La primera pregunta estava cantada: què passarà a partir d’ara, quan ha acabat l’intercanvi de presoners acordat a Istanbul?
Qui era a lloc per contestar era el president Volodímir Zelenski, que dimarts a la tarda va convocar una conversa que al principi havia de ser off the record amb periodistes locals i estrangers al palau de govern de Kíiv. Finalment es va autoritzar que ahir es pogués publicar gran part del que va explicar durant almenys dues hores.
“Més enllà del to en públic, la Casa Blanca sap que Putin no parla de debò sobre posar fi a la guerra”
“ Donem suport a un alto el foc incondicional i la transició cap a la diplomàcia en un format o un altre”, va dir el mandatari, que va insistir que calia fer un pas endavant. “Tota guerra s’ha d’acabar per voluntat política o humana”, va sentenciar, per després deixar clar que l’important per a Ucraïna no és el format de les negociacions, sinó l’agenda.
I aquí és on el camí comença
a complicar-se. I també és on queda clar que, malgrat la voluntat que expressa Ucraïna de
posar fi aviat a aquest malson, el país es prepara per a més mesos de guerra.
Per començar, Kíiv no està
disposat a negociar el final total de la guerra sense que primer
hi hagi un alto el foc. “El primer pas és el cessament del foc. Si Rússia s’hi nega, vol dir que no li interessa, significa que fa falta pressió”, va expressar el president Zelenski.
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha negat diverses vegades la possibilitat d’un alto el foc.
“Si Europa, Amèrica Llatina i altres països decideixen que es tracta d’un conflicte bilateral i decideixen deixar de donar suport a Ucraïna, llavors Rússia no s’aturarà mai. El seu objectiu és l’ocupació, això no ha canviat”, va remarcar Zelenski, que va dir que estava disposat a tenir una trobada directa amb Vladímir Putin, ja fos amb la presència de Donald Trump o sense.
Per Ucraïna, segons Zelenski, Washington pot vigilar que es compleixi un alto el foc en cas que n’arribi un. “Fins ara, els Estats Units han assumit, en primer lloc, una tasca diplomàtica i, en segon lloc, una tasca de sancions. Volem que aquests passos tinguin èxit”, va advertir, per després especificar que el tercer pas ha estat reprendre el suport en el camp de la intel·ligència militar. “No ens agradaria que es retiressin del procés corresponent”, va insistir.
El president també va parlar de la necessària participació de líders europeus en el cas que
es negociïn garanties de seguretat per a Ucraïna, en què els països europeus tindran un paper fonamental.
Però dimarts a Kíiv va tornar a quedar clar que, almenys sota les condicions actuals, la pau encara és un somni llunyà. Per començar, Rússia planteja una gran ofensiva aquest estiu. Actualment acumula més de 50.000 soldats a la frontera de la província de Sumi, al nord-est del país, segons va explicar el president. Però els objectius russos van més enllà: busquen travessar la frontera administrativa de la província de Dnipró, insisteixen en el seu intent de capturar Pokrovsk i de prendre el control de les províncies de Luhansk i Donetsk.
A mesura que transcorria la conversa quedava clar que l’estratègia de Kíiv és pressionar perquè s’apliquin més sancions contra Rússia i treballar amb els aliats perquè financin i inverteixin en la indústria militar ucraïnesa, que, d’acord amb les declaracions de Zelenski, ha tingut grans progressos. “No es tracta de donar tecnologia o armes de llarg abast, es tracta de finançament”, va insistir.
El president calcula que el país necessita 30.000 milions de dòlars l’any per activar la producció. “Aquesta és la magnitud de la guerra. Ens falten fons”, va confessar Zelenski, que va subratllar que no demana diners dels impostos dels aliats, ja que “sabem que cada país té els seus propis problemes”, sinó de fer servir els actius russos congelats.
Amb el finançament adequat, va dir, Ucraïna pot sorprendre Rússia i obtenir la pau. “Ara
mateix Rússia no sent aquesta guerra. Nosaltres, sí”.
Pel que fa a les sancions,
Zelenski va dir que està en espera de què decideix el Congrés dels Estats Units. “Creiem que si aquestes sancions són votades i reben el suport de la Casa Blanca, seran una confirmació important de la política de pau a través de la força plantejada per la nova Administració”, va dir. A parer seu, no imposar sancions només suposarà una injecció de moral per al Kremlin. Al contrari, si Putin es queda sense diners, la seva capacitat militar s’esfondra.
“Podem ser socis incòmodes
–dels Estats Units–, però som socis. Amb Putin, si creus que hi
estàs dialogant, en realitat estàs sol”, va sentenciar l’ucraïnès, que en un altre moment va advertir: “Més enllà del to en
públic, la Casa Blanca sap que Putin no parla de debò sobre posar fi a la guerra”.
Per això Ucraïna pensa en la pau preparant-se per continuar la guerra.