La Barcelona School of Economics acaba de celebrar la reunió triennal del seu Consell Científic Internacional. Vàrem comptar amb membres dels EUA (12), d’Europa (4) i de la Xina (1). Dels EUA venien de les universitats de Harvard, Yale, Princeton, Minnesota i Stanford. També de Google. La meitat, prenguem-ne nota, no nascuts als EUA. A la reunió hi va irrompre Trump amb la posada en qüestió dels visats dels alumnes internacionals de Harvard. En moments informals es va parlar amb molta preocupació del que això pot significar per als damnificats i per als EUA. En aquest article reflexiono sobre el tema en l’esperit d’aprofitar les oportunitats que les polítiques de Trump ens ofereixen. Com que en la seva ment tot el que guanyi el món ho perden els EUA, fer això és també una manera de posar-lo en evidència i d’ajudar a la resistència interna.
Europa, Espanya i Catalunya (programa Talent Bridge) han reaccionat a la hostilitat de Trump cap al món acadèmic i investigador amb programes, temporals i en mode d’emergència, d’atracció i acollida de talent. Són importants com a senyalització de la nostre posició. Esperem que també siguin efectius, encara que no hem de subestimar les dificultats d’un professor consolidat als EUA per moure’s cap a Europa amb programes temporals. Penso que el més important ara és adonar-se que hi ha, per als investigadors del món, un canvi d’efectes permanents en el llustre del nostre competidor principal. Se’n segueix que les nostres institucions guanyen competitivitat i, per tant, que té molt sentit reforçar la seva capacitat estructural d’atreure i retenir talent. L’informe Draghi ja ens va donar pistes, abans de Trump, de com fer-ho.
La UE ha de ser una gran plataforma de formació per als estudiants del món i ha de ser en anglès
El trencament de la seguretat jurídica dels visats d’entrada per a estudiants obre ara una altra porta de bat a bat. Aquesta vegada amb la possibilitat de resultats a curt termini: els alumnes joves són més mòbils que els investigadors consolidats. La possibilitat de fer de la UE una gran plataforma de formació per als estudiants del món és un regal de Trump que hauria d’esdevenir una prioritat de la política de la UE i de cada Estat membre.
Per al desenvolupament d’aquesta plataforma hi ha algunes condicions necessàries. Una que avui no tractaré és la de disposar de models sostenibles des del punt de vista econòmic. Un altre és acceptar l’evidència que la plataforma ha de tenir per llengua vehicular l’anglès. L’alumne xinès a qui se li tanquen les portes dels EUA triarà Austràlia, Nova Zelanda o altres opcions abans que la UE si nosaltres no n’hi oferim en anglès. I el mateix per a molts altres orígens, incloent-hi els EUA mateixos. Al marge de la política de Trump, fa temps que hi ha veus autoritzades que ens diuen que, si hi ha una oferta docent en anglès prou consistent, estudiar a Europa pot ser molt atractiu per a alumnes nord-americans i les seves famílies: la qualitat i el cost hi juguen a favor. Penso que, paradoxalment, el Brexit afavoreix aquest projecte. Hi haurà menys reserves a l’anglès com a llengua franca a la UE ara que no és la llengua de cap dels grans estats (ho és d’un de petit: Irlanda, però ja s’ha vist que la UE pot sobreviure als avantatges que Irlanda té i sap utilitzar). Cal afegir-hi que no ha de ser difícil garantir que el canal central de l’educació universitària de cada Estat sigui en les seves llengües pròpies. És important i és només cosa de dissenyar-ho bé.
Lee tambiénLa despesa en defensa
Una altra condició necessària és que no s’estengui també a aquest tema el virus de la prevenció a la immigració. Podria argumentar que fer d’Europa una gran plataforma de formació internacional no té res a veure amb la immigració, ja que la formació és una activitat econòmica més i que haver format directius i tècnics dispersos pel món crea unes xarxes de coneixement que repercuteixen molt favorablement sobre l’economia pròpia. Així ha estat als EUA. Però vaig més enllà, com així mateix hi han anat històricament els EUA: la plataforma és també un mecanisme idoni per fomentar la immigració qualificada a la UE. En un continent on moren més ciutadans que en neixen, algú del món que es formi i tituli en una universitat europea ha de ser benvingut. Cal afegir-hi: tant si se’n va com si es queda.