Gràcies, president Trump

Ha posat el món de cap per avall i ha instal·lat la corrupció al despatx oval. Ha convertit la presidència en una societat anònima des de la qual impulsa els negocis fami­liars i pacta amb sàtrapes de credencials criminals sense posar-se vermell. D’ençà que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, els límits de l’ètica s’han convertit en una referència indefinida i el Govern dels plutòcrates sense escrúpols ha substituït la democràcia parlamentària. La llista de disbarats és colossal, però en la seva estultícia nia la penitència.

Sense Donald Trump a la presidència nord-americana, el centreesquerrà Mark Carney no seria primer ministre del Canadà, ni l’esquerrà Anthony Albanese, d’Austràlia, ni tampoc el centrista proeuropeu Nicusor Dan, futur president de Romania. Tampoc Polònia no podria somiar amb un president liberal, ni el conservador Christian Stocker ocuparia­ la cancelleria austríaca, ni els jutges alemanys no haurien embridat la neofeixista AfD i qui sap si Marine Le Pen hauria estat inhabilitada cinc anys a França per malversació de fons.

Sense Trump, Europa no hauria despertat de la migdiada de vuit dècades per descobrir que sense un pilar defensiu propi són carn del canó rus, ni França i Polònia haurien tancat un pacte de protecció mútua sota el paraigua nuclear francès, ni per descomptat el Regne Unit i la Unió Europea haurien posat fi a les baralles puerils per superar el Brexit i restablir acords en defensa i comerç.

Accepto que és una visió voluntarista i fins i tot optimista, perquè el vot d’extrema dreta a Occident no és una moda passatgera sinó una realitat estructural fruit del desencant i les ombres econòmiques que tenallen el futur. L’ avanç de les forces conservadores i sobretot de les formacions que qüestionin els fonaments de la democràcia és innegable. L’exemple de Chega a Portugal o els ultraconservadors a Polònia demostren que el pèndol de la història segueix inclinat cap a la dreta i no ofereix símptomes de reequilibri.

Lee también

Europa, unió o mort

Ramon Rovira

Fins ara invents com els cordons sanitaris han apedaçat l’hemorràgia i han evitat majoritàriament que les idees sorgides als anys trenta del segle passat tornin als governs. Però el futur no pinta bé perquè els partits tradicionals són incapaços d’oferir propostes il·lusionants, mentre els ultres col·loquen una loció capil·lar d’efecte fulminant que es ven molt bé entre els que han perdut la fe. L’alternativa és una immersió freda en la cleptocràcia de Trump, un bon antídot per descobrir els falsos profetes.