Quan el que no ha succeït sí que és notícia
El Defensor del Lector
“Un títol no recorre mai a la negació. El periodista ha de titular segons el que ha succeït, no el que podria haver succeït”. Així recull el Llibre de redacció de La Vanguardia la norma periodística que busca -encertadament- gravar en foc que els mitjans de comunicació hem d’informar de fets reals i que sí que han succeït i no donar pàbul a especulacions o rumors.
Generacions de periodistes hem après a les facultats i en els primers passos en l’ofici que s’ha d’evitar el no en els titulars i que no té sentit desmentir una informació si el mateix mitjà no l’ha publicada.
Aquesta norma, però, es va assentar i tenia tot el sentit en un moment en què els ciutadans no vivíem enganxats al mòbil (unes cinc hores al dia), no existien les xarxes socials (el 49% dels joves s’informen avui a través d’elles), la desinformació no es propagava a la velocitat del llamp mitjançant algoritmes sense ètica i encara era ciència-ficció la possibilitat d’una IA capaç de crear imatges i vídeos hiperrealistes en qüestió de segons.
Els telèfons mòbils són una via fonamental de difusió de desinformació
El gènere de la verificació ha estat el primer que ha convertit el no en una bandera contra les falsedats i la desinformació. No hi ha manera més clara i directa d’ aturar una mentida que afirmar amb rotunditat “no, això no és cert” i, a continuació, explicar les coses tal com són.
Des de fa uns mesos La Vanguardia s’ha endinsat en aquesta estratègia gràcies a l'aliança amb Verificat, de manera que nombrosos titulars incompleixen la norma que fixa el Llibre de redacció en articles que, a més, aclareixen temes que el diari no havia arribat a tractar però que d’una manera o altra havien arribat a oïdes de molts ciutadans. Totes les regles tenen excepcions i el diari ha sabut identificar que aquesta era una d’elles.
Tant a les peces elaborades per Verificat com en les verificacions que es fan des de la mateixa redacció amb un gran no al titular, s’interpreta de manera flexible el llibre d’estil per seguir fidel a la missió de contribuir a mantenir una societat ben informada. En aquest cas, l’objectiu és neutralitzar de la manera més efectiva possible (al mateix diari, a les cerques de Google, a les xarxes socials) les falòrnies i manipulacions. I aquestes excepcions no invaliden la norma general que estableix que els periodistes hem de posar llum sobre el que sí que ha succeït en lloc del que no ha arribat a passar mai.