Censurar una exposició sobre la censura. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili Casals, va decidir que calia retirar una peça de l’exposició La censura és la comissària (d’aquesta exposició), a l’Espai Caldes de la localitat andorrana, la primera mostra itinerant del Museu de l’Art Prohibit, que va reaccionar cancel·lant l’exposició que havia d’obrir les portes al públic aquest divendres.
La peça censurada era la portada de la revista Charlie Hebdo la setmana després de l’atemptat del 7 de gener del 2015 contra la seva seu, que va matar 12 persones i en va ferir 11 més, amb un dibuix que representa Mahoma –la seva imatge va ser el detonant de l’atac– sostenint un cartell que diu “Je suis Charlie” sota el lema “Tot està perdonat”.
El comissari de l’exposició, Carles Guerra, ha explicat que just abans de la inauguració dijous al vespre Gili va exigir treure aquella portada, adduint “que hi hauria risc d’atemptat i s’havia de treure per motius de seguretat nacional” i que ella no volia tenir “gotes de sang” a la seva consciència. De fet, l’exposició, ja sense l’obra, es va arribar a inaugurar, amb discursos tant de Gili com de Guerra, amb moments de tensió mentre per les dues bandes s’intentava desencallar la situació, cosa que no va ser possible. Finalment es va cancel·lar i el comú va emetre un comunicat que justificava la cancel·lació de l’exposició per “una elevada alerta terrorista” recordant “la proximitat dels Jocs dels Petits Estats”, i fins i tot assegurant que manté “el compromís amb la llibertat d’expressió i amb el foment d’una cultura crítica, però sempre dins d’un marc que garanteixi la seguretat”, encara que en cap moment s’esmentava la revista satírica francesa.
Lee también
Per Guerra, també director artístic del Museu de l’Art Prohibit, “és inacceptable que es retiri una obra, impugna tota l’exposició, perquè és part del relat. L’objectiu del museu no és provocar, sinó justament fer pedagogia de cada cas, i des que vam obrir no hi ha hagut cap escàndol per les nostres obres, ni tan sols a les xarxes socials. El dret de veure aquestes obres és irrenunciable”. Guerra és conscient que “en totes les nostres exposicions sempre hi haurà alguna cosa que supera els límits de cadascú, però cal que hi puguin ser i se’n pugui parlar”.
De fet, Guerra recorda que les obres havien passat per una comissió de govern i l’equip de l’Espai Caldes l’havia rebut bé i havia preparat molt bé l’exposició, amb un catàleg –que ja no es distribuirà– en què es recullen totes i que precisament arrenca amb un pròleg de Gili, que la definia com “una mostra que no només exposa peces de gran valor artístic, sinó que també actua com a mirall d’una realitat complexa, on la llibertat d’expressió continua sent qüestionada i, en molts casos, vulnerada [...] Tot plegat ens recorda que la censura, lluny de ser un fenomen del passat, continua present amb formes cada cop més sofisticades”.
Era precisament la primera exposició itinerant del museu des que es va inaugurar el 2023 amb la col·lecció de Tatxo Benet, i presentava obres de divuit autors que pertanyen al fons del museu però no hi estaven exposats, de manera que moltes han tingut poca visibilitat. La portada censurada acompanyava una sèrie de retrats de Daniel Ochoa de Olza de víctimes dels atemptats terroristes de París el 13 i 14 de novembre del 2015 –mesos després del de Charlie Hebdo–. La selecció també incloïa una de les obres icòniques de la col·lecció, Guernica. Picasso comunista, de Daniel G. Andújar a partir dels informes de la CIA sobre els possibles lligams comunistes de l’artista malagueny, així com obres d’Ai Weiwei –una empremta ceràmica del peu de Jordi Cuixart des del motlle que li va prendre quan l'artista xinés el va visitar a la presó–, Marta Minujín, Mounir Fatmi, María Evelia Marmolejo, Saul Fletcher, Bruce Habowski, Paul McCarthy, Núria Güell o Marcelo Expósito, entre d’altres.
