Trump amenaça amb aranzels del 50% a la Unió Europea a partir de l’1 de juny

Donald Trump només entén la política com una confrontació. Sempre necessita un enemic per reafirmar-se.

Wall Street va patir un terratrèmol aquest divendres, fins i tot abans d’obrir sessió. El president dels Estats Units es va despertar amb el dit al gallet de la guerra comercial que ha obert contra el món. En aquest cas, les seves dianes van anar dirigides a la Unió Europea (UE) i Apple, dos dels seus enemics preferits, a falta de la Xina, en pausa.

En un dels seus rampells, Trump va assenyalar que els aranzels amb la UE han de ser del 50% a partir de l’1 de juny. Va justificar la seva reacció dient que les negociacions entre els fins ara grans aliats s’han estancat.

Aquest és el seu estil de fer tractes, que no deixa de ser una forma de xantatge. “És molt difícil negociar amb la UE”, va escriure a la seva xarxa social, que és la veritable via oficial per comunicar les seves iniciatives executives. “Les nostres discussions amb ells no van enlloc”, va insistir en la seva tàctica de pressió.

Al premercat borsari, el Dow Jones es va enfonsar més de 500 punts per les seves pretensions aranzelàries amb Europa, però, a més, per la seva posició respecte a Apple, que també s’haurà d’empassar aranzels, com va passar fa poc amb Walmart i el seu anunci de pujada de preus per als consumidors. Les borses europees van canviar immediatament el seu sentit i van registrar importants pèrdues.

Segons el missatge de Trump, l’empresa de Cupertino ha d’assumir els aranzels del 25% per a tots aquells iPhones que no s’hagin manufacturat als EUA. La major part de la producció d’aquesta companyia ve de la Xina, malgrat que el seu director executiu, Tim Cook, va assenyalar el mes passat que provarien de desviar a l’ Índia bona part d’aquesta tasca.

“Ja fa temps que he informat Tim Cook que espero que els
iPhones que es venguin als Estats Units siguin manufacturats als Estats Units, no a l’Índia o qualsevol altre lloc. Si no és el cas, Apple haurà de pagar uns aranzels d’almenys el 25% als EUA”, va remarcar a la seva xarxa social.

L’amenaça contra Apple va despertar dubtes legals que pugui perseguir una empresa en concret. “No pots fer que Amèrica torni a ser gran destruint una de les seves principals companyies”, va postil·lar David Katz, responsable de Matrix
Asset Advisors. I el rampell contra la UE es va interpretar com una de les inflamatòries i habituals tàctiques de Trump.

En aquest sentit, les pèrdues al Dow Jones i als altres dos índexs (S&P i Nasdaq) es van esmorteir durant la sessió. Els analistes van indicar llavors que als inversors els començaven a semblar “absurdes” les intimidacions de Trump, que després rectifica, com es va demostrar en el conflicte amb Pequín.

Els gravàmens recíprocs en suspens amb Europa des del 9 d’abril eren del 20%. Però només quatre jornades després d’haver fixat aquell parèntesi, ja va advertir amb uns aranzels del 200% a alguns productes europeus, entre els quals el vi.

En l’actualitat només són vigents els gravàmens universals del 10% que Trump va imposar el 2 d’abril, el seu anomenat “dia de l’alliberament”. Per això molts van considerar inviable arribar al 50%.

“Amb la Unió Europea, que principalment es va formar per aprofitar-se dels Estats Units en matèria de comerç, ha estat molt difícil tractar-hi”, va proclamar a la seva xarxa social. “Les seves poderoses barreres comercials, els impostos sobre l’IVA, les ridícules sancions corporatives, els obstacles no monetaris, les manipulacions de la moneda i les demandes injustes i injustificades contra companyies nord-americanes han portat a un dèficit de més de 250 milions de dòlars anuals, una xifra que és totalment inacceptable”, va dir.

La UE va ser el segon comprador d’exportacions nord-americanes més important, amb 351.000 milions de béns, segons dades de l’Oficina de Representació Comercial dels EUA.

Scott Bessent, secretari del Tresor, va intervenir en la discussió amb llenguatge divisori. En declaracions a la cadena Fox, Bessent va mantenir l’envit i va recalcar que les paraules de Trump eren “una flama per avivar el foc” de la negociació.

“La UE té un problema d’acció col·lectiva”, ja que hi ha 27 països representats. “Alguns ni tan sols saben què negocia la UE en nom seu”, va afegir. Si bé va assegurar que tenen acords avançats amb 18 països que han negociat de molt bona fe, “la UE és una excepció”, va matisar.