L’elecció del papa Lleó XIV obre una nova etapa per a l’Església catòlica, plena d’esperança, renovació i profund sentit espiritual. El nou pontífex representa una continuïtat amb el camí iniciat pel papa Francesc, però amb una personalitat pròpia que combina arrelament en la tradició i mirada lúcida i oberta als reptes actuals. Nascut a Chicago l’any 1955, Lleó XIV és religiós augustinià, amb llarga experiència missionera i una trajectòria destacada com a bisbe a Chiclayo, al Perú, i responsable de l’elecció dels bisbes. Aquesta setmana acaba de nomenar un nou bisbe per a Lleida. La seva formació intel·lectual inclou àmbits diversos com matemàtiques, teologia i dret canònic, i es reconeix per una espiritualitat centrada en l’amor, el diàleg i la contemplació.
Des del seu primer discurs, ha mostrat un estil serè però decidit, apostant per una Església centrada en Crist, amb claredat doctrinal i sensibilitat pastoral. Ha destacat la importància de la sinodalitat, la participació i la corresponsabilitat de tot el Poble de Déu, com a camí per superar tensions i enfortir la comunió eclesial. Un dels eixos del seu pontificat serà l’equilibri entre la fidelitat a la veri-tat de l’evangeli i l’acollida misericordiosa, especialment d’aquells que se senten exclosos o allunyats de l’Església.
Fa una crida a una pau justa, desarmada i duradora a Ucraïna, Gaza i altres zones
Lleó XIV ha estat molt contundent en el seu posicionament a favor de la pau i la justícia global. En la primera intervenció pública, va denunciar la realitat d’una tercera guerra mundial “a trossos” i va fer una crida a una pau justa, desarmada i duradora en conflictes com els d’Ucraïna, Gaza i altres zones de tensió. Ha expressat preocupació pels més febles i ha mostrat una clara solidaritat amb les víctimes de la guerra, els infants deportats, els migrants i els qui pateixen fam o exclusió.
Com a bon hereu de la tradició augustiniana, defensa que creure no és oposar-se al pensament crític, sinó obrir-se a una veritat més profunda i plena, amb un clar compromís pel diàleg entre fe i raó, entre evangeli i cultura contemporània. Això el fa proper al món acadèmic, als joves i a totes les persones que cerquen sentit enmig de la complexitat del món actual.
Destaca la seva voluntat de continuar les reformes iniciades pel seu predecessor, incidint en la necessitat de transformar les estructures, potenciar una governança més transparent i respondre als nous reptes de la intel·ligència artificial en relació amb la dignitat del treball humà. Reivindica una Església que no es reclogui en si mateixa, sinó que surti en missió, com a instrument de reconciliació.
El papa Lleó XIV no pretén inventar una nova Església, sinó renovar-la des del cor mateix de l’evangeli, des de la santedat, la humilitat i l’amor. La seva figura emergeix com una veu profètica en temps convulsos, amb un missatge que apel·la al cor de la humanitat: que Déu estima tothom i que el mal no té l’última paraula. Ens desafia i alhora ens il·lusiona a caminar plegats cap a una Església més evangèlica i una humanitat més fraterna i més compromesa amb els qui pateixen.