Els pobres urbanites que reciclem, que estem preocupats per la crisi climàtica, que voldríem aturar les guerres al món, que mirem de fer servir un llenguatge no sexista i políticament correcte i que els dimecres a la tarda anem a un curs de ceràmica en un taller de Gràcia tenim un mirall en el Morgan Freeman que Xavi Noriguis penja a Instagram.
En Morgan ens retrata amb frases que hem pronunciat mil vegades: “Sortirem havent dinat per no agafar caravana”, “De primer farem una mica de pica-pica per compartir”... Fins i tot ara n’han fet samarretes i tote bags, amb aquestes sentències. Per tancar el cercle les portarem els mateixos que les diem.
I quan li has de fer un detall a un d’aquests urbanites, què? “Els hi podem regalar una capsa d’experiències i que triïn ells mateixos”, ens il·lustra en Morgan. Perquè tots tenim de tot i una experiència és el que ens servirà per desconnectar de l’estrès del dia a dia. I si és “una experiència única en un marc incomparable” ja tenim el subtítol de La brama del cérvol, l’obra que la companyia La Calòrica representa aquests dies al Teatre Lliure.
La Calòrica fa crítica i autocrítica: un enfilall de clixés amb un resultat excel·lent
No som ni actors ni actrius, però tota aquesta colla d’urbanites hem pujat a l’escenari de Montjuïc, ara en mode Vall Fosca per sentir la brama, units a una colla de “gent de teatre” que assisteixen al simposi “Sobre les estratègies del teatre polític per transformar la societat i construir un món millor”. Els calòrics disparen a tort i a dret: quedem ben retratats tots plegats.
Al més pur estil Morgan Freeman, amb molta ironia i molta conya, el text de Joan Yago desgrana tota una sèrie de clixés entorn dels urbanites quan surten de casa per viure experiències transformadores i sobre si el teatre és capaç de transformar la societat. Els assistents al simposi, evidentment, rebran la seva tote bag estampada. Tot un deliri per riure per dins i per fora. Crítica i autocrítica: un enfilall de clixés amb un resultat excel·lent. A mi em va robar el cor Júlia Truyol, finíssima, fent un karaoke mut de Raffaella Carrà. A la sèrie Sala polivalent, els de La Calòrica ja esbudellaven tota aquesta fauna. Ens tenen la mida presa.
Lee tambiénNomés és pel·lícula
Friso per veure els calòrics clavant queixalada a altres temes que amoïnen els de la tote bag, com ara el turisme massiu, l’habitatge, la IA: no quedarà canya dreta.
