes socials l'últim moviment del PP nacional, la convocatòria del congrés del partit. Feijóo va aterrar a Gènova sense cap debat intern sobre el projecte amb què el PP vol recuperar la Moncloa i ara és el moment d'aclarir els dubtes. Es coneix el projecte del PP per a Madrid, per a Andalusia, per a la Comunitat Valenciana… però, quin pla té Feijóo per a Espanya? I per a Catalunya? Què faria el PP nacional si hagués de prendre una decisió sobre l'opa del BBVA al Sabadell? Feijóo continuaria apujant el salari mínim? Aquests dubtes s'han d'aclarir durant l'esmentat congrés.

Fa molts anys que Vox, per la seva banda, sembra a les xarxes socials i no és estrany que a hores d'ara la formació d'Abascal domini el vot entre els votants més joves. Ja s'ha format un ecosistema paral·lel a les xarxes socials que nodreix d'ideologia de vegades perillosa les noves generacions. 

Els últims dies s'ha produït, a més, un fet que es podria considerar històric: una formació d'ultradreta domina els sondejos demoscòpics als principals països d'Europa. Al Regne Unit, a Alemanya, a França, a Itàlia… Espanya n'és l'excepció, per ara. 

L'esquerra a l'esquerra del PSOE continua en les seves guerres caïnites i no hi ha dia que les xarxes socials no vegin un post de foc creuat. Unitat? No està ni se l'espera. 

Els motors de totes les formacions bramen de cara a un any electoral que també es jugarà a les xarxes socials. El precedent del 2023 hi és. El PSOE es va abocar a les xarxes socials i va aconseguir governar, en part, gràcies al vot jove, que és el més desmobilitzat. El PP intenta fer les seves incursions, però Vox porta la davantera. Les xarxes donen vots i acaben per decantar investidures. Queden dos anys per a la mare de totes les batalles.