De l’obligada contenció entre aspersors a la gespa de Cornellà a l’eufòria total. La nit de dijous a divendres va ser molt llarga per a tot el barcelonisme, sobretot per als futbolistes, el cos tècnic i la directiva. La Lliga liquidada contra l’Espanyol es va celebrar amb magnificència amb diferents epicentres. El vestidor del RCDE Stadium, la ciutat esportiva Joan Gamper, l’hospital de Barcelona, Canaletes, on va fer acte de presència Casadó, i les discoteques Luz de Gas i Tweenties.
Aquest equip de Hansi Flick diverteix sobre el camp i es diverteix i sorprèn fora del terreny de joc. Són el més semblant a una colla de xavals amb una relació que va més enllà de l’estrictament professional. Perquè els gestos per al record ja van començar dins del vestidor de l’estadi blanc-i-blau. Szczesny es fumava un cigar, Flick era mantejat, la música en grans altaveus sonava a tot drap, amb Balde i Lamine Yamal com a directors d’orquestra, s’amuntegaven les abraçades, Joan Laporta era ruixat amb cava i fins i tot s’improvisaven congues. Mentre passava tot això els més propers a Ferran Torres contactaven amb ell per videotrucada i deixaven el telèfon encès perquè pogués ser partícip de la festa.
El sarau es va prolongar més enllà de les sis amb Lewandowski sorprenent amb els seus dots de ballarí
El davanter valencià està ingressat a l’hospital de Barcelona, on va ser operat d’apendicitis dimecres a la nit.
Però els gestos amb ell no van acabar aquí. Dani Olmo, Eric Garcia, Pedri i Iñigo Martínez van anar al centre hospitalari per compartir amb el Tauró l’alegria del títol. Quan van sortir d’allà van protagonitzar una altra de les imatges de la matinada, ja
que tots quatre es van desplaçar en Bicing fins a Twenties, on van arribar entonant càntics del Barça. Veure’ls per l’avinguda Diagonal a l’estil de Verano azul
va cridar l’atenció dels transeünts que encara corrien per allà. Un d’ells era usuari del servei de bicicleta compartida i els altres tres se’n van fer socis al moment.
Els membres de la junta directiva van iniciar la festa a Luz de Gas. Allà hi va arribar un corejat Joan Laporta amb els tres trofeus de la temporada (la Lliga, la Copa i la Supercopa) i allà es va desencadenar un guirigall absolut. Una barra lliure de cava va ser saludada amb gresca pels presents. Però la nit no va acabar allà, sinó que després, cap a les 4.30 de la matinada, alguns membres de la directiva, amb Laporta al capdavant, es van traslladar a compartir la festa amb els futbolistes a Twenties. De fet, el president se’n va anar a les 6.30 hores i no va ser l’últim a abaixar la persiana. En aquest local van gaudir de valent amb un joc de llums i havent de passar per sota d’uns làsers, inclòs el dirigent. Alguns dels més animats van ser un ballarí Lewandowski i un divertidíssim Jules Koundé. Molt abans els futbolistes havien passat per la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, on havien estat rebuts per un grup de seguidors. Balde, sense samarreta, va treure el cap del cotxe i va recordar que al desembre, en una mala ratxa, es deia que no podrien guanyar la Lliga.
“Ara què, ara què, mata’m, mata’m”, feia broma el lateral, sempre un dels líders de la festa. Els futbolistes van sortir a un dels balcons de la Joan Gamper per ser aclamats per la parròquia mentre saltaven joiosos. Una altra manera de guanyar. Una altra manera de divertir-se.
