Segueixo els articles, sempre interessants, que el genealogista Antoni Tudurí publica al diari Menorca sobre descendents de menorquins arreu del món. En totes les famílies menorquines sempre hi ha algun membre amb ànima de viatger. A més, l’emigració massiva de menorquins cap a la colònia agrícola de New Smyrna, a Florida, ha deixat molts rastres en topònims i antropònims que Tudurí ha estudiat i divulga. Aquesta setmana, però, el diari Menorca publica una doble pàgina molt completa amb l’arbre genealògic de Robert Francis Prevost, el primer papa nord-americà. Les especulacions sobre l’origen espanyol de la bibliotecària Mildred Agnes Martínez (Chicago, 1911-1990), mare de Lleó XIV, han empès Tudurí a investigar-ne l’ascendència fins allà on ha pogut. La del pare, Louis Marius Prevost (Chicago, 1920-1997), no té misteri: Itàlia i França.
Però, tot i investigar-ne sis generacions, la presumpta ascendència espanyola del Martínez matern no s’ha pogut documentar. L’avi matern es deia Joseph Nerval Martínez i era un mulat originari de Nova Orleans, com el besavi Jacques. El rebesavi Martínez, de qui no se’n coneix el nom, va néixer a Cuba i es va casar amb la mulata Marguerite Cadenette abans d’anar a Louisiana. Tudurí diu que no ha pogut tirar més enrere fins a trobar l’origen del Martínez que va fer les Amèriques. Com que Cuba va ser colònia espanyola des del 1492 fins al 1898, podria ser que es remuntés molt enllà.
El genealogista menorquí documenta que el Papa no és ‘wasp’ com Trump
En canvi, sí que ha pogut documentar que el primer Pontífex nord-americà no respon pas al perfil wasp que representa Donald Trump, sinó que és fill del mestissatge. Tudurí conclou que “afortunadament porta sang de diferents orígens”. A banda de la rebesàvia cubana casada amb el primer Martínez documentat, l’àvia materna del Papa, Louise Baquié (1868-1945), va néixer a Nova Orleans filla d’un sabater anomenat Ferdinand Baquié i d’una dona mulata que es deia Eugénie Grambois.
Tudurí arriba a documentar 36 avantpassats de Mildred Agnes Martínez, dels quals gairebé la meitat no són blancs. És una feinada de por. Encara bo que l’arbre genealògic de Robert Francis Prevost acaba en ell.
