A partir dels 20-25 anys, el cos comença una pèrdua lenta i progressiva de neurones en diverses àrees del cervell, especialment a l'escorça prefrontal i l'hipocamp, que regulen funcions com la memòria, l'atenció o la presa de decisions. No totes les regions del cervell es deterioren igual ni al mateix ritme, però factors com l'estrès, l'insomni crònic, la mala alimentació, el sedentarisme o l'alcohol acceleren aquest procés.
Encara que no hi ha un número exacte universalment acceptat sobre el nombre de neurones que perdem (el cervell humà té al voltant de 86.000 milions de neurones), diversos estudis i divulgadors científics coincideixen en rangs d'entre 10.000 a 50.000 neurones diàries, depenent de l'estil de vida i de l'entorn.
El psicòleg expert en longevitat, salut integrativa i biohacking, Marcus Apud, en el pòdcast Tengo un Plan, assegura que aquesta perduda de més de 10.000 neurones diàries a partir dels 25 anys és un procés normal d'envelliment i no ha de veure's com un signe preocupant, encara que sí que podem i hem de revertir-lo: “La bona notícia és que, si fem determinades coses, podem frenar aquell procés i fins i tot rejovenir el cervell. Podem generar entre 700 i 1.400 neurones al dia”, explica.
Quan fem entrenament de força alliberem BDNF, un factor neurotròfic que estimula la creació de neurones
L'expert assegura que, per generar aquelles noves neurones cada dia, és imprescindible, en primer lloc, l'entrenament de força, ja que quan ho practiquem “alliberem BDNF, un factor neurotròfic que estimula la creació de neurones, sobretot en l'hipocamp, ja que el múscul és un òrgan neuroprotector”.
L'entrenament de força és imprescindible per generar noves neurones
A més, Apud explica que el dejuni intermitent també pot estimular la producció de noves neurones, ja que estimulen processos com la neurogènesi i l'autofagia, la qual permet que les cèl·lules reciclin rebutjos, mitocondris morts i proteïnes danyades, rejovenint-nos així des de dins.
Finalment, l'expert assegura que l'exposició al fred també és un bestial potenciador de l'estat d'ànim i estimulant de la neurogènesi, per la qual cosa “una bona dutxa freda al matí pot generar centenars de noves neurones”. Així mateix, també explica que certs hàbits com dormir entre 7,5 i 8,5 hores en horari circadiari, evitar entrenar de nit, tenir contacte amb la natura i fomentar l'estimulació mental també protegeixen el nostre cervell i ens ajuden a perdre les mínimes neurones possibles i provar de generar més.
L'objectiu no és només viure més, sinó arribar a edats avançades amb un cervell lúcid, amb atenció, memòria i velocitat mental
D'altra banda, Apud adverteix que no només cal dur a terme certs hàbits bons com els esmentats anteriorment, sinó que també és imprescindible evitar-ne altres que danyen el nostre cervell de manera brutal. Segons ell, cal fugir de dormir poc, tard i malament, cal evitar la llum artificial a la nit i l'alimentació ultraprocessada:
“Dormim dues hores menys que fa 100 anys i aquell deute de son genera neurodegeneració. A més, vivim dins d'una arrítmia circadiària: llums LED, pantalles, moviment de nit… així com estem impregnats d'olis vegetals, farines refinades i sucres. Tot això inflama el sistema nerviós i afecta a la ment, per això cal evitar-ho”, explica.
L'excés de menjar ultraprocessat és un dels factors que més afecten el nostre cervell
Per a l'expert, l'objectiu no és només viure més, sinó arribar a edats avançades amb un cervell lúcid, amb atenció, memòria i velocitat mental: “Ningú no vol arribar als 90 sense saber el seu nom. La majoria de les funcions cognitives comencen a decaure a partir dels 49 anys, però es pot endarrerir aquell procés si sabem què fer”, sentència.
Referències. Diversos estudis científics recolzen les afirmacions de l'expert sobre la capacitat del cervell adult per generar noves neurones. El 2013, una investigació pionera publicada a la revista Cell per l'equip de Jonas Frisén, de l'Institut Karolinska (Suècia), va demostrar que l'hipocamp humà —zona clau per a la memòria i l'aprenentatge— pot generar al voltant de 700 noves neurones al dia, fins i tot en adults grans. Aquesta troballa va desmuntar l'antic mite que el cervell deixava de produir neurones després de la infantesa.
A més, l'exercici físic, en especial l'entrenament de força i l'activitat aeròbica, ha demostrat tenir un efecte directe sobre la producció de BDNF (factor neurotròfic derivat del cervell). Segons un estudi publicat a Frontiers in Neuroscience (2018), l'exercici regular estimula l'alliberament de BDNF, el que al seu torn afavoreix la neurogènesi i millora funcions cognitives com la memòria, la concentració i l'estat d'ànim. Aquests resultats coincideixen amb el que assenyala Apud al destacar que “el múscul és un òrgan neuroprotector”.
