La primera nit del Barça com a vigent campió de Lliga va ser animadament llarga. L’últim va tancar la persiana tocades 6.30 de la matinada de divendres. Però si alguna cosa té aquest Barça és joventut. Hi ha energia i moltes ganes de celebrar haver completat una temporada històrica amb tres títols nacionals: Lliga, Copa del Rei i Supercopa d’ Espanya. Amb els trofeus, l’autobús descapotat del Barcelona –carregat de jugadors i cos tècnic– es va llançar als carrers d’una ciutat tenyida de blaugrana per rebre un autèntic bany de masses de 670.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Va ser la primera rua d’un projecte, el de Flick, Lamine Yamal i companyia, que l’afició ja recorda i recordarà durant molt de temps.
Els tres trofeus els escortaven Iñigo Martínez, Eric Garcia i Jules Koundé, mentre Fermín prenia el micròfon i iniciava els càntics que tothom del planter des del bressol –com ell, que va arribar des d’ El Campillo, va aprendre català i va marxar cedit a Linares per tornar més fort– somia amb entonar algun dia. Fins i tot va cantar el Coti x Coti dels Tyets. No van faltar els clàssics com el “Perico que vola...” o el “Madrid, cabró, saluda el campió!”. Tothom el va seguir al ritme de l’ Un dia de partit .
Els trofeus
Koundé, Iñigo Martínez i Eric Garcia van escortar la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya
I és que aquestes tres competicions es van guanyar contra un Reial Madrid que va començar la temporada amb Kylian Mbappé fitxat... i tots els títols suposadament guanyats. Mentrestant, Lamine Yamal encara era un meló per obrir. I com ha madurat!
“Lamine Yamal, al Reial Madrid li has fet molt de mal”, es llegia en una de les moltes pancartes dedicades a l’extrem de 17 anys, que anava en un dels laterals de l’autobús menjant un xupa- xups i amb una gorra negra. La gran promesa, avui ja geni del futbol, va explotar d’alegria quan va veure els seus cosins de Rocafonda a la Travessera de les Corts. Al seu costat, Cubarsí —també amb un xupa- xups i una gorra d’arlequí blaugrana caçava un fuet que va compartir amb Marc Bernal i Gerard Martín quan la rua va arribar a plaça Catalunya, sens dubte un dels punts amb més gent.
Els més animats
Fermín va iniciar càntics dedicats al Reial Madrid mentre Lamine Yamal i Gavi celebraven els èxits
Però si parlem de barrets, cap com el que duia Szczesny: un de palla que podria haver portat perfectament durant la seva retirada temporal a Marbella, ciutat on fa un any menjava pizza, bevia cervesa i jugava al golf. Al crit de “ Szczesny, fumador!” que va néixer des de l’autobús, el porter polonès, que també duia unes ulleres de sol taronges, va començar a vaporejar sense amagar-se’n. Un any després de la retirada, celebra títols amb el Barça amb seu amic Lewandowski, després d’haver-se convertit en titular des del gener davant d’ Iñaki Peña. El porter alacantí, un altre del planter, va somriure i va gaudir de la que serà la seva última rua després d’haver perdut protagonisme.
Ho ha decidit Hansi Flick, un tècnic que ha superat les expectatives d’una directiva encapçalada per un entusiasta Joan Laporta. El president, que també va viure una nit llarga, no es va perdre l’ arrencada de la rua, abraçant-se i fotografiant-se amb tota la plantilla. Després els va deixar anar. I Flick va al·lucinar. No va deixar anar el telèfon, gravant i fent fotos mentre observava els carrers de Barcelona inundats de barcelonistes: a les voreres, als fanals, als balcons i fins i tot sobre marquesines d’autobusos. Tothom amb samarretes del Barça, i destacava especialment la negra, amb què l’equip va sentenciar la Lliga a Cornellà contra l’Espanyol. Balde va signar pilotes i bufandes. I Gavi va sorprendre traient un plàtan inflable de les Canàries mentre Pedri i Ansu Fati reien a cor què vols al ritme del Felicità.
L’entrenador
Flick, que va viure la primera rua com a entrenador del Barça, va fotografiar i va gravar tot l’ambient
Flick gaudirà de tot això perquè renovarà fins al 2027. No serà l’únic. El Barça vol tancar com més aviat millor la continuïtat de De Jong i Raphinha, que duia el braçal de capità. El neerlandès, vestit igual que la resta amb la samarreta oficial de campions amb el lema “ El nostre estil, el nostre llegat” i una bufanda del Barça, va mantenir una actitud discreta però feliç, com Christensen. Hi va haver poca cervesa. I una certa contenció. Perquè en algun moment cal hidratar-se per afrontar els dos partits que queden. Però sempre hi ha els que no la deixen anar, com Iñigo Martínez, que es va embolicar amb dues banderes. La ikurriña basca i l’estelada catalana. Al seu costat, Araújo portava la de l’ Uruguai. “Ningú no apostava per nosaltres i hem aconseguit tres títols”, reivindicava l’uruguaià. “No et canses mai de guanyar títols. Que en gaudeixin. Hi ha un futur esperançador”, afegia un recuperat Ter Stegen a Barça One , que espera ser titular els partits que queden.
Els dos capitans tenen una cert historial en rues i celebracions. Pero menys que el delegat Carles Naval o que el doctor Ricard Pruna. En el pensament de tothom hi havia el difunt doctor Carles Miñarro. També es va trobar a faltar Ferran Torres, convalescent després d’una operació d’apendicitis, però que no es va perdre la retransmissió de la rua dels campions, que va començar en un Camp Nou en obres que els espera i que es va acabar a l’ Arc de Triomf, sota una pluja de focs artificials i amb Raphinha fent voleiar la bandera del Barça al sostre de l’autocar davant una ciutat rendida al nou
llegat.
