El 18 de març va ser un dia negre no només pels hongaresos i hongareses sinó per tota la ciutadania europea. Fa un mes i mig Hongria es va convertir en el primer país del món democràtic en prohibir les manifestacions del dia de l’Orgull. Ho va fer a través d’una llei que imposa sancions administratives a les persones que organitzin o assisteixin a una reunió que “propagui la divergència de la identitat corresponent al sexe al néixer, el canvi de sexe o la homosexualitat”. La Llei de Prohibició de l’Orgull també autoritza l’ús de la tecnologia de reconeixement facial per identificar i perseguir a les persones organitzadores i participants.
La pregunta que segurament totes ens fem és, com pot ser que un Estat membre de la Unió Europea prohibeixi la marxa de l’Orgull LGBTIQ+?
Doncs probablement perquè abans d’arribar a aquest dia negre, n’hi ha hagut molts més que han passat relativament desapercebuts. El 2018 el govern d’Hongria va prohibir els estudis de gènere en programes universitaris acreditats per l’Estat; el 2020 va ser l’any de la prohibició del reconeixement legal del gènere i la prohibició de l’adopció de famílies LGTBIQ+; el 2021 va aprovar la Llei de mesures més estrictes contra els delinqüents pedòfils que equiparava a les persones LGTBIQ+ amb la pedofília, una iniciativa inspirada en la “llei anti-propaganda LGTB” que Vladímir Putin va impulsar a Rússia el 2013 i que a la pràctica va comportar la prohibició d’emissió de continguts LGTBIQ+ entre les 5h i les 22h en qualsevol mitjà de comunicació; la prohibició d’anuncis on apareguessin persones LGTBIQ+; l’obligatorietat d’embolicar els llibres amb contingut LGTBIQ+ i de retirar-los de les seccions juvenils de les llibreries; i l’absència de tot tipus d’educació sexual integral en l’educació pública.
Manifestació de l'Orgullo a Budapest, el julol de 2021
Si bé és cert que davant la llei antiLGBT hongaresa la Comissió Europea, el Parlament Europeu i 16 Estats membres de la UE van iniciar un procés d’impugnació davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), al reconèixer que marginava a las persones LGTBIQ+ i violava l’article 2 del Tractat de la UE que estableix que “la Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans”, la sentència, no arribarà fins a finals de 2025. Això sí, la Comissió Europea va bloquejar 700 milions d’euros dels fons de cohesió per Hongria com a mesura de pressió per a derogar la llei.
Mesures similars son les que s’han d’emprendre davant la Llei de Prohibició de l’Orgull i també la Llei de transparència a la vida pública que es debatrà al Parlament hongarès a mitjans de juny i que proposa crear una “registre d’organitzacions finançades des de l’estranger” on ONGs, empreses, universitats, mitjans de comunicació o organitzacions religioses poden ser incloses en aquesta llista negra del Govern d’Orbán. És urgent que el govern d’Espanya, i també la Comissió Europea, sol·licitin mesures cautelars al TJUE.
La situació d’Hongria, i que està seguint Bulgària quan va aprovar a l’agost del 2024 també una llei contra “la propaganda LGTB”, està provocant les taxes de discriminació LGTBIQ+ més altes de la UE, taxes alarmants d’agressions a les escoles, d’embarassos d’adolescents, de vulneració i erosió dels drets humans i dels valors en que es fonamenta qualsevol democràcia.
D’Hongria i Bulgària n’extraiem dos aprenentatges. El primer – la capacitat de resistència dels moviments socials que malgrat la persecució de tota la maquinària de l’Estat alcen la veu i ens interpel·len a la resta d’Europa per tal que reaccionem davant la deriva il·liberal; crit al que hem de respondre participant de l’Orgull de Budapest del 28 de juny, congelant fons de cohesió, impulsant procediments d’infracció davant del TJUE i desencadenant d’una vegada l’article 7 del Tractat de la Unió Europea. I la segona, els drets que han costat dècades d’aconseguir i que ara exercim amb normalitat, no els podem prendre per garantits. La internacional reaccionària frisa per acabar amb la diversitat, amb les diferents maneres de ser, amb la pluralitat del fer i el pensar, en definitiva, frisa per construir una societat conservadora i tradicional o no hi hagi espai per la diferència. Ull, perquè els moviments socials d’Hongria i Bulgària ens alerten del que pot venir i bona part de les conquestes que ha assolit el col·lectiu LGTBIQ+ pot veure’s amenaçat si cau el govern de progrés i guanyen els aliats d’Orbán a a Espanya: PP i Vox.
L’Orgull no es només una desfilada festiva: és una declaració política, una victòria de drets conquerits, una advertència que no farem un pas enrere. Prohibir-lo és acabar amb els drets i llibertats d’un col·lectiu que, contra tot, decideix viure sense por.