La gira que el president Donald Trump està efectuant per tres països del golf Pèrsic – Aràbia Saudita, Qatar i Emirats Àrabs Units– és la seva segona sortida a l’estranger després d’haver anat al funeral del papa Francesc a Roma. El mandatari dels Estats Units té com a màxima prioritat en aquest viatge objectius principalment econòmics –que en ocasions fins i tot entren en col·lisió ètica amb els seus interessos i negocis familiars a la regió–, però és evident que, tractant-se d’una zona tan calenta del planeta, la seva posició
sobre els conflictes que allà es viuen ha generat expectatives, sense oblidar tampoc quina serà la seva actitud sobre la guerra d’ Ucraïna la vigília de la trobada prevista per avui a Istanbul entre Rússia i Ucraïna.
Amb l’ Aràbia Saudita, Trump ha firmat acords d’associació econòmica i militar per un valor de 600.000 milions de dòlars i hi ha promocionat la tecnologia dels Estats Units per impulsar el futur postpetrolier a la regió, per a la qual cosa s’ha envoltat d’empresaris afins com Elon Musk,
Sam Altman o Mark Zuckerberg, que han aprofitat per fer bons negocis.
Ahir, abans de marxar de Riad, Trump es va reunir amb el nou president interí de Síria, l’islamista Ahmed al-Xaraa, pel cap del qual fa uns mesos els EUA oferien deu milions de dòlars. Una trobada que mostra que Washington busca normalitzar les
relacions amb el nou règim sirià i legitimar-lo davant la comunitat internacional. Un canvi de posició històric que ve acompanyat –com ha fet la UE– de l’aixecament de les sancions econòmiques que els Estats Units aplicaven a Síria. És una gran notícia per a un país que té el 90% de la seva població per sota del llindar de la pobresa.
A canvi, Trump va demanar a Al-Xaraa que Damasc se sumi
als acords ja firmats per altres països àrabs amb Israel –els anomenats acords d’ Abraham–, que deporti a “terroristes palestins” i que ajudi els EUA a prevenir el ressorgiment de l’ Estat Islàmic a la regió, i –sempre buscant la manera de fer negocis– ha fet que Síria convidi empreses nord-americanes a invertir en el gas i el petroli sirians.
El president busca normalitzar relacions i demana a Damasc que faci el mateix amb Israel
La posició de Trump suposa un tomb radical de la política dels EUA cap a Síria. El nou Govern de Damasc havia sol·licitat en reiterades ocasions el final de les sancions, prometent una transició pacífica i comprometent-se a defensar els drets de les minories. El suport dels EUA, que també serveix per allunyar Damasc de la possible influència iraniana, no ha agradat a Israel, on preferirien una Síria sense suport occidental.
El primer ministre Benjamin Netanyahu veu com Trump actua sense consultar-lo ni tenir en compte els interessos israelians. Ja ho va fer quan va negociar directament amb Hamàs l’alliberament de l’últim ostatge nord-americà viu a Gaza i quan va entaular negociacions amb l’ Iran per aconseguir un acord sobre el seu programa nuclear. Trump no farà parada a Israel en aquesta gira.
L’escala no prevista d’aquest viatge podria ser avui Istanbul. Això només passaria si els presidents Vladímir Putin i Volodímir Zelenski acudeixen a la reunió convocada per parlar de la pau
a Ucraïna i Trump decideix presentar-s’hi. Però aquesta cimera es considera altament improbable, atès que les possibilitats
que hi assisteixi el líder del Kremlin semblen remotes. Una situació que donaria
arguments a Zelenski per acusar definitivament Putin de no voler la pau i per demanar a Trump sancions noves i més dures contra Rússia.
Un altre aspecte polèmic del viatge presidencial ha estat el regal ofert a Donald Trump per Qatar, un país que s’ha convertit en mediador clau en una sèrie de conflictes, inclosa la guerra a Gaza. Es tracta d’un Boeing 747-8 que es convertirà en el nou avió presidencial i que està valorat en 400 milions de dòlars. Un generós obsequi, després que l’ Organització Trump comuniqués fa dies la construcció d’un camp de golf per 5.500 milions de dòlars en aquest emirat i que, ahir mateix, Qatar
Airways anunciés la compra de 160 avions de Boeing. Es tracta tanmateix d’un regal enverinat, ja que caldrà desmuntar l’avió per incorporar-li tots els sistemes de seguretat, blindatge i comunicacions que requereix l’ Air Force One presidencial, fet que pot costar desenes de milions de dòlars. A més d’un possible conflicte ètic, perquè la Constitució dels EUA prohibeix que el president rebi regals de governs estrangers sense l’aprovació del Congrés.
Polèmica pel Boeing 747 ofert com a regal per Qatar per ser el nou avió presidencial
Per això la fiscal general, Pam Bondi, ha redactat una anàlisi legal plantejant que l’avió sigui donat a la Força Aèria dels Estats Units i no pas a Trump a títol individual. Si ell ho accepta, quan acabi el seu mandat l’avió passaria a la Biblioteca Presidencial Donald Trump, i per tant en podria disposar lliurement.