Un gran poder comporta una gran responsabilitat”, li deia l’oncle Ben a Spiderman. Així, els còmics del superheroi de Marvel van fer viral aquesta citació quan encara no existia ni el concepte viral i va entrar a formar part de la cultura pop. El Principi de Peter Parker, en diuen els entesos. Però, si estirem el fil, la història ens ha anat deixat exemples que aquesta afirmació és patrimoni de la saviesa popular. Un document datat de la Revolució Francesa, de la Convenció Nacional, ja deia que “una gran responsabilitat és el resultat indissociable d’un gran poder”. I, encara més enllà, en una de les paràboles que inclou l’evangeli segons sant Lluc, hi trobem “a qui molt li donen, molt li demanaran”.
De superherois amb un gran poder i una gran responsabilitat els hospitals n’estan plens. Per posar-ne només un exemple. I després hi ha una espècie molt particular de persones amb el gran poder de generar felicitat. El cas més recent i explosiu és el de Lamine Yamal. Veure’l jugar, sense por, sense complexos, amb una autoconfiança impròpia de la seva joventut, ha generat tones i tones de felicitat i il·lusió al barcelonisme en els darrers mesos. Aquest superpoder és difícil de mesurar però, aquesta setmana, el Barça li ha posat una xifra. De moment, ni pública ni oficial. Una renovació sense números i també sense imatges. Ni una sola fotografia ni un frame de vídeo de la renovació més esperada i més cabdal del club en els pròxims anys. L’explicació oficiosa és que, en un acte tan important, hi faltaven persones especials per al jugador i no volia fer-se la foto sense elles. No recordo que, en cap renovació, els familiars apareguessin en la fotografia del president i el jugador donant-se la mà. Ni tampoc que intervinguessin en les declaracions als mitjans oficials del club. No recordo tampoc un sopar de germanor per celebrar els èxits de la temporada en què faltés el jugador franquícia per uns inajornables compromisos publicitaris. Tot molt estrany. I, francament, preocupant.
La joventut de Lamine Yamal fa que la seva màgia futbolística esdevingui extremament vulnerable
A ningú se li escapa la dimensió que la figura de Lamine Yamal suposa per al Barça, ja actualment i, especialment, en clau de futur. Ha aparegut per treure el club del dol i revestir-lo d’alegria. Però només té 17 anys. Gairebé 18. I aquest superpoder seu pesa i és verinosament difícil de gestionar. La joventut i el context personal de Lamine Yamal fan que la seva sensacional màgia futbolística esdevingui extremament vulnerable. I només un acompanyament responsable pot protegir aquesta màgia. Ni fer els ulls grossos, ni riure les gràcies, ni relativitzar, ni deixar passar. La responsabilitat.
Atorgar un gran poder a un futbolista i exigir-li poca o cap responsabilitat a canvi és jugar amb un foc on tots els implicats, també el jugador, poden acabar cremant-se. I estava convençuda que, aquesta lliçó, el Barça ja la tenia apresa.