El president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, es podrien reunir en el futur, com va demanar Kíiv divendres en les negociacions de pau d’ Istanbul, va dir ahir el Kremlin. Però va assenyalar que la trobada només seria possible si en el transcurs dels contactes entre Rússia i Ucraïna s’aconsegueixen “uns certs acords”. Malgrat les converses a la ciutat turca, la guerra continua. Dissabte almenys nou persones es van morir i quatre van resultar ferides en un atac rus amb drons contra un autobús a la província de Sumi.
Va ser Putin el que fa una setmana va proposar de reprendre els contactes directes entre Rússia i Ucraïna. Però després Zelenski va plantejar una trobada cara a cara entre tots dos a Turquia per a la negociació es desenvolupés al més alt nivell.
El cap del Kremlin no va agafar el guant llançat pel mandatari ucraïnès. Però la delegació de Kíiv, encapçalada pel ministre de Defensa, Rustem Umérov, va insistir en la idea.
Com era previsible, en la reunió al palau de Dolmabahçe d’ Istanbul no hi va haver grans avanços. El resultat va ser modest, però important per qüestions humanitàries. Es va acordar intercanviar “pròximament” mil presoners de guerra per cada bàndol. Seria el canvi més gran des del començament dels combats.
Les d’ Istanbul han estat les primeres negociacions directes entre Rússia i Ucraïna en tres anys. Les anteriors, que van acabar fracassant, es van celebrar la primavera del 2022, setmanes després que Putin ordenés al seu exèrcit d’irrompre al país veí, fet que va iniciar les hostilitats massives.
El pròxim pas hauria de ser una trobada entre els líders dels dos països, va declarar Umérov després de la reunió d’ Istanbul.
El principal negociador rus, Vladímir Medinski, es va limitar a contestar que “prenien nota” del desig ucraïnès. Ahir el Kremlin va respondre públicament a aquesta qüestió. El seu portaveu, Dmitri Peskov, va declarar que la troba- da seria possible si abans s’aconseguissin “uns certs acords” en negociacions posteriors. “Aquesta reunió, com a resultat de la feina de les delegacions de les parts després d’arribar a uns certs acords, sí que seria possible. La considerem possible”, va puntualitzar.
Lavrov i Rubio afirmen que volen continuar treballant plegatsper aconseguir la pau a Ucraïna
Amb qui sí que parlarà Putin al màxim nivell és amb Donald Trump, convertit en mediador del conflicte després de tornar a la Casa Blanca. El president dels Estats Units va declarar ahir que dilluns mantindrà una conversa telefònica amb el seu homòleg rus per discutir el final de la guerra a Ucraïna. Posteriorment tornarà a agafar el telèfon per parlar amb Zelenski i amb diversos líders d’estats membres de l’OTAN.
I ahir van parlar per telèfon els caps de la diplomàcia de Rússia i dels EUA, Serguei Lavrov i Marco Rubio, que van intercanviar impressions sobre les converses d’ Istanbul. Segons el Ministeri d’Exteriors rus, tots dos van expressar la seva intenció de continuar treballant per aconseguir la pau.
Lavrov va destacar el “paper positiu” dels EUA per ajudar en la represa de les negociacions directes entre Rússia i Ucraïna, va comunicar el ministeri rus per mitjà del seu canal de Telegram.
Ucraïna no va aconseguir a Istanbul un dels objectius que s’havia proposat Zelenski: un alto el foc de 30 dies que fa setmanes que exigeix a Rússia. L’únic que va esgarrapar va ser un acord per intercanviar una llista de les condicions que cada el bàndol considera necessàries per signar la treva. Peskov va dir ahir que Moscou prepararà aquesta llista i la farà arribar a Kíiv.
Segons filtracions en els mitjans ucraïnesos, en les converses d’ Istanbul Medinski va plantejar demandes maximalistes per acceptar un alto el foc. Va exigir que les tropes ucraïneses abandonin el territori de les quatre províncies l’annexió de què Rússia va reclamar el 2022 (Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia), tot i que les tropes russes no les controlen totalment. Aquesta és una de les condicions que ha repetit Putin diverses vegades, i que inclouen la desmilitarització i la “desnazificació” d’ Ucraïna o l’aixecament de les sancions occidentals contra Rússia. Ucraïna les considera inacceptables.
Mentrestant, les hostilitats i les tragèdies a Ucraïna continuen. A prop del poble de Bilopíl·lia, a la província de Sumi, almenys nou persones hi van morir i quatre van resultar ferides ahir en un atac rus amb drons contra un autobús que transportava civils. Les autori- tats locals i la policia ucraïnesa van qualificar l’atac com un “crim de guerra” i van anunciar que estaven documentant proves per portar els responsables davant la justícia.
L’atac va ser àmpliament condemnat per les autoritats ucraïneses, que ho veuen com una mostra que Moscou continua ignorant les peticions internacionals de protegir la població civil i avançar cap a la pau.
Trump anuncia que dilluns trucarà a Putin i a Zelenski per discutir el final de la guerra
La regió de Sumi és al nord-est d’ Ucraïna i fa frontera amb les regions russes de Briansk, Kursk i Bélgorod. Els últims mesos ha estat escenari de bombardejos intensos.