La brama del cérvol
★★★★✩
Creació i interpretació: La Calòrica
Lloc i data: Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver (22/V/2025)
Ja a la primera escena de La brama del cérvol, la Sílvia (Júlia Truyol), dramaturga que és en un hotel de la Vall Fosca per assistir a un congrés, ens avança tot el que passarà durant les dues hores de funció que ens esperen. Al seu costat, seu la Maribel (Esther López). És a ella a qui li diu que serà la protagonista de la història, que hi haurà un mort i que no suporta la gent que es dedica a les arts escèniques, tot i que no sap viure sense ella. A pocs metres, dos executius adinerats, que la Sílvia descriu sense compassió, descansen a la sauna i parlen sobre un negoci que han de tancar. Es creuen forts, imbatibles, però tenen els peus de fang.
Les onze escenes següents són un deliri sense treva parit per Joan Yago, que sembla haver agafat la trama múltiple passada de voltes de Por i fàstic a Las Vegas, el clàssic beat de Hunter S. Thompson, per portar-lo a un hotel del Pirineu. Allà també es parlava de viatges de tota mena, metaliteratura i el sentit de la vida. Aquí, Yago fa conviure dos mons que normalment no s’encreuen mai, el xoc dels quals només pot ser explosiu: un matrimoni de mitjana edat arquetípica que busca una experiència, sentir el famós crit del cérvol mascle que vol aparellar-se, i un grup de professionals que ha estat convidat per esbrinar de quina manera el teatre pot canviar el món. Tots dos estan abocats al fracàs, la Sílvia ja ens ho ha deixat intuir, però viuran 24 hores de traca, que potser no els canviaran, però segur que deixaran una petjada important.
Lee tambiénLa Calòrica fa bramar el cérvol en la seva nova obra
La brama del cérvol era un repte majúscul per a La Calòrica: primera sala gran de teatre públic i confirmació d’una companyia que compta amb els millors elements de la seva generació i que ha tocat el cim després de quinze anys de remar a contracorrent. I no s’hi posaria per poc. La sàtira cap a la professió teatral és de broc gros. Perquè van de la comparació sempiterna entre Barcelona i Madrid a confessions que, del Teatre Lliure estant, no passaran desapercebudes. Mentrestant, a més, es produiran coses ja anunciades. Sí, tindrem un mort, en una escena memorable de Xavi Francés, la parella viurà experiències i els professionals del teatre s’adonaran que amb prou feines saben fer teatre. Canviar el món? No rigueu, sisplau.
El públic, alhora, assisteix atònit a la multiplicació bíblica dels pans i els peixos, i es fa creus de la solvència dels actors i actrius de la companyia per ser tants personatges alhora. Són només sis, però semblen molts més. Nou, diuen. Però podrien ser vint-i-cinc. Dirigits per Israel Solà poden ser el que vulguin. I és que des d’ Els ocells (2018) que La Calòrica no volava tan amunt.