Hi ha molts misteris al voltant de l'aviació. La professió de pilot és una de les més adorades pels amants del cel, però, sabem realment com és el seu dia a dia? Llocs únics, horaris canviants i equilibri amb la vida personal són algunes de les característiques que defineixen aquesta professió tan aclamada.
Per conèixer-la més en profunditat, parlem amb la pilot comercial de llarg recorregut Savina Paül sobre com és el seu dia a dia dins i fora de la cabina. A més de la seva feina, compagina l'horari amb les seves xarxes socials, on acumula gairebé mig milió de seguidors. El seu secret? La proximitat amb què parla de la seva vida com a pilot.
Pilot d'avió de llarg recorregut
Una professió vocacional
Com vas decidir ser pilot?
Sempre he estat una nena de muntanya, molt tot terreny. Viatjar és una cosa que m'ha apassionat des que soc petita, però no ho havia vist mai com una opció. Quan va arribar el moment de decidir què volia fer estava desmotivada amb els estudis perquè no tenia clar el meu futur. Cap opció no em convencia del tot. Llavors la meva mare em va dir: “Deixa de pensar què vols estudiar i comença a imaginar com t'agradaria que fos la teva vida”. I allà, sense pensar-ho, li vaig dir: “Vull ser pilot d'avió”.
Es va quedar en xoc, perquè ho vaig dir amb molta convicció. Em va dir: “Ostres…, ja investigarem com es fa això”. No teníem ni idea. De fet, el desconeixement era tal que la meva mare va voler que fes una formació universitària. A Espanya només hi ha dos centres on es pot estudiar per a pilot amb format universitari: un a Reus i un altre a Salamanca.
Savina Paül, pilot d'avió de llarg recorregut
La meva mare insistia en el fet que, si em passava una mica de salut (en aquesta feina és clau, qualsevol problema pot implicar la pèrdua de la llicència), tingués un grau. Van apostar per aquella opció, encara que era un gran esforç econòmic. Nosaltres som una família normal, amb feines normals. Per als meus pares va ser una gran aposta. Van confiar plenament que, si jo seguia aquest camí, ho faria bé i no perdrien ni un euro.
Van apostar per una formació més cara que l'opció modular, perquè estigués més ben protegida. A més, pensaven que, al ser dona, si un dia volia ser mare, potser ja no podria exercir com a pilot. Imagina't. Ara, amb la meva experiència, t'asseguro que està tot contemplat perquè una dona pugui ser mare i continuar volant, però ells no ho sabien llavors.
Des d'aleshores, estic enamorada de la meva feina. La carrera va ser bastant amena perquè tot era molt fanfarró. El primer any hi havia física i mates, però tot aplicat al vol, a l'aerodinàmica, a la sustentació…
Quan vas fer el pas de llançar-te a les xarxes socials?
En aquell moment no tenia xarxes socials, només un Facebook i un Instagram privat amb 500 seguidors. Quan vaig començar els estudis, era plena crisi econòmica (2012-2013), no hi havia contractacions en aviació. Tot estava aturat. Però el 2017, quan vaig acabar, hi va haver un boom: hi havia demanda de pilots i vaig poder col·locar-me de seguida al graduar-me. Va ser un cas d'èxit, perquè el normal és treballar d'instructor primer o en una aerolínia low cost. Jo vaig entrar directament en una molt bona aerolínia, que per confidencialitat no puc nomenar.
Als 22 anys vaig començar a treballar. Encara que no va ser tan fàcil, tenia una deformació a l'os calcani dels dos peus i necessitava operar-me. Em vaig graduar al juny, em vaig operar a l'estiu (un peu i després l'altre) i al setembre ja estava recuperada. Just llavors es va obrir convocatòria en l'aerolínia dels meus somnis. Van ser mesos de proves: psicotècnics, simuladors, exàmens mèdics, anglès en grup… i ho aconseguim al costat de la meva parella, que també és pilot. Amb 22 anys, vaig començar a volar l'A320 per Europa.
Savina Paül, pilot d'avió de llarg recorregut
Fa ja 8 anys que volo. En xarxes només en porto 3. Al principi no utilitzava res, però amb la pandèmia, vaig començar a fer esport i a ser més activa a Instagram. Una marca de roba esportiva, Falke, es va fixar en mi i em va portar a Sud-àfrica per a un shooting i allà va començar tot. Al principi només parlava d'esport, però quan vaig començar a volar a la gent li interessava el perquè anava sempre a tants llocs diferents. Soc part del 5% de dones en aviació. La meva imatge no s'associa al típic pilot i això generava curiositat.
El que més em motiva és humanitzar aquesta professió tan tècnica, acostar-la, ajudar els qui tenen por de volar o volen ser pilots. Això té un retorn emocional enorme.
Entenc que la teva rutina és molt variable, com ho fas per trobar un ritme saludable?
Volant llarg recorregut, canvien molt els horaris i fem molts vols nocturns. Vaig aprendre a escoltar-me: dormir si tinc son, cancel·lar plans si el necessito, descansar les 24 hores després d'un vol. Trobar un entrenador flexible ha estat clau. De vegades tinc energia, d'altres estic feta pols. El mateix amb el menjar: no compto calories ni segueixo dietes estrictes, escolto el que el meu cos em demana.
Els descansos estan regulats per l'AESA (Agència Estatal de Seguretat Aèria). Tenim límits mensuals, anuals i per tipus de vol. Perquè et facis una idea, un mes puc fer quatre anades i tornades a destinacions llargues, estar 24 o 48 hores allà, després descansar a casa uns altres dos o tres dies. També tenim guàrdies, i la programació canvia cada mes. Només la sabem una setmana abans, així que és difícil planificar esdeveniments socials.
En l'àmbit social, aquesta feina t'allunya una mica de la rutina comuna d'amics i família
Amb el meu noi, de vegades ens posen en els mateixos vols (volem en tripulacions de 3 o 4 en vols llargs). Ho hem demanat per a conciliar, però no sempre es dona. Hi ha mesos que no coincidim res. Portem vuit anys junts i ja ens hem adaptat. Som independents i respectem els nostres espais. En l'àmbit social, aquesta feina t'allunya una mica de la rutina comuna d'amics i família. De vegades no estàs ni per Nadal, però sí un dimarts complet. Hi ha amistats que entenen, d'altres es perden.
Savina Paül, pilot d'avió de llarg recorregut
I la solitud?
Sobre la solitud, estic acostumada. Soc filla única i m'agrada tenir els meus moments. Quan arribem a una destinació, fem plans de grup amb la tripulació, però també tinc amics en diferents ciutats, com San Francisco o Xile que sempre intent visitar quan estic per allà. És com tenir vides paral·leles en cada lloc.
Encara que tu el gestiones com vols. Pots ser lliure i anar més al teu ritme o quedar-te descansant. És segons el que necessitis.
Recordes alguna situació emocional que t'hagi marcat?
N'hi ha una en particular que va ser molt emocional. Portem un nen amb malaltia terminal a Lapònia per complir el seu somni de veure Pare Noel. Li vam fer un dibuix de record de tota la tripulació. Moments així et fan veure que important que és la teva feina.
També vaig viure una emergència mèdica en vol: vam haver de desviar-nos a les Canàries per un passatger amb 190 pulsacions. O quan la borrasca Glòria ens va agafar en plena aproximació a Barcelona, amb vent, pluja i llamps. No vaig sentir por, perquè operem amb límits molt clars: si se supera el límit de vent o hi ha una alerta de “wind shear”, s'avorta l'aterratge.
La por de volar és comuna, però moltes vegades és per desconeixement
La por de volar és comuna, però moltes vegades és per desconeixement. Quan expliques les coses, la gent es tranquil·litza. M'han dit que han començat a volar gràcies a mi. Veure que hi ha una persona humana darrere de la cabina, que fa esport, que té família i amics, dona molta pau. Em diuen: “Tant de bo fossis el meu pilot”, i jo sempre responc: tots els meus companys són igual de professionals.
Alguna vegada has sentit por com a pilot?
No, perquè tenim molt clars els límits operatius. Per a nosaltres no es tracta d'una decisió intuïtiva, sinó d'una cosa completament tècnica i científica. Sabem exactament quin és el límit, per exemple, del vent que pot suportar l'avió. Si se superen, posem, els 30 nusos establerts, ja sabem que no podem aterrar. Si la indicació de vent supera aquell llindar, no s'entra, així de clar.
El mateix succeeix amb les ratxes de vent. Si apareix una ràfega sobtada, l'avió pot emetre l'avís comentat abans, anomenat wind shear, que en espanyol es tradueix com a cisallament de vent. Si això ocorre, la maniobra obligatòria és un go around, és a dir, interrompre l'aterratge i tornar a prendre altura per intentar-ho més tard o desviar-se a un altre aeroport.
Savina Paül, pilot d'avió de llarg recorregut
Els límits operatius estan perfectament definits i, si les condicions no són les adequades, no s'aterra. Això sí, hi ha situacions en les quals la meteorologia comença a empitjorar just quan t'estàs aproximant: una borrasca que està entrant, el vent que comença a intensificar-se... Pot ser que encara no s'hagin superat els límits, però ets molt a prop, i saps que en 10 minuts pot complicar-se més.
Allà entra en joc el criteri del pilot. Mentre siguis dins dels marges, pots continuar endavant. Però si consideres que la situació no millorarà o que ja no és segura, decideixes avortar la maniobra i no aterrar. L'important és que els límits establerts són sempre molt per sota de la capacitat real de l'avió, el que garanteix un marge de seguretat ampli i robust.
Un dels dubtes més comuns sobre les dones pilot és el tema de la maternitat
Pel que fa a l'embaràs, és una de les poques professions considerades de risc. Des del moment en què una pilot sap que està embarassada, deixa de volar. Per la radiació còsmica, els canvis de pressió, la fatiga, i perquè no pots liderar una evacuació amb 300 persones embarassada. Et passes gairebé un any sense volar: embaràs més lactància. Després hi ha una reincorporació progressiva amb formació, perquè els procediments canvien constantment i pot ser que et rovellis.
El bo és que tot està pensat perquè no perdis la teva antiguitat. Si Paul i jo comencem alhora, jo no em quedo enrere per ser mare. No és així a tots els països, però a Espanya sí. En EE. UU., per exemple, poden volar fins al primer trimestre.