Els aliats europeus d’ Ucraïna van quedar molt decebuts amb el resultat de les breus negociacions de pau començades ahir a Turquia. La Unió Europea està decidida a augmentar la pressió a qualsevol preu perquè el president rus, Vladímir Putin, mostri finalment voluntat d’asseure’s a segellar les condicions d’un alto el foc a Ucraïna i per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que ja preparen un altre paquet de sancions, que seria el divuitè des que va començar la invasió el febrer del 2022.
Aquesta vegada Europa no només està disposada a posar en el punt de mira l’anomenada flota fantasma russa, amb què Moscou intenta escapar de les sancions occidentals sobre el petroli. Va més enllà i, segons va dir Von der Leyen, també apuntaran tant als gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2 com al sector financer. En una cimera de la Comunitat Política Europea a Tirana, la líder comunitària va assenyalar el sector energètic i els bancs russos i fonts europees indiquen que el bloc també es prepara per apuntar a entitats financeres de tercers que donen suport a la maquinària bèl·lica de Moscou.
“El president Zelenski estava a punt per a una reunió. El president Putin no es va presentar mai. Això mostra la veritable cara del president Putin, no vol la pau. Per això hem d’augmentar la pressió i per això treballem en un nou paquet de sancions”, va afirmar Von der Leyen quan va arribar a la cimera, avisant que és una resposta a l’actitud del mandatari rus. Putin va demanar públicament un alto el foc sense haver-lo respectat, va rebutjar la proposta dels líders europeus d’una treva de 30 dies i finalment es va absentar de les converses a Turquia, amb un intercanvi de presoners com a únic acord obtingut. “Volem la pau i per això hem d’augmentar la pressió sobre el president Putin fins que estigui a punt per a un alto el foc”, va concloure l’alemanya.
Zelenski torna a acusar Putin d’enviar emissaris sense cap poder real per prendre decisions
Les converses a Istanbul van durar tot just dues hores, sense aparents senyals de progrés en un acostament entre les dues parts. Zelenski, després que Putin anunciés que es quedaria a Moscou, va anar a Tirana per participar en aquesta reunió de la Comunitat Política Europea, on va reclamar als aliats occidentals que reaccionessin amb sancions poderoses contra el Kremlin si finalment no acceptava la proposta d’un alto el foc de 30 dies per segellar les bases de les negociacions per posar fi a la guerra. El líder ucraïnès va tornar a acusar Putin d’enviar uns emissaris sense prou nivell polític per prendre decisions per si mateixos i de dedicar-se a fer “teatre”. “La nostra prioritat és un alto el foc incondicional per parar les matances i posar les bases sòlides de la diplomàcia”, va prometre.
Zelenski es va reunir als marges de la cimera amb el primer ministre britànic, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz, i el primer ministre polonès, Donald Tusk. Tots van considerar “inacceptable” la posició russa en aquestes negociacions i també van trucar per telèfon al president dels Estats Units, Donald Trump, per coordinar les respostes. “ Considerem inacceptable que, per segona vegada, el president Putin no respongui a les demandes formulades pels Estats Units i avalades per Ucraïna i Europa”, va considerar el líder francès. Merz, que s’estrenava en una reunió d’aquesta mena, va indicar que toca moure fitxa ara a Rússia. Tusk va anar més lluny acusant Rússia de “trencar de facto” les negociacions i establir condicions inacceptables. “És hora d’augmentar la pressió”, va afirmar.
La UE l’augmentarà posant fil a l’agulla amb aquest nou paquet, avançat a la premsa tot just dos dies després que els ambaixadors dels Vint-i-set aprovessin el dissetè, que castiga principalment el conjunt de petroliers, sovint vetustos, mal assegurats i que operen sota pavelló estranger, que podrien ser utilitzats per Rússia per transportar el cru esquivant les sancions occidentals, per dur a terme sabotatges o fins i tot per a tasques d’espionatge.
Von der Leyen avisa que el pròxim paquet apunta al Nord Stream 1 i 3 i al sector financer rus
La UE ara treballarà per buscar l’ encaix per posar sancions sobre els dos gasoductes construïts per l’empresa russa Gazprom, controlada per l’ Estat rus, per traslladar gas natural a Alemanya a través del mar Bàltic. Tots dos van ser inutilitzats amb explosius uns mesos després del debut de l’ofensiva russa, cosa que va deixar Alemanya sense l’única via de subministrament de gas natural procedent de Rússia que no passava per territori ucraïnès. L’autoria d’aquest sabotatge ha estat objecte de múltiples especulacions.
