Els éssers humans ja fabricaven eines amb ossos de balena fa 20.000 anys, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS) i la Universitat de Colúmbia Britànica. Aquest descobriment amplia la nostra comprensió sobre l'ús primerenc de restes de balena per part dels humans i ofereix informació valuosa sobre l'ecologia marina de l'època.
Les balenes, els animals més grans del planeta, eren una font important d'aliment i recursos com a oli i ossos. Per aquesta raó, es creu que van exercir un paper clau en la supervivència de molts grups humans costaners. Tot i això, rastrejar els orígens de la interacció entre humans i balenes és complicat, ja que els jaciments arqueològics costaners són especialment fràgils i vulnerables a l'augment del nivell del mar, la qual cosa dificulta la preservació d'evidències sobre aquestes relacions primerenques entre humans i mamífers marins.
Excavacions el 2022 a la cova basca d'Isturitz, França, on es van descobrir diverses desenes d'objectes fets amb os de balena.
La investigació, dirigida per Jean-Marc Pétillon (CNRS) juntament amb Krista McGrath (ICTA-UAB), autors principals de l'article, i publicada a Nature Communications, analitza 83 eines òssies excavades en jaciments al voltant del golf de Biscaia, a Espanya, així com uns altres 90 ossos procedents de la cova de Santa Catalina, també situada a la província de Biscaia. Els autors van utilitzar espectrometria de masses i datació per radiocarboni per identificar les espècies i l'antiguitat de les mostres.
«El nostre estudi revela que els ossos pertanyien almenys a cinc espècies de grans balenes, i els més antics daten de fa aproximadament entre 19.000 i 20.000 anys. Aquests ossos són algunes de les evidències més antigues conegudes de l'ús humà de restes de balena com eines», afirma Jean-Marc Pétillon.
L'anàlisi de les restes revela que els humans del Paleolític superior ja identificaven i seleccionaven ossos de diverses espècies de balenes per fabricar eines, la qual cosa aporta noves pistes sobre els seus coneixements tècnics i la seva relació amb l'entorn marí
Segons Krista McGrath, «ZooMS és una tècnica molt potent per investigar la diversitat passada de mamífers marins, especialment quan falten elements morfomètrics diagnòstics en les restes i objectes ossis, una mica comuna en els artefactes fabricats amb ossos. Aconseguim identificar espècies com el catxalot, la balena comuna i la balena blava (totes elles encara presents al golf de Biscaia avui dia), així com la balena grisa, una espècie ara majoritàriament restringida al Pacífic nord i els oceans Àrtics».
A més, les dades químiques extretes dels ossos suggereixen que els hàbits alimentaris d'aquestes balenes antigues diferien lleugerament dels de les seves homòlogues modernes, la qual cosa apunta a possibles canvis en el seu comportament o en l'entorn marí. En conjunt, aquest descobriment no només millora la nostra comprensió de l'ús humà primerenc de restes de balena, sinó que també fa llum sobre el paper que van exercir les balenes en els ecosistemes del passat.